La Regidoria de Cultura de Pego inaugura la imatge corporativa de la Biblioteca “Carmen Alemany Bay” en el seu primer aniversari

L’aniversari de la nova Biblioteca Municipal de Pego “Carmen Alemany Bay” ha tingut a la conferència de la mateixa doctora en Filologia Hispànica que li dona nom com a acte central del programa organitzat per la Regidoria de Cultura.

            El responsable de l’àrea, Josep Mengual, ha introduït l’acte amb la presentació de la imatge corporativa que identifica a aquesta infraestructura cultural mitjançant la representació de les tres finestres principals de l’antic col·legi Cervantes amb el que s’ubica. “Aquest espai al llarg d’aquest primer any de funcionament no només s’ha convertit en un referent cultural sinó que també ret homenatge a la trajectòria de la catedràtica pegolina, investigadora i reconeguda figura dins de la literatura hispanoamericana”, ha apuntat per a indicar que el logotip en qüestió ha estat col·locat en ferro sota la rampa d’accés a l’edifici que han decorat amb un monòlit del mateix material que reprodueix un llibre obert com a símbol de la riquesa del saber dels volums que conté en el seu interior la instal·lació.

            Mengual ha expressat la confiança de l’actual equip de govern per a que la ponència en qüestió marque l’inici d’un ampli ventall d’actes culturals a acollir durant molts anys de cara a que altres figures destacades de la cultura participen en eixa dinàmica que tinguen a la biblioteca com a eix.

CONFERÈNCIA SOBRE MIGUEL HERNÀNDEZ

            La conferència, dedicada al poeta Miguel Hernández, li ha estat aprofitada a la filòloga per a establir similituds de l’entorn de joventut de l’escriptor oriolà amb l’ambient rural de Pego. “En la primera etapa de Miguel Hernández parla de l’horta d’Oriola amb el cant a les llimes i a la granada que quan li dones lectura fa que al mateix temps evoques la  riquesa natural i agrícola del terme pegolí, fins el punt de pensar que, tal i com es troba el camp de hui, li provocaria molta tristor”, ha manifestat per a incidir en que podria afirmar-se que l’amor a la terra del poeta el va convertir en un dels pioners en la poesia ecològica. Aquest extrems, segons apunta, pot comprovar-se en l’obra “Perito en lunas” amb quan parla de la barraca, els arbres, els pardals o la importància de l’influx de la lluna per als cultius d’una forma reivindicativa que, segons remarca, en certa forma anticipa la necessitat de reforçar eixe sector primari i preservar eixa natura que es el que ens dona de menjar.