La revista Riuraurologia dedica un monogràfic a les construccions rurals de la pansa a’Ondara elaborat per Robert Miralles

L’erudit ondarenc, Robert Miralles, ha presentat el número monogràfic de la revista Riuraurologia editada per l’Associació Riuraus Vius davant d’un centenar de persones que s’han congregat a la Casa de Cultura.

La presentació ha estat feta mitjançant un recorregut audiovisual per la realitat d’aquestes singulars construccions rurals que proliferaren en els temps d’esplendor de l’elaboració de la pansa. Recorregut que el cronista ha emmarcat en epígrafs com “la ruta del riuraus o dels horrors” – per a incidir en la progressiva desaparició de la construcció típica del temps de pansa- “riuraus emmascarats”, “riusraus rehabilitats” o “descobriment de nous riuraus”. Tot això, ha estat il·lustrat amb diferents imatges entre les que han destacat els riuraus en un estat de conservació òptima com el de Francisco Bosch, el de Leopoldo, el de José Ferrando, el de Pepe Giner, el de Francisco Català, el de Baidal, el de Soler, el de Bernardo “el del forn”, el de José Gil, el de Miquel Tormo, el de Pepa Granel o el porticat de Tossals –aquest últim com a únic que es troba integrat en la casa-.

UN CATÀLEG COM A BASE PER A L’ADEQUADA PROTECCIÓ URBANÍSTICA

            Un recés per causes tècniques del powerpoint exposat ha motivat Miralles a cedir-li la paraula al doctor en Filologia, Lluís Fornés, perquè aclarís l'etimologia del vocable elegit per donar nom a la construcció habilitada al costat dels assecadors de passa per preservar aquest producte de les inclemències meteorològiques. Fornés s'ha decantat per la hipòtesi que atribueix la denominació en qüestió a la pronunciació oral occitana per part d'aquelles famílies que, procedents de la Provença francesa com els Bordehore, els Merle o els Morand, es van establir al llarg de la costa valenciana per dedicar-la al negoci de la passa que va erigir aquest tipus de coberts per, en casos de pluja o humitat nocturna, guardar els canyissos plens de raïm de moscatell per assecar-los al sol.     Finalment, Miralles ha reprès la dissertació per a reivindicar la necessitat de preservar aquest tipus d’arquitectura rural per part de les administracions amb el pertinent catàleg que permeta en el successiu desenvolupar la pertinent regulació dins de les vigents normes urbanístiques per a dotar-la d’una l’adequada protecció   “Som hereus d’eixe mon de la pansa i seriem mals ondarencs si no preservarem el patrimoni que ens han llegat els nostres predecessors”, ha conclòs