L'entrevista/Jaume Castells Ferrer: “Hi ha molts amb o sense carnet que som socialistes i no veiem clar el que passa”

DÍDAC VENGUT

Jaume Castells s'ha donat colzades amb una generació de polítics de la talla de Felipe González, Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Manuel Fraga, per citar alguns. Ara no està en primera línia però és una veu prestigiosa i un bon analista del que passa avui dia gràcies a la seva experiència de gairebé 20 anys en el Congrés dels Diputats de Madrid. Des del seu retir en la seua Benissa natal, Castells explica el que és ser polític i repassa l'actualitat protagonitzada per Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Carles Puigdemont i altres. Va estar el 23F en el Congrés i recorda aquella experiència com una de les més doloroses de la jove, aleshores, democràcia espanyola.

PREGUNTA: La política, o més aviat la manera de fer política, no és la mateixa d'abans. Les coses han canviat molt, No creu?

RESPOSTA: Moltíssim, diria jo. Però seria terrible que, als gairebé 50 anys de la defunció del dictador, l'Estat Espanyol no hagués canviat les formes i els modes d'enfocar les solucions als nostres problemes. Però els canvis no sempre poden ser positius. N'hi ha per a bé i per a mal. Però crec que la majoria de les vegades s'ha encertat.

P: Ja no queden grans oradors i ara és tot “i tu més”.

R: El moment actual és de crispació per diversos motius. La cambra està molt fragmentada i els grups parlamentaris ni amb pactes arriben a majories per a governar. Els governs han de pactar i cedir, a vegades massa. L'oposició està alterada perquè té més escons que el grup majoritari del govern i diu que el govern és il·legal. No tenen memòria. No és un problema de “i tu més” ni d'oradors. A vegades és d'educació i de sentit comú. La crispació del carrer arriba a la cambra i viceversa. Amb aquest clima, ni hi ha pactes ni diàlegs, ni acords ni res.

P: Comencem per casa. Pedro Sánchez és tot un supervivent. Què té? Quina és la seva força?

R: Per a ser un supervivent en aquest moment cal nedar molt. Hi ha molts fronts oberts. Com aquell nen que li deia al pare: “Papà, no vull anar a Amèrica”. I el seu pare li contesta: “Calla nen i continua nedant”. Controlar el partit no és fàcil però, si l'aconsegueixes, la resta ve rodat. I si estàs en la direcció d'algun govern, encara millor.

P: Encara així, té moltes crítiques dins del partit. Entre ells, el president Felipe González.

R: Mai he escoltat ni a González ni a Guerra criticar a Sánchez. Els he vist en televisió i els he escoltat en la ràdio dir no estar d'acord amb decisions, lleis i pactes del govern actual. Hi ha molts, moltíssims, amb carnet i sense carnet que som socialistes que no veiem clar el que està passant. El temps ens l'aclarirà.

P: La política és pactar, dialogar. Però, creu que tot val per a assegurar set vots?

R: La política és una vocació de servir a la societat i no solament en institucions públiques. La política es realitza en associacions culturals, econòmiques, religioses, socials, sindicals, etc. Les persones amb vocació a servir han de tenir unes certes qualitats i entre elles està acordar, dialogar, pactar, etc. Crec que molt pocs hauran llegit l'acord i jo no estic entre ells, si és que n'hi ha. El temps ens dirà si tot val per a assegurar els famosos set vots.

P: Puigdemont passarà a la història de la política espanyola i més després de la seva segona fugida, Què pensa d'això?

R: No ho crec. Cap historiador seriós li dedicarà més d'una línia. Què diria d'ell Jaume Vicent Vives? Català, un gran historiador i, si no em falla la memòria, de Girona. Això de la fugida, és de Berlanga.

P: Està d'acord amb un finançament propi per a Catalunya a canvi de fer president a Illa?

R: A Illa ho ha fet president la gent de Catalunya. No té majoria però en Les Corts ho han votat. Catalunya ha passat d'estar en les pàgines de successos a una normalitat que la gran majoria de votants, inclosos alguns de Junts, desitjaven. Caldria llegir el document de l'acord del finançament i jo no l'he fet.

P: De la casa de davant, Ayuso sembla que té molt més estirada mediàtica, fins i tot per davant de Feijóo, no?

R: Gairebé tots sabem com funciona això de l'estirada mediàtica. I per a tenir més estirada que el president del PP no és necessari que esmentem a una persona que telefona a un president del govern “que li agrada la fruita”. No solc ficar-me en problemes d'altres partits. Bastant tinc amb el meu.

P: Què opina de la irrupció de Vox i l'avanç de l'extrema dreta en tota Europa?

R: El rar seria que en un país amb gairebé 40 anys d'un govern autoritari no hi hagués un partit d'extrema dreta forta. L'avanç en tota Europa és producte que l'esquerra i la dreta democràtiques no han sabut entendre's, excepte en comptades ocasions. Miren més els interessos propis que el benestar dels seus pobles.

P: En canvi, forces com Podemos, Ciutadans, Upyd i altres que eren l'alternativa al bipartidisme han desaparegut. Per què?

R: El problema no era el bipartidisme sinó que esperaven ocupar l'espai dels dos partits majoritaris i l'han pagat car.

P: Quin va ser el seu millor i pitjor experiència en el Congrés dels Diputats?

R: El millor, representar als valencians durant gairebé 20 anys i participar en la Constitució més longeva i progressista del nostre país. El pitjor, viure 18 hores en mans d'uns delinqüents armats que van amenaçar la jove democràcia espanyola.

P: El 23 de febrer de 1981 encara està en la seva ment?

R: Cada dia menys. El que m'entristeix és que molts personatges militars, civils, periodistes, polítics i grans empresaris es van anar de rositas i només un civil va trepitjar la presó. No han aparegut les cintes dels quals animaven als colpistes i les paraules de l'emèrit als líders polítics quan els va rebre a la Zarzuela. No tenen desaprofitament.

P: A nivell autonòmic, com s'explica que la Sanitat i l'Educació continuïn tenint mancances quan són la base de la societat?

R: Sanitat, educació, pensions, infraestructures, desigualtat, etc. Trigaran bastants anys perquè funcionin al 100%. El problema depèn de molts factors. Esperem que el sentit comú normalitzi la situació.

P: José Chulvi, ex alcalde de Xàbia, està ara com a diputat en Les Corts. Com és possible perdre una majoria absoluta tan aclaparadora en la teva pròpia casa?

            R: José Chulvi és un gran polític. Però en democràcia, l'alternança és imprescindible i els electors voten per molts motius que a vegades no fan justícia. Això de perdre majories absolutes és bastant freqüent.

            P: Si parlem de la comarca, el Tren de la Costa ni està ni se li espera, almenys en un curt termini.

            R: És una infraestructura important però cal parlar també de l'aigua, de la massificació turística, de l'atur, de l'agricultura, etc. Cal marcar prioritats. Tot menys estar de braços plegats.

            P: A Benissa, el PSOE no “toca bola” des dels temps de Pepe Tent, el primer alcalde. Què passa?

R: Molt bona pregunta per a la direcció local del partit. Pepe Tent és un dels millors valors que té l'organització en tots els nivells. Un alcalde que va posar al nostre poble en el mapa.