En cantem: cançons en moviment

Més de 80 joves i xiquets participen en una iniciativa coral que casa veus, coreografia i ritme corporal

No és fàcil convéncer un adolescent perquè s’apunte a un cor. Sobre tot si no ha cantat mai ni ha manifestat cap interès per fer-ho. Ara bé, si té alguna sensibilitat per la música i la qüestió és, a més de cantar, passar-ho bé i fer colla, possiblement repetisca després d’assistir a la primera sessió. Xiquets i joves d’entre 6 i 16 anys han estat convocats per formar part d’una experiència coral que té com a finalitat última la formació d’un cor juvenil. El projecte és ambiciós i té la peculiaritat que les cançons s’acompanyen de gestos i moviments que connecten amb la veu, donen expressivitat o marquen el ritme. La iniciativa s’ha posat en marxa fa només unes setmanes i l’acollida no podia ser millor: 86 participants en el primer encontre.

Consolidar un cor juvenil no serà fàcil. El camí, com diu Pepa Álvarez, directora musical i artística del projecte, serà llarg. Al darrere no hi ha pressa. Al contrari, hi ha molta il·lusió i ganes de fer les coses bé. Es nota quan se sent els responsables contar-ho. Saben que pel camí alguns abandonaran però arribaran també veus noves, com ja ha ocorregut després de la primera sessió.

En cantem, que és el nom del projecte, és una iniciativa de la Regidoria de Cultura de Dénia que naix per tal d’omplir un buit a nivell coral. La idea és formar una cantera de joves que, el dia de demà, puguen dedicar-se al cant. I la millor manera de atraure’ls no és altra que fer que cantar siga per a ells una cosa atractiva. Al front de la proposta hi ha professionals de la música i el cant amb experiència demostrada, amb propostes novedoses i amb idees molt treballades. I una cosa també important, que han tractat i treballat amb xiquets i adolescents.

L’equip que encapçala Álvarez el completen el pianista Álex Velázquez i Gen Roth, que ha dut cors i ha participat en formacions de música valenciana. A més de treballar les veus, ella aporta també els seus coneixements en idiomes. Perquè els xiquets i xiquetes d’En Cantem canten en valencià, castellà, anglés, àrab, japonès, italià i, fins i tot, en suahili. “Són peces molt divertides, amb un llenguatge divertit, i quasi tot el repertori porta algun tipus de coreografia, gestos, moviments corporals, percutius, per marcar el ritme...”, explica Pepa Álvarez.

Concebuda com una proposta que mira cap al futur, no deixa de mirar també cap el present. A determinades edats - pràcticament a quasi totes-, és difícil competir amb al tecnologia i les pantalles. D’ahí que els cors tradicionals no siguen reclam suficient per a les noves generacions. “Ara quasi tots els cors són així”, diu la directora artística d’En Cantem, “amb varietat de ritmes i moviment”. Són també cada vegada més els compositors a nivell mundial que fan composicions específiques per a este tipus de cors. Si volem tindre xiquets que canten, cal doncs ser realistes i adaptar-se al que hi ha. 

Per apuntar-se, no es necessiten coneixements musicals ni saber de solfa. En este cas, els papers “són barreres, distrauen, no permeten treballar l’oïda igual”, apunta Pepa Álvarez, qui recorda que estos cors precisen de les mans i poden tindre com a suport una pantalla gegant on projectar. 

Formar part del cor pot ser divertit però, a més a més, potencia el desenvolupament del cos, la ment i el llenguatge, així com la socialització. És important també el treball de concentració i expressió corporal i vocal, la cohesió social, la millora de la capacitat d’escoltar i, al mateix temps, de l’autoestima. 

En el primer encontre, dissabte 19 de febrer, acudiren 86 xiquets prèviament inscrits. A més de la convocatòria que Cultura va llençar a través dels seus canals habituals, explica la tècnica Maribel Font, es va fer també una reunió prèvia explicativa als responsables de les escoles, el conservatori i la banda de música de Dénia. Estes dos últimes entitats i els col·legis Cervantes, Pou de la Muntanya, Montgó i La Xara van veure la idea amb bons ulls i van accedir a treballar alguns temes en l’aula perquè els xiquets es familiaritzaren i no els vinguera de nou el que anaven a fer en la primera sessió. En ella hi hagué participants d’altres centres, així com d’altres pobles de la comarca interessats en el projecte.

“Va ser una jornada maratoniana”, comenta Pepa Álvarez. Quatre hores de treball amb un descans de 25 minuts i amb 86 xiquets d’edats molt variades al davant. El grup més nombrós, amb 24 participants, el de 9 anys, “una bona edat perquè no tenen vergonya de ballar i cantar certes coses”. El resultat, satisfactori i els comentaris de les famílies al llarg de la setmana, sorprenents: xiquets que a penes mostraven interès taral·lejant les cançons i buscant cors en moviment per internet.

El segon encontre se celebra hui dissabte, 5 de març, a la Casa de Cultura. Els participants s’han dividit en dos grups d’edat (majors i menors de 8 anys) per tal de fer més operativa la formació i de la mateixa manera que es treballa amb els cors massius, que es divideixen en subgrups i s’ajunten en un moment donat. La jornada arrancarà amb un escalfament vocal i corporal. A continuació s’introduiran i treballaran peces noves i després es farà un repàs de consolidació del que s’ha fet anteriorment. Al final del matí, s’interpretarà una peça conjunta.

Hi haurà un tercer encontre, el 7 de maig. En Cantem es reprendrà a finals de juny o principis de juliol -no hi ha data exacta encara- amb una setmana d’activitat continuada. Serà una mena d’escola d’estiu pels matins on s’anuncien algunes sorpreses, com podria ser la participació d’un coaching vocal o d’algun professional del moviment corporal. Com a cloenda de la setmana es faria una exhibició pública perquè les famílies veieren el treball que s’ha fet i també, apunta la directora artística, “per reforçar la implicació dels xiquets”. 

La idea és que l’activitat tinga continuïtat i una projecció, anar consolidant els grups i crear una escola de cant coral. Tot és qüestió de temps.