In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja/ Ibn Hazm i la cort intel·lectual de la Taifa de Dénia

ROSA RIBES FORNÉS

La Taifa de Dénia va reunir savis,  experts en ciències religioses, erudits, científics i poetes emparats per la figura del Muyahid, el rei mecenes que va fer de la seua una cort d’intel·lectuals que donaren esplendor al seu regne. Hui ens detindrem en la figura de Ibn Hazm de Còrdova, l’autor d’un dels millors estudis sobre l’amor, els costums i els usos amorosos del segle XI en Al-Andalus, El Collar de la Coloma. Considerat una joia de la literatura àrab de tema amorós, enguany se celebra el mil·lenari de l’escriptura d’este llibre i la ciutat de Xàtiva -on va ser escrit- ho celebra amb una jornada de ponències al voltant d’un home culte, poeta, filòsof, teòleg i jurista, que residí anys després en madina Daniya i fou coetani d’altres destacats homes de lletres. A Dénia escriuria un tractat científic sobre la lògica.

         A qui trobaria Ibn Hazm quan va arribar a Dénia? A esta pregunta donarà resposta Josep A. Gisbert dimarts en una de les ponències de les IV Jornades d’Art i Història que organitza Ulleye. Per fer-ho, l’arqueòleg ha begut de vàries fonts, entre elles d’alguns articles del llibre El poder i el mar, editat amb motiu del mil anys de la Taifa de Dénia. El referent màxim de l’estada d’Ibn Hazm a Dénia i la Taifa -residiria també a Mallorca- ha estat un article monogràfic escrit per Isaac Donoso, professor de la Universitat d’Alacant, així com tres articles que parlen de la cort del segle XI en el moment en què arribà Ibn Hazm, entre els anys 1030 i 1039. Científics, escriptors i poetes convivien en un regne pròsper i ric sota la protecció primer de Muyahid (que morí l’any 1045) i després del seu successor Ali Iqbal al-Dawla.

Quan arribà a Dénia, Ibn Hazm havia escrit ja El collar de la coloma (1022). Traduït per alguns autors com El Collar de la Tórtora, el llibre du el subtítol ‘sobre l’amor i els amants’. “És una de les obres més magnífiques literatura àrab andalusí”, diu Josep A. Gisbert, “un obra fastuosa de joventut, però en la qual Ibn Hazm de Còrdova, gran compilador, elabora un tractat a partir de tot el que havia sentit i li havien contat de temps passats que té una forta dosis poètica”.

         En el mateix pròleg, diu que va escriure este tractat sobre l’amor a Medina Shatiba. Eren moments convulsos i de guerra que acabarien amb la caiguda del Califat de Còrdova, raó per la qual molts dels polítics i alts funcionaris hagueren de fugir amb les seues famílies. Xàtiva, una ciutat situada lluny de Còrdova i en el gran camí que puja d’Al-Andalus cap el nord, era un lloc idoni on es reuniren alguns d’aquells que maquinaven el retorn del Califat. El nostre protagonista era un d’ells. I allí, a la ciutat on es va refugiar, va escriure esta obra magna.

         Anys després, en el seu periple en busca de protecció, arribaria a Dénia. Coincidiria la seua arribada amb la mort, l’any 1030, d’un dels millors poetes de la Cort d’Almanzor, Ibn Darraj Al-Qastalli. Nascut a Cacelhas, un indret de l’Algarve portuguès,  va trobar empara en la cort de Muyahid, gran coneixedor de la poesia àrab tot i que de vegades tenia discrepàncies amb els poetes. Estos, homes viatgers per necessitat, que canviaven de Taifa d’acord amb el canvi d’actitud de l’emir. No era estrany però que canviaren de parer, foren perdonats i tornaren.

         Un personatge també cabdal que va morir l’any 1066 però que en 1030 ja estava a Dénia era Ibn Sidah de Murcia, el Cec, “el més enlluernador lexicògraf àrab d’Al-Andalus”, diu Gisbert, i a qui Muyahid li va demanar que escriguera un diccionari. La ceguera el degué fer guanyar en memòria, de manera que era capaç de memoritzar centenars de fulls i obres senceres escrites pels savis d’Orient. Ibn Sidah el Cec comptà amb el recolzament de Muyahid i a la mort del sobirà, el filòleg va ser colpejat per les intrigues de la cort. Hi hagué un distanciament entre ell i l’hereu, Alí tingué molts problemes i discrepàncies amb Ibn Arqam, el secretari favorit del nou rei de la Taifa. Va perdre una disputa amb ell i va haver de marxar a Almeria.

         Especialment comentat en el món islàmic va ser el panegíric que Idris Ibn Al-Yamani d’Eivissa, el Saviner, va fer de Muyahid. Possiblement no degué ser molt del gust del rei, que li va dir que el que havia escrit feia olor a savina, el pi típic d’Eivissa, poble natal del poeta que s’havia establert a Dénia. Els poetes vivien de fer panegírics i elogis als emirs i este lletraferit eivissenc presumia de no fer cap elogi per menys de 100 dinars d’or. Va morir l’any 1077.

         No podem obviar la figura d’Abu Amr Al-Dani, doctor en ciències religioses que havia viatjat a Orient, paradís dels savis, on havia ampliat coneixements. En la Dénia del segle XI, puntualitza Josep A. Gisbert, hi havia persones cultes i alts funcionaris provinents de Bagdad. Al-Dani va fundar l’Escola Corànica de Dénia, coneguda en tot el món. Hui en dia, recorda, encara tres països llegeixen l’Alcorà segons les seues normes. Era un personatge conegut a Síria, Egipte i Tunis. Un dels diccionaris compiladors de la seua biografia diu que quan va morir (1053), el rei Alí el va acompanyar precedint el seu cadàver en la processó fúnebre que hi hagué des de la mesquita major de Dénia fins a la maqbara de bab Undara (la porta d’Ondara).

         Tota eixa intel·lectualitat de la qual hem parlat tingué relació a Dénia amb Ibn Hazm de Còrdova, que després s’establiria a Mallorca amb el recolzament d’Ibn Rasiq, el governador de Mallorca, familiar de Muyahid i persona també molt culta. Defensor de l’escola jurista zahirista, mantindria vàries disputes amb cadis mallorquins de l’escola malikita, ambdós clarament enfrontades. Se’n sortiria guanyador però en un nou enfrontament l’any 1047 amb el savi Abul’Walid Al-Bayt, no tingué la mateixa sort. Ibn Rasiq li llevaria el seu recolzament i hagué de marxar de Mallorca (1049). Com altres intel·lectuals, continuaria el seu periple per diferents taifes i moriria a Niebla, una medina de la província de Huelva, l’any 1064.

* En temps de la Taifa, Dénia tenia connexió de vaixells amb Alexandria i l’Orient. Viatgers de les taifes més occidentals s’embarcaven al port de Dénia per fer la peregrinació a La Meca. La connexió per mar afavoria la relació intel·lectual amb poetes d’altres llocs. El poeta Ibn Hamdís de Sicília o de Siracussa, com era també conegut, viatjava sovint a Al-Andalus i des d’allí a l’Àfrica. Els seus poemes podrien haver sigut escrits en qualsevol lloc de mar de la Taifa de Dénia. En reproduïm dos exemples ben gràfics.

La Ciutat de Mallorca

“És una ciutat a la qual la coloma ha prestat el seu collar

a la qual al paó ha vestit amb les seues plomes;

És como si les seues aigües fossin vi

i els patis de les seues cases, les copes”

Poema atribuït per alguns autors a Ibn Hamdís de Siracusa

i per altres a Ibn Al-Labbana de Dénia

“No m’embarcaré en el mar, perquè tinc por als perills que em posa.

Soc d’argila i ell d’aigua, i l’argila [com és ben sabut] en l’aigua es dissol”

“Vaig acompanyar a Muyahid, el millor dels Reis,

entusiasta cultivador de tota ciència,

i ni de nit cessava en la meua tasca

feliç i sense cap preocupació.

igualment amb Abu’l Hassan’Alí

hagués gaudit d’una pròspera vida,

més l’enveja em va elegir com a blanc

i tothom m’ataüllà rancorós”

Versos escrits per Ibn Sidah el Ceg després

de caure en desgràcia en la cort d’Alí

“Si cremeu el paper [qirtas] no cremeu el pensament que a ell he confiat, i menys encara al que es al meu cervell.

El meu pensament viatja a totes les parts per on em porten les meues muntures; s’atura on jo m0ature i serà soterrat amb mi en la tomba”

Text que fa al·lusió a la crema dels llibres d’Ibn Hazm.

En les imatges de la platja, homenatge al poeta Ibn Darraj al-Qastalli en el seu poble de naixement, Cacelhas (l’Algarve) en setembre de 2010. Els xiquets escrivien poesies en uns fulls que després transformaven en vaixells i dipositaven como ofrena en una barca que solcaria la mar / Foto Josep A. Gisbert