Fins a un 40% dels pacients que acudeixen a Fisioteràpia als hospitals Ribera tenen una mala higiene postural

En èpoques d'exàmens finals, Selectivitat i presentació de treballs de fi de grau o màster augmenten els casos de contractures, hèrnies, cervicalgias, lumbàlgies i fins a escoliosis, hipercifosis i hiperlordosis

Els professionals recomanen donar suport als peus en el sòl i l'esquena en el respatler, alçar-se i caminar cada 45 minuts o una hora, fer exercici tots els dies i intentar estirar coll i esquena

El dolor d'esquena, i en concret el dolor lumbar, és un important problema de salut amb gran impacte per a la societat, en termes de pèrdua de qualitat de vida, i s'inclou entre els patiments més freqüents en la població espanyola.

En època d'exàmens finals i preparació de la selectivitat (EBAU, EVAU o PAU, segons la regió espanyola), les hores que joves i adolescents dediquen a estudiar, sobretot els de batxiller i els universitaris, augmenten els casos de pacients que acudeixen als serveis de Rehabilitació. Les causes més freqüents són les contractures, hèrnies, lumbàlgies i també per problemes més greus d'esquena. Fins al 40% dels casos que atenen els fisioterapeutes del grup sanitari Ribera estan relacionats amb una mala higiene postural, que, a final de curs, suma també els nervis i l'estrés propi d'aquesta etapa.

Els fisioterapeutes del grup Ribera insisteixen en la importància que els estudiants coneguen com han d'estar asseguts estudiant, fent deures o treballs de final de grau o màster perquè no els faça mal l'esquena.

El supervisor de la Unitat de Fisioteràpia de l'Hospital de Dénia, Adrián Ventero, recorda “que les cervicalgias sorgeixen de les hores davant d'una pantalla mal assegut i provoquen una anteriorización dels muscles i una rectificació de la zona cercal, augmentant la tensió en la musculatura”. Els errors més estesos en asseure's són tindre el cap avançat, els muscles caiguts, la columna corbada cap avant i no donar suport a la zona lumbar en el suport.

Els peus sempre han d'estar en el sòl i lleugerament separats entre si. També es recomana situar l'ordinador just davant, per a evitar girs excessius del tronc, i en el pla horitzontal del cap, per a equilibrar la càrrega del pes corporal i evitar l'antepulsión de muscles (muscles cap avant i lleugerament a dalt), perquè afavoreix la cifosi dorsal. A més, els genolls han d'estar al mateix nivell o per damunt dels malucs. Si no s'arriba, cal utilitzar un reposapeus amb inclinació ajustable. I a l'hora de treballar amb l'ordinador, el teclat ha d'estar baix, per a no alçar els muscles i donar suport als avantbraços en la taula. L'elevació no ha de superar els 25 cm.

El supervisor del Servei de Fisioteràpia, recomana intercalar períodes de 50 minuts assegut i 10 minuts de descans dempeus o caminant. Després de la primera pausa, es pot allargar el període d'estudi assegut fins a una hora i mitja i descansar 20 minutos dempeus. “D'aquesta manera, garantim el canvi de posició, perquè la musculatura no es ressenta, i ens donem l'oportunitat de corregir de nou la manera d'estar assegut enfront dels llibres, anotacions o l'ordinador”, explica.

També és recomanable fer exercici diari o diverses vegades a la setmana, ja que “l'enfortiment dels músculs de la zona abdomino-lumbar proporciona una major estabilitat del tronc i fa que la postura siga més adequada”.

El dolor d'esquena afecta entorn del 70-80% de la població general en algun moment de la seua vida i un 15% aproximadament té un origen clar, però la resta es considera dolor inespecífic o inclassificable. A més de la postura, és important vigilar el pes de les motxilles o bosses amb llibres i la forma en la qual fem exercici i estiraments.