Indignació entre els venedors del rastre de Dénia per un tancament que consideren “premeditat i amb traïdoria”

Segon divendres sense rastre en Torrecremada. I de moment, no se li espera. Un grup de venedors del mercat d'objectes de segona mà protestaven irats a primera hora d'ahir divendres en el recinte on, en aqueix moment, havien d'estar muntant els seus llocs. Van rebre un escarit whatsapp el dimarts 9 de novembre on se'ls informava que el divendres 12 no és anava a celebrar rastre. Quedava suspesa la concessió d'autoritzacions de venda no sedentària en la zona fora dels dies establits en l'ordenança en vigor, que no contempla aquesta activitat. Fins a un altre avís, resava el missatge. Indicava també que s'enviava una carta certificada als qui tenen lloc fix informant-los d'això. La carta, segons diuen, no ha arribat i el malestar va en augment. Creuen que darrere de la suspensió hi ha una intenció encoberta de convertir el rastre en un mercat d'antiguitats, la qual cosa suposaria el cessament de l'activitat de molts llocs.
    Els venedors es mostraven ahir indignats per un tancament que consideren “premeditat i amb traïdoria”. “Han tingut tres setmanes (les de la fira) per a regularitzar la situació i han esperat que la llevaren per a dir-nos que no podíem muntar”, expliquen. La manera de fer-lo no és, al seu judici, el més adequat, tres dies abans i per un missatge de whatsapp. Hi ha diversos llocs de menjar i alguns, per exemple, ja tenien el gènere comprat. Asseguren que hi ha 123 venedors fixos i altres agregats, el número dels quals varia segons setmanes. Molts d'ells són de Dénia però també n'hi ha procedents d'altres municipis de la comarca i de fora d'ella. “Ací el que s'embene són coses que tenim per casa, coses de segona mà, i hi ha qui depén del que fa de venda el divendres per a menjar”, precisa un dels afectats.
    El fantasma del tancament planeja sobre el rastre de Torrecremada des de fa mesos. “Hi havia rumors que volien ‘posar-ho fatxenda’ -diuen- fer un mercat exclusiu d'antiguitats, i fins i tot canviar-lo de lloc”. “Si fan això li ho carreguen”, afirmen diversos dels venedors que es van donar cita ahir al matí per a fer constar el seu malestar. Opinen que no hi ha demanda suficient per a un mercat setmanal d'antiguitats però sí per a un rastre com el que es muntava fins ara, on igual es venen andròmines velles, roba, eines o estris personals que alguna antiguitat. Entre altres coses, perquè és l'únic d'aqueixes característiques que hi ha a la comarca els divendres. 
    La regulació, que consideren necessària, no és excusa per a la suspensió, adverteixen. “No estem en contra que es faça una ordenança”, aclareixen, “però no té sentit que hàgem estat tants anys sense ella i que, després de tres setmanes de tancament obligat per la fira, ens suspenguen l'activitat amb aqueixa excusa”. Alguns venedors porten més de 15 anys muntant els seus llocs en el rastre i sostenen que l'activitat està fiscalitzada. Abonen 10 euros per posat al dia i els pagaments es fan pel banc “ amb un document que porta la capçalera de l'Ajuntament”, afigen. “Estem a favor que hi haja una ordenança” -matisen- “però si regular significa que ens volen tirar, no estem d'acord”. 
    El tancament pot posar a alguns en una situació econòmica delicada perquè, com apunta una venedora, “ací hi ha gent que no ompli la nevera tots els dies”. Parlen de “exclusió social” i recorden els beneficis derivats del muntatge del rastre en els negocis de la zona. “Tots eixim beneficiats”, indiquen, “fins i tot les persones majors que vénen passejant tots els divendres per curiositat i per veure el que oferim”.