Identitat real vs. Identitat digital

Tot el que es veu a les xarxes no és real i pot ser enganyós i perjudicial per a la salut mental i l’autoestima

Les xarxes socials han revolucionat la manera en què socialitzem, ens connectem, aprenem i compartim informació. Quan s'utilitzen de manera responsable, poden ser eines molt beneficioses per a la gent més jove. Però el seu ús excessiu i inadequat pot tenir greus repercussions en la salut mental dels adolescents L’autoestima baixa pot ser un dels problemes més freqüents, ja que la comparació constant amb estàndards de bellesa irreals pot disminuir la confiança en un mateix i generar insatisfacció amb la pròpia imatge. Des de l’equip de joventut i el servei de psicologia juvenil de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta (MACMA), s’ha llançat una campanya sobre les xarxes socials en la construcció de la imatge personal que s’ha estrenat a l’IES Josep Iborra de Benissa i estarà recorrent els IES de la comarca durant tot el trimestre.

La campanya de la Xarxa Jove està enfocada en la sensibilització de les conseqüències associades al mal ús de les xarxes socials entre l’adolescència, una problemàtica actual i molt real. La iniciativa vol oferir eines i recursos per ajudar la joventut a desenvolupar un ús saludable i conscient de les xarxes socials.

Tres són els objectius principals: conscienciar sobre el tipus de contingut que es visualitza en xarxes socials; reflexionar sobre la diferència entre la identitat real i la identitat digital, amb especial atenció a com pot afectar a la salut mental la comparació e idealització en les xarxes socials; i reforçar la identitat personal donant estratègies d’ús saludable en les xarxes socials.

        Els participants en la campanya descobriran el tipus de perfils irreals que poden trobar en les xarxes, especialment aquells que reflecteixen cànons de bellesa, vides de somni i d’èxit, amb imatges idealitzades que sovint amaguen una realitat diferent darrere del que mostren. En els tallers es parlarà de perfils no realistes que, tot i semblar perfectes, tenen una realitat darrere plena de dificultats i lluites personals. La campanya vol fer entendre als adolescents que no tot el que veuen a les xarxes és real i que aquestes representacions poden ser enganyoses i perjudicials per a la seua salut mental i la seua autoestima.

La Xarxa Jove de la MACMA pretén “proporcionar recursos i educació per fomentar un ús conscient de les xarxes socials, ajudant l'adolescent a navegar per estes plataformes de manera saludable i a diferenciar entre la realitat i la ficció”. Amb esta campanya, els tècnics de joventut de la Mancomunitat i de tota la comarca es comprometen a promocionar bones pràctiques entre la gent jove, a protegir la seua salut mental i a promoure un ús saludable de les xarxes socials.

Onze IES de la comarca s’han sumat a esta campanya pilot, que en principi arribarà a voral 680 alumnes d’entre 2n i 4t de l’ESO. El nombre de participants podria incrementar-se amb la implicació d’altres centres de la Marina Alta.

Aspectes positius de les xarxes

* la connexió global, ja que permeten als adolescent mantenir-se connectats amb amics i familiars llunyans, així com fer noves connexions amb persones que comparteixen interessos similars;

* l’accés a l’educació i la informació, perquè els ofereixen una vasta quantitat de recursos educatius i informatius que poden enriquir el coneixement i fomentar el creixement personal

* faciliten la creativitat i l’expressió artística a través de fotos, vídeos, escriptura i altres formats, ajudant a desenvolupar passions i habilitats;

* permeten l'activisme i la participació social, ja que les plataformes socials han esdevingut instruments poderosos per a la mobilització i sensibilització sobre causes socials, polítiques i problemes ambientals, permetent la implicació activa en el canvi social.

Aspectes negatius

* la comparació social, pel fet que veure publicacions de vides aparentment perfectes pot portar els adolescents a sentir-se inadequats i infravalorats, afectant la seua salut emocional;

* la pressió estètica, ja que l'obsessió per mantenir una aparença física perfecta pot conduir a comportaments extrems, com dietes estrictes o exercici excessiu;

* la dismòrfia corporal i la dismòrfia del selfie, per tant, la percepció distorsionada del propi cos i l'obsessió per la imatge personal en fotos poden agreujar problemes psicològics com la vigorèxia, que es caracteritza per una obsessió amb l'augment de la massa muscular, sovint fomentada per imatges idealitzades a les xarxes;

* l'ansietat i la depressió, ja que la pressió social i l'autoestima baixa poden derivar en ansietat i depressió, afectant greument la salut mental de la joventut.