Els Magazinos fa una nova picada d'ullet a la tradició hostalera

Pocs hi ha que no coneguen la Taverna Eulalia, un de les icones de l'hostaleria de Marqués de Campos. El local és gestionat per una família amb àmplia experiència en el camp de la restauració i que ha sabut adaptar-lo -en els gustos, en la demanda i en el tracte amb la clientela- als canvis que s'han produït al llarg dels seus anys d'història, que no són pocs. Això sí, sempre fent gala d'aqueix do de gents que va caracteritzar des del primer moment al cap de família, Jaime Vives Masó, quan sent encara molt jove va canviar la navalla de barber per la barra d'un bar. Els seus fills Jaime i Juan Antonio han seguit els passos del pare i dos dels seus nets han aterrat no fa molt en el negoci amb ganes d'aportar, sobretot, “aire fresc”, com ells diuen. L'establiment compleix enguany el seu quaranta aniversari i Els Magazinos, en el seu afany per fer-nos sentir més nostre tot allò que ha contribuït a fer gran la gastronomia de Dénia i la Marina Alta, ens convida a conéixer-ho una mica millor amb el seu programa Casa Meua és Casa Teua.
Quatre locals en Marqués de Campos i un altre, encara que per un espai de temps menor, en la Punta Negra conformen el llistat de negocis hostalers que porten la seua signatura. Un jove Jaime Vives Masó que es negava a seguir les petjades del seu pare -barber de professió- va començar a treballar com a cambrer en el Bar Paco, en Els Quatre Cantons, on entrava en contacte amb l'hostaleria sense saber que el seu nom quedaria lligat a ella per sempre. Obriria en societat en 1967 la cafeteria Sant Rem (hui una gelateria), un local modern per a l'època amb amplis finestrals i subterrani. Compaginaria el negoci amb un local freqüentat per valencians on es feien paelles i se servia sagnia, el Bar Jaime, situat en una casa familiar de la Punta Negra (en Els Gires) reconvertida per un temps en local d'hostaleria. Seria en El Quixot, que va regentar durant un bon grapat d'anys, on els seus fills Jaime i Juan Antonio farien els seus primers passos, primer –“quan eixíem del col·legi dels Maristes i en pantalons curts”- ajudant a netejar, a fer cafés o anant per gel a la fàbrica; i després, com a cambrers. “Nosaltres els dissabtes no teníem futbito, teníem bar”, fan broma.
El Quixot va seguir en la cuina la tradició del Sant Rem: tapes, ensalada russa, sopa coberta, plats combinats, coctel de gambes… però Jaime Vives li va donar personalitat i, una vegada més, es va avançar al seu temps creant un espai diferenciat que es va convertir en lloc de reunió: el saló de te. Allí podies trobar més de 15 referències de whisky diferents i, en una moderna màquina americana, triar la música que volies escoltar. Els seus fills conten que moltes vegades la gent ballava i que el local es va convertir en una espècie de bar de “tardeo”, un punt de trobada especialment animada quan se celebraven les revetles de les festes al carrer Marqués de Camp. “Llavors, els estius duraven sis mesos”, afigen.
Jaime ‘el del Quixot’, com popularment se'l coneixia, es faria càrrec de la Taverna Eulalia en 1984, dos anys després que obrira les seues portes. El Quixot ho traspassaria poc temps després i, acabada la mili, els seus fills Jaime i Juan Antonio prendrien les regnes del nou negoci. S'obria una nova etapa marcada que va incloure l'obertura de la Taverna 2, en la part baixa de Marqués de Camp, una aventura que va tindre una duració de quinze anys. Quasi res.
Si El Quixot estava concorregut els dies de festa major, és difícil descriure com s'ha posat La Taverna durant anys el dia de la ‘entrà dels bous’. La festa estava en La Taverna i La Taverna era una festa. Anècdotes hi ha moltes. Entre elles, l'entrada del mans a l'interior del local.
La Taverna és lloc de reunió, de quedades en dies de carrosses, moros o Reis, amb clientela fixa a l'hora del desdejuni i clients fidels als seus menús diaris. És perfecta per al tapeo, per a degustar producte fresc, bon pernil i una acurada selecció de vins. D'això saben molt Jaime i Juan Antonio Vives Pons, que han modernitzat el local i la carta. Amb el pas dels anys, han vist com ha canviat també la procedència dels qui venen de fora i agraden del seu servei. “Abans hi havia molts més estrangers i ara hi ha molt de turista nacional”, expliquen.
Amb Cristina Vives Moreno (filla de Jaime) i Juan Antonio Vives Fontanet (fill de Juan Antonio) ficats de ple en el negoci han emprés una nova aventura que no ha de sonar a jubilació, perquè ells tenen corda per a estona. La seua incorporació és “una motivació més” per a seguir avant i una oportunitat d'introduir canvis i noves idees sense que el local perda aqueix caràcter familiar que et fa sentir còmode.
Per al dijous que ve, 27 de gener, i dins del programa Casa Meua és Casa Teua de Els Magazinos, han preparat un menú que inclou alguns dels seus plats més emblemàtics. Està compost per ensalada de tomaca pelada i alvocat amb ventresca i bacallaret; croquetes amb pernil ibèric; croquetes de bacallà casolanes; sépia guisada amb habites baby; pilota d'olla de Consuelo; ous Eulalia amb ploma ibèrica; i, per a postres, pastís de carabassa i xocolate o Pastís Eulalia d'ametla i coco. I per a regar el sopar, cervesa Túria i vi d'un jove celler però de llarga tradició de Fontanars dels Alforins, malvesia (blanc) i garnatxa Clos de Lôm, amb molt bona puntuació en la valoració de Tim Atkin. Les reserves es poden fer al telèfon 965786479. No sabem si aqueixa nit s'escoltarà la banda sonora del local, com alguns han batejat la feblesa de Jaime per Julio Iglesias. Però sopar, segur que se sopa bé.