Troben en la Cova Randero de Pedreguer les primeres proves de canibalisme infantil ritual del Neolític en la Comunitat Valenciana

Les excavacions realitzades en la Cova del Randero de Pedreguer han confirmat la primera troballa de canibalisme ritual del Llevant Peninsular en el context del Neolític. Així ho ha anunciat el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, després de presentar les conclusions dels treballs de recerca. Arqueòlegs del MARQ i especialistes en tafonomía de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) han donat a conéixer este descobriment, que es remunta a comunitats de pastors, agricultors i artesans de fa 6.400 anys.

Com ha manifestat Toni Pérez, que ha estat acompanyat pel diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, i l'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, "la Diputació manté ferma el seu compromís per la investigació a través del pla anual d'excavacions del MARQ i, en este cas, hem tingut l'oportunitat de crear aliances per a anar de bracet de l'Ajuntament de Pedreguer durant anys de treball i posar en valor el ric patrimoni històric i cultural que té la Cova del Randero".

Un equip interdisciplinari en arqueologia, antropologia i arqueozoología dirigit per Jorge A. Soler, prehistoriador i director del MUBAG, Consuelo Roca de Togores, arqueòloga de la Diputació, Mª Pilar Iborra i Rafael Martínez Valle, de l'IVCR+i, ha donat a conéixer les conclusions d'este treball basat en la determinació en ossos humans de senyals de desarticulació, descarnación o marques de dent humana. Els resultats també es van presentar el mes de setembre passat en dos fòrums científics internacionals: el VIII Congrés Internacional del Neolític en la Península Ibèrica de la Universitat d'Alcalá de Henares i el XVII Congrés Nacional i Internacional de Paleopatología del Museu de Segòvia.

Soler ha explicat que el canibalisme era una activitat relativament comuna durant el Neolític, pràcticament en tota Europa, i en la Península Ibèrica es concentra sobretot en zones d'Andalusia. Les causes, segons diferents autors, podien ser gastronòmiques, per violència o per ritual. "En Randero la falta de senyals de violència en cap dels ossos conservats, sumat al fet que aquells que presenten marques es corresponen amb subjectes infantils, fa suposar la seua ingesta com un acte ritual selectiu vinculat al dol funerari, en un context familiar, consumits en el que poguera formar part d'un ritual funerari, en un pensament circular on la mort es projecta en la vida, fent propi el record d'un ésser viu i volgut", ha puntualitzat Roca de Togores.

Fa 6.400 anys un grup de la comunitat de pastors que va freqüentar o va residir en la Cova del Randero per a acollir bestiar domèstic i el seu processament carni, va llançar a una galeria interna usada com a escombriaire, deixalles domèstiques que incloïen una gran quantitat d'ossos d'animals processats (fonamentalment ovelles i cabres), al costat de fragments d'ossos pertanyents a un mínim de huit esquelets humans, entre adults i #xiquet. Dos ossos, un fragment de mandíbula d'un #xiquet d'uns sis anys i un cúbit d'un perinatal d'unes 40 setmanes de gestació, que presenten clares evidències de manipulació antròpica peri mortem, és a dir, quan l'os encara estava fresc, que confirmen un canibalisme selectiu.

Les investigacions van permetre identificar en 2023 diversos tipus de marques antròpiques: talls realitzats amb instrumental de pedra per a desarticular i per a descarnar, fractures per flexió per a accedir a la medul·la i mossegades humanes, en alguns casos provocant la destrucció d'algunes parts de l'os.

Els treballs en este enclavament s'han dut a terme al llarg de catorze campanyes (2007 - 2021) del Pla d'Excavacions del MARQ, amb el suport de l'Ajuntament de Pedreguer, encara que les troballes van tindre lloc concretament en 2018 i la investigació en laboratori seguix en curs en l'actualitat. Fins ara la importància de la cova radicava a haver sigut excavada en els nivells del Neolític Mitjà, oferint moltes dades quant a gestió i organització de l'espai físic i temporal.

A més, Jorge Soler ha afegit que, també a la comarca de la Marina Alta es van publicar en 2017 altres ossos humans amb mossegades humanes i marques de tall procedents de la Cova de Santa Maira a Castell de Castells, que remeten al Mesolític -caçadors i recol·lectors-, "tot el que contribuïx a fer de la província d'Alacant un referent en el marc de la investigació prehistòrica i paleoantropológica".

Els treballs en este enclavament s'han dut a terme al llarg de catorze campanyes (2007 - 2021) del Pla d'Excavacions del MARQ, amb el suport de l'Ajuntament de Pedreguer, encara que les troballes van tindre lloc concretament en 2018 i la investigació en laboratori seguix en curs en l'actualitat. Fins ara la importància de la cova radicava a haver sigut excavada en els nivells del Neolític Mitjà, oferint moltes dades quant a gestió i organització de l'espai físic i temporal.

A més, Jorge Soler ha afegit que, també a la comarca de la Marina Alta es van publicar en 2017 altres ossos humans amb mossegades humanes i marques de tall procedents de la Cova de Santa Maira a Castell de Castells, que remeten al Mesolític -caçadors i recol·lectors-, "tot el que contribuïx a fer de la província d'Alacant un referent en el marc de la investigació prehistòrica i paleoantropológica".