Violència i estat modern: més enllà de l’agressió física

Els investigadors continuen sumant casos de mort violenta en una etapa de permanent guerra civil

Els crims de gènere suposaren al voltant del 10% dels comptabilitzats

L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) dedica el número 47 de la revista Aguaits a la violència i l’aparició de l’estat modern. És la violència causa o conseqüència de la història?, preguntava l’historiador Ricard Llompart dimarts durant la seua presentació. Ell ha coordinat el monogràfic de 2024 de la revista, que és resultat de les primeres Jornades d’Història de la Marina Alta celebrades al desembre de 2023. Huit articles donen cos a un treball que parla de morts, cacics, bandolers, contrabandistes, servents i senyorets, on s’aporten noves dades i que deixa les portes obertes a noves investigacions. L’anàlisi va més enllà de la violència entesa com a agressió física i incita a la reflexió sobre un temps de conflictes, enfrontaments i morts que s’iniciaren al voltant de 1833 i s’allargaren fins l’esclat de la guerra del 1936.

            Ricard Llombart, autor de l’article que duu per títol Violència i mort durant l’assentament del liberalisme (1833-1923), va remarcar en la seua intervenció que la major part de la violència està soterrada. S’entén d’una manera o d’una altra en funció de moltes variables, com ara qui la interpreta i des de l’òptica de quina societat es contempla. Cultural, estructural, directa o indirecta..., l’art, les troballes arqueològiques, les construccions i la literatura, per exemple, en donen testimoni. Assegurava l’investigador que “sense la violència, l’estat modern no hagués aparegut” i insistia que l’estat de guerra civil permanent i enfrontament entre partides es dona des de 1833.

Els arxius municipals, l’arxiu del partit judicial de Pego, les hemeroteques, els arxius eclesiàstics i el BOP d’Alacant recullen molts d’eixos conflictes i morts i són les fonts principals d’on beuen els investigadors. En el moment de redactar el seu article, Llompart comptabilitzava 475 morts violentes a la Marina Alta entre 1833 i 1923. En seran, però, més perquè contínuament està apareixent informació nova. És el cas de dos morts violentes ocorregudes a Tormos l’any 1870, de les quals es va assabentar fa només unes setmanes. Una d’elles està lligada al conegut bandoler Josep de la Tona, que va encarregar matar un senyoret, Joaquín Ballester, que només resultaria ferit. Moriria en el seu lloc el criat, Josep Camps Ballester, de la Carroja, veí de Benidoleig. L’altre mort seria Bartolomé Perelló Lull.

Per localitats, les més problemàtiques foren les de l’interior, com ara Castells de Castells, les de la Vall de Pop, Parcent, Orba o Pego. En proporció a la seua població, es registren més casos de morts per violència que a Dénia. Entre 1833 i 1923, se’n comptabilitzen 71 a Pego (el 14%), 38 a Dénia (8%), 19 a Gata, Ondara i Vall de Gallinera, respectivament, i 18 a Benissa i Castell de Castells (que suposarien el 4% del total en cada cas).

Ricard Llompart va fer esment també de l’alt nombre de detencions i criminals aprehesos per les forces d’orde públic. En poc més de sis mesos, entre el 6 de març i el 24 de setembre de 1845, es van fer 822 presoners, segons recull el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant (BOPA). En el mateix acte de delinquir van ser detingudes 331 persones. Figuren també en el llistat reus fugitius, desertors, rodamons i ‘mujeres malas’.

A més de violència política, social o per qüestió de subsistència, l’autor parla també dels crims per violència de gènere, que suposarien al voltant del 10% dels 475 comptabilitzats entre 1833 i 1923. Per dècades, entre 1863 i 1872 es registraria el major nombre de morts violentes, coincidint amb el Sexenni Revolucionari i La Gloriosa.

Per analogia, l’historiador cita casos de conflicte i violència en altres indrets, com el Mezzogiorno italià i Sicília, i tira mà de fonts literàries i orals que poden ajudar a construir una base sòlida per a la investigació a la Marina Alta.

Els huit articles

Ricard Llompart és un dels huit autors que escriuen en l’Aguaits de 2024. Constitueixen un bon grup de col·laboradors que han investigat i aportat llum sobre les claus en el sorgiment dels estats nació, les formes de coacció social en l’època, la violència en el litoral, el naixement del cos de carabiners, el contraban, les famílies terratinents i el repartiment del poder o la construcció de l’estat liberal. Són Jesús Millán, José Luis Luri, Jesús Eduard Alonso, María Dolores Ramírez, Joan Miquel Almela, Antoni Reig i Andrés Jaén. Estos dos últims, escriuen en relació a les activitats paral·leles que es van organitzar durant les I Jornades d’Història de la Marina Alta: una ruta del crim a Dénia i una exposició amb dibuixos i il·lustracions d’Andrés Jaén.

            Com en altres edicions, la revista d’investigació inclou resums en anglés, castellà i francès de cada article, així com una relació de les publicacions de l’IECMA i una memòria d’activitats de 2023. La portada és obra d’Anna Llompart Reus.

En la foto, Ricard Llompart amb Antoni Reig, autor d’un dels articles de la revista. Reig va parlar en nom de la presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, que no va poder assistir a l’acte de presentació de la revista.