La Residència d'Ancians Santa Llúcia de Dénia s'obri camí en la carrera per adaptar-se a les noves rutines i necessitats

Les visites de familiars, amb un estricte control sanitari i de seguretat, cita prèvia i temps controlat, han començat aquesta setmana en la Residència d'Ancians Saint Lucia, com en tantes altres. Hem entrat de ple en la desescalada i cal adaptar-se a la nova situació. Allí ho fan a poc a poc però sense perdre el ritme, anticipant-se moltes vegades al que ocorrerà i vetllant sempre per la seguretat física i emocional dels residents. Fer front al que se'ns ha vingut damunt no ha estat fàcil, més aviat dur. La cohesió de l'equip humà de la ‘resi’, com l'anomenen els qui estan més familiaritzats amb ella, i la seva bona gestió han permès anar sumant assoliments. Els regals i sorpreses enviades pels familiars al final de la fase 1, dominar l'ús de guants i màscares, rebre les primeres visites… La llista de conquestes s'anirà ampliant, possiblement la setmana que ve, amb la reobertura del menjador, els tallers, l'ús dels espais comuns i algun passeig pels voltants. Serà l'avantsala del qual ha estat per a molts el seu major anhel: baixar a Dénia.

            Plantar cara al COVID-19 ha estat “molt dur, de les situacions més dures a les quals m'he enfrontat”, assenyala la directora de la residència d'ancians, Eva López. “No saber a on vas i adonar-te que no teníem una ruta ni estàvem preparats, ningú estava preparat, la normativa anava molt per darrere… no tens tots els mitjans però sí que tens -puntualitza- una responsabilitat”. Confessa haver sofert molt al principi de la pandèmia, veient a més el que estava ocorrent en altres llocs. La por d'agafar el virus i transmetre'l era generalitzat entre tot l'equip, assegura. Si algun resident tenia febre, encara que fos provocada per una malaltia distinta, “el passàvem molt malament”. El primer dia, en tornar a casa, es va donar una dutxa de gairebé 40 minuts amb aigua calenta, “com perquè et caigui la pell a tires”, indica. No importava.