Joguets Cayro: “No pots fer un joc per a aprendre i que siga un tostón”

R. RIBES FORNÉS

Jugar és cosa de xiquets i de no tan xiquets. I en Joguets Cayro saben molt d'això. La seua ‘màquina de fer jocs’ no per a perquè, com ells diuen, “jugar no té edat” i, a més, “si jugues des de xicotet, funciones millor en la vida, perquè jugar és vital”. Almenys això creu Rosario Carrió, la gerent d'una empresa amb quasi 70 anys d'història -67 per a ser exactes-, que ha capejat temporals i que s'ha posicionat en el mercat al costat dels més grans. És l'única fàbrica de joguets que queda a Dénia -on la indústria joguetera va arrancar quasi al mateix temps que la d'Ibi- i exporta a més de 40 països repartits per tot el món.

El de Joguets Cayro és un compromís amb el passat des del present però també amb la intenció del futur. L'empresa ha fet una aposta important pel medi ambient que es plasma no sols en la fabricació dels seus productes sinó també en el seu contingut. Sense anar més lluny, l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) ha triat el Rubbish Race, un joc per a aprendre a reciclar, com a Millor Joguet 2021 per a un Món Sostenible, categoria en la qual una altra de les seues creacions (Ant-Tomic) ha quedat finalista. El palmarés per a acomiadar l'any es completa amb el premi al Millor Joc per al Mola. Això els permet encarar el 2022 amb la il·lusió de continuar ‘parint’ joguets –perquè la majoria dels seus jocs són de creació pròpia- i amb el propòsit d'incrementar la producció en fàbrica i reduir la fabricació a l'estranger. Encara que mai han deixat de fabricar a Dénia, la major part de la producció es fa a la Xina, alguna cosa que en opinió de Rosario Carrió, va camí del canvi. A Dénia es fabrica un 20% del producte de Cayro i el propòsit és que en un termini de 2 o 3 anys aqueix percentatge s'incremente notablement. “Fins ara havies d'anar a la Xina per a ser competitiu”, diu la gerent de l'empresa, “però les circumstàncies estan demostrant que no fa falta”. “La matèria primera ha pujat ací i en qualsevol part i el transport s'ha encarit moltíssim”, explica. No hi ha més que mirar els titulars dels periòdics d'aquests últims dies sobre els problemes de proveïment i l'augment dels preus del transport per a entendre-ho. “En aqueixes circumstàncies”, afig Carrió, “i només per la diferència de preu en els ports, “podem tornar a fer moltes coses ací, i això ens beneficia a tots”. Entre altres coses, és clar, perquè això genera més llocs de treball i més riquesa.

Que la pandèmia ha canviat moltes coses és cada vegada més evident. També les maneres de fer negoci. Entre el 35 i el 40% de la facturació de Joguets Cayro procedeix de l'exportació. L'empresa té una exposició permanent a Hong Kong -“perquè ací va tothom i cal estar”- i ocorren coses tan absurdes com que venga els seus productes a compradors de València via Hong Kong. La crisi sanitària ha obert nous formats de venda -com les videoconferències- que semblen haver arribat per a quedar-se, “no fa falta anar tan lluny”, precisa Rosario Carrió, “i a més contribuiríem també a potenciar l'economia circular”. Com ella diu, viatjar a la Xina suposa moltes hores de vol i un gastro elevat de combustible. Una raó més per a estar convençuts que “és el moment de replantejar-nos moltes coses”.

El compromís de Cayro amb el planeta es plasma en un altre projecte: el segell indicatiu per a aquells joguets “que ja no poden ser més sostenibles”. Sense plàstics, amb fitxes de fustes procedents de boscos repoblats, paper, cartó… “tots materials que es puguen reciclar quan el joc ja no servisca”. Va ser una altra de les coses que els va deixar la pandèmia, el convenciment que si no s'aposta pel medi ambient “ens carreguem el món”.

DIVERTIT I EDUCATIU

La tercera generació de Joguets Cayro té clara una altra cosa: “tots els joguets que creguem han de tindre un component educatiu i ser divertits; a partir d'ací, pots incorporar qualsevol cosa”. “No pots fer un joc per a aprendre i que siga un tostón perquè els xiquets no el volen, i ha de ser dinàmic”, afirma Carrió. Les idees ixen normalment d'una posada en comú en grup (brainstorming), després de la qual es dissenya la dinàmica del joc i s'envia a un expert que fa les proves, de les quals pot derivar algun canvi. En altres casos, s'aposta per algun creador de jocs. “En aquest món es dona molt valor a qui inventa i a qui dissenya la caixa i el contingut”, aclareix, “i per això en els nostres jocs sempre figura el nom dels dos”.

Rosario Carrió està convençuda que els jocs poden conviure amb les consoles i les noves tecnologies. Recorda que “quan van arribar pensem que tot s'aniria al trast, però s'ha demostrat que poden conviure”. De nou la pandèmia ha servit per a evidenciar a importància del joc en família: “les famílies han estat més temps a casa i s'han adonat que es diverteixen tots junts”.

Els jocs de taula han experimentat una important remuntada, encara que no sempre s'ix de les crisis de la mateixa manera. L'última empresa joguetera de Dénia ha capejat moltes i ho ha fet “amb molt d'esforç i tenint clar a on vas”. “I això”, afirma a gerent de Cayro, “és difícil en temps de crisi”.

Hereus d'aquella empresa que el seu avi i el seu soci van crear en 1954 amb la finalitat de produir peces per a altres fabricants de joguets i que a poc a poc va anar fabricant els seus propis, van encarrilar tota la seua producció cap als jocs en els anys 70 del segle passat. Amb “pena i molta llàstima” per la desaparició d'una indústria que va passejar el nom de Dénia pel món, Joguets Cayro veu en la quarta generació la continuïtat de l'ofici.

 Rubbish Race, el joc per a aprendre a reciclar que ha sigut triat per l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets Millor Joguet 2021 per a un món sostenible, acumula en el seu palmarés la medalla de plata en els Independent Toy Awards 2021 (categoria ECO) i el premi Regal de l'Any 2021 (categoria EcoFriendly).