L’obra de Maria Ibars com mai te l’han cantada

Sonen les notes de la guitarra que toca Rosario Caselles. La guitarrista acaricia les cordes, les fa parlar. La veu de Marina Mulet vessa versos i textos en una lectura que va més enllà de les paraules. Emocions, situacions, sensacions i fets que ens traslladen a un temps no tan llunyà, el de la pansa i els grans magatzems, i un territori proper, Dénia i la Marina Alta. Dos dones en la penombra ens conviden a fer una relectura de Maria Ibars, l’escriptora que va trencar motlles escrivint en valencià en una societat on les dones es veieren relegades a un segon plànol. Les seues paraules, humils i senzilles, ressonaven amb força dimarts en la Biblioteca de Dénia. Potser la manera plana i directa de retratar sensacions, paisatges i escenes de principis del segle XX fan que la seua obra i el món rural que ens retrata arriben al lector del segle XXI amb la mateixa frescor que quan van ser descrits. Però també té molt a vore el treball de les intèrprets.

            Cartografiar Maria Ibars és el títol de l’espectacle que l’actriu Marina Mulet i la guitarrista Rosario Caselles han dissenyat per convidar-nos a rellegir Maria Ibars. En ell combinen fragments de Vides Planes i L’últim Serf -la seua última novel·la- amb alguns del versos de Poemes de Penyamar, el poemari que porta el nom de la casa de Les Rotes on l’escriptora trobaria refugi i escriuria bona part de la seua obra. El recital, més bé espectacle musicat, inclou també alguns poemes inèdits.

            Mulet i Caselles han combinat diferents fragments dels textos de les novel·les de Maria Ibars amb alguns dels seus poemes per a generar una dramatúrgia “que permeta canviar d’ambient i fer un recorregut sobre l’obra de Maria Ibars, a la fi de poder vore el seu tarannà en l’escriptura, els diferents codis i les temàtiques principals que tracta”, expliquen les creadores de l’espectacle.

            Escoltant la veu de Marina i l’acompanyament a la guitarra de Rosario, l’espectador és capaç de viure l’activitat frenètica dels magatzems, experimentar les sensacions d’un dia de pluja, del sotmetiment de les dones en una societat masclista o de l’opressió que sofrien els treballadors dels magatzems o del camp per part dels senyorets.

L’espectacle ens ofereix un dibuix del territori -el Montgó, Les Rotes, els campussos...- però també de la societat -el món rural, la situació de la dona, les revoltes obreres, les reivindicacions laborals, els costums i les celebracions-, tot amerat de mar i a l’ombra d’un bon amic, un Montgó de molts blaus. La cartografia que fan Rosario Caselles i Marina Mulet va més enllà amb la intenció de traçar “un mapa per l’obra de Maria Ibars i les seues temàtiques”, expliquen.

            Marina fa una interpretació dramatitzada dels textos i els versos i Rosario no sols l’acompanya a la guitarra amb improvisacions i música escrita expressament. També canta dos cançons escrites a partir de dos poemes inclosos en Poemes de Penyamar.

L’espectacle, que es va estrenar l’estiu passat en Els Magazinos de Dénia, pretén donar veu a Maria Ibars en l’any que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica a l’escriptora. “Perquè s’ho mereix”, diuen les dos intèrprets.

No és la primera vegada que Rosario Caselles i Marina Mulet comparteixen escenari. Juntes han dut als escenaris un recital contra la violència de gènere i un altre sobre Carmelina Sánchez Cutillas, “una autora que també s’ha de reivindicar”, indiquen. Són les artífex d’Una odissea de paraules, un recital amb clàssics infantils i juvenils, i també d’un recital sobre Estellés. El seu últim treball, La Follia de les Boques, és un recital sensorial sobre l’eròtica de la pell, amb textos dramatitzats, música i la participació d’una ballarina.