Juan Codina rescata els temps de la renda en la seua última obra

L'autor recorre al testimoniatge de quasi mig centenar de veïns que com ell van viure aquella època

Potser perquè van ser temps difícils, de post guerra, de fam, de ressaca d'una guerra de la qual encara quedaven moltes ferides per curar. Potser per tot això, aquells anys cinquanta són recordats com una etapa grisa, una pàgina a passar i millor per a esborrar. I potser per això s'ha escrit tan poc d'aquella dècada. Almenys de com es vivia en aquells temps en un entorn rural com el de Xàbia. I precisament per això, i per com li va tocar viure-la, sent un adolescent, ara Juan Bautista Codina Bas ha rescatat els moments, les vivències i els escenaris d'aquella època en la qual bona part de la població subsistia gràcies a la renda, als rèdits del camp. 

El temps de la renda. Vivències personals a la Xàbia de la dècada dels cinquanta del segle XX és el títol de l'últim llibre que ha autopublicat Codina i que dedica als seus fills i nets perquè tinguen present aquella etapa que “no va ser tan negra com es presenta hui, ni tan feliç havia d'haver sigut”, en paraules de l'autor. 

Es tracta d'un treball antropològic puix que indaga en l'essència de la societat, centrat en la part d'aquell grup humà que no tenia un altre recurs per a subsistir que la terra. De com s'organitzaven les famílies per a atendre les tasques del camp i mantindre l'habitatge, la “caseta de camp”. “Abans la gent s'anava al camp durant els mesos de la renda per a treballar, ara els propietaris van al mateix habitatge per a gaudir del mateix escenari”, destaca Codina.

L'autor assegura no haver trobat dades que ajuden a descriure com van ser aquells temps a Xàbia. I si no els ha trobats és perquè no ha d'haver-los, perquè Codina és una autèntica rata d'arxiu que des de fa anys rebusca entre milers de papers qualsevol referent al seu municipi natal, com a mostra la col·lecció d'anals que va pel seu quart tom i que té per títol Anals de Xàbia/Xàbia.

En aquest cas ha recorregut al testimoniatge de quasi mig centenar de veïns que com ell van viure aquella època de la renda. L'obra de Codina descriu com era la vida en les casetes, la funció de la seua riurau, el carro i l'animal, els instruments per a la labor del camp i els oficis del camp, com l'escaldà o la cura de l'horta, als quals es dedicaven la major part del temps. El temps de la renda, descriu en la seua publicació, “era una possibilitat per a rebre la transmissió dels valors familiars” en aquelles comunitats que es formaven amb avis, pares, oncles, germans i cosins. Així va ser com ell mateix autor va créixer, educat en la “tribu sencera”, com diu un proverbi africà.