La retirada dels pins del castell, una qüestió patrimonial i també mediambiental

Entre les mesures que aconsella l'estudi de renaturalització del municipi figura també retornar identitat al Carrer La Via i evitar retallades de l'espai verd en el Bosc de Diana

Els pins del castell sofreixen d'estrès hídric i les seves arrels afecten un bé patrimonial que és emblema de la ciutat. Acabar amb ells, encara que a alguns els semble una bogeria, és necessari. El sistema ha col·lapsat. Així de clar ho ha deixat Jaume Pérez Rosado, llicenciat en Ciències Ambientals, en el seu treball de fi de grau, que va presentar dijous a Dénia. La renaturalització del municipi és el tema d'un estudi que ha posat a més de manifest la necessitat d'emprendre actuacions que facen la ciutat més habitable al mateix temps que contribueixen a millorar la qualitat de l'aire, serveixen per a esmorteir sorolls, permeten recuperar ecosistemes i lluitar contra l'efecte d'hivernacle, per exemple.

L'autor del treball, que va realitzar un estudi previ a través d'una beca formativa de l'Ajuntament de Dénia impulsada des de l'àrea d'Arqueologia i Museus, va detectar a la ciutat diversos problemes relacionats amb la pèrdua de la biodiversitat i, a més, d'identitat. Entre ells, l'ascens de les temperatures, que afecta a tot el planeta i amb registres extrems; el turisme, que incrementa la població en un 300% a l'estiu, segons va indicar, i és la base de l'economia del municipi; i un Pla General Estructural amb una vegetació que va qualificar de “insuficient”, que inclou el castell com a zona verda i que, va remarcar, incompleix el mínim de parc públic de 5m2 per habitant, on l'arbratge viari és escàs “i no de bona qualitat” i amb un excés d'arbres que no són autòctons. L'exemple més clar, el de les jacarandes.

Jaume Pérez va seleccionar per al seu estudi diverses zones urbanes. Entre elles, dos vials, l'Avinguda d'Alacant i el Carrer La Via. Va comptabilitzar a més tots els arbres del castell i es va centrar en la vegetació d'algunes parcel·les municipals amb vestigis arqueològics, com El Fortí. També va analitzar la situació del Bosc de Diana, “que cada vegada va a menys i amb més edificis al voltant”, va precisar.

La seva proposta és connectar la vegetació de l'Avinguda d'Alacant -que va qualificar d’“infernal” a l'estiu, amb poques ombres i arbratge sol en una de les voreres- amb la de la Via Verda i, alhora, amb la del Carrer La Via. Caldria donar continuïtat en tots dos vials a espècies autòctones presents en l'antiga via del tren, amb arbres de petit port les arrels dels qual no donen problemes i toleren bé la contaminació i espècies amb les quals es fomente la biodiversitat. Per a això seria necessari ampliar les voreres, substituir les jacarandes i plantar arbres a banda i banda, a més de vegetació autòctona en els escocells i en la banda central. Carrasca, arboç, morera, lavanda, didalera, milenrama eurasiàtica, romer, farigola o llentiscle, són algunes de les espècies a tenir en compte.

Per a La Via proposa, a més de millorar la connectivitat amb les espècies de l'Avinguda d'Alacant i la Via Verda, recuperar la identitat del carrer amb la plantació de moreres i substituir les actuals jardineres, que han estat bastant criticades, per altres realitzades amb residus de la construcció, en una aposta per l'economia circular. L'estepa negra seria una altra candidata a ocupar-les, al costat d'espècies ja citades.

En les parcel·les amb vestigis arqueològics, ha detectat la presència de moltes plantes oportunistes. Aconsella la plantació d'espècies autòctones i de marjal, així com flora autòctona per a fomentar la presència de pol·linitzadors. En aquestes actuacions, va precisar, s'ha de controlar l'expansió del canyís i tenir en compte la integració dels vestigis arqueològics en l'entorn urbà.

Una fortalesa, no un jardí

El jove denier, que actualment està realitzant un màster universitari en Sanitat i Producció Vegetal, va advertir que els pins del castell (de les varietats halepensis i pinea) poden crear una gran problemàtica, per la qual cosa urgeix buscar “solucions ràpides i eficaces”. La seva retirada és, en la seva opinió, el més aconsellable.

Durant l'estiu de 2023, Jaume Pérez va realitzar per primera vegada un catàleg de l'arbratge i altres espècies vegetals existents al castell i les parcel·les de propietat municipal amb vestigis arqueològics. La finalitat del seu treball, com va explicar la cap de l'àrea d'Arqueologia i Museus, Massu Sentí, era realitzar propostes de transformació i enjardinament adequades i sostenibles en les quals poder fomentar futurs projectes de consolidació i musetzació del patrimoni.

L'arqueòloga va destacar que la sequera extrema dels últims anys ha sotmès als pins, l'espècie predominant, a un greu estrès hídric que ha afavorit la proliferació d'insectes perforadors. Sentí va remarcar que el que està matant als pins no són aquests insectes sinó la falta d'aigua, com indica l'autor del treball, al mateix temps que va recordar que “el castell no és un jardí sinó una fortalesa”, un BIC que requereix protecció també respecte a determinades espècies vegetals.

Jaume Pérez defensa la plantació de matoll mediterrani de baixa altura i espècies que donen ombra, però permeten admirar el castell des de lluny. Va citar el garrofer, l'olivera, l'estepa blanca, la petorrera i l'aladern, entre altres, i va proposar utilitzar les restes dels pins retirats com a encoixinament que ajude a contenir l'aigua i com a tècnica contra les males herbes.

Les idees que va llançar l'autor del treball en una sala de la Biblioteca Municipal abarrotada de públic responen a solucions valentes encaminades a tenir “un municipi de qualitat”, lluny de la voluntat de crear polèmiques absurdes i amb la intenció de millorar el paisatge, fer front al canvi climàtic, sensibilitzar a la comunitat i enfortir la biodiversitat i la identitat cultura. Valors tots a tenir en compte.