La Unió Musical de Calp-Ifac homenatja cinc músics que porten 50 anys en la banda

La Unió Musical Calp-Ifach ha homenatjat cinc músics que porten 50 anys actius en la banda. El grup està format per: Luís Clemente, percussió; Toni Juan Vives, clarinet; i Paco Pastor, trompeta; Miguel Pastor, saxofon; i Manolo Roldán, flauta. Els cinc músics van ser sorpresos pels seus companys amb una cercavila i posterior festa en el seu honor.

            La primera fundació de la banda de Calp es remunta a 1931 i Calp després es queda sense música amb l'esclat de la Guerra Civil. Va caldre esperar a 1954 per a reorganitzar de nou la banda però les dificultats de l'època provoquen de nou la seva dissolució. No va ser fins a 1974 que la Societat Musical de Calp es refon de nou sota la batuta del mestre Francisco Pérez Devesa. Els antics músics s'uneixen a una vintena de nens que aconsegueixen que a l'octubre d'aquest any la banda isca al carrer. D'aquell grup de nens avui romanen en la banda els cinc homenatjats que a penes comptaven entre 9 i 12 anys, per aquell llavors.

            Un dia es van presentar en el col·legi Juan Martínez (Joan de Pesic) i Maties Pastor buscant nens i nenes interessats a formar-se musicalment per a integrar-se en la banda. Les classes van començar al febrer amb el mestre i director Francisco Pérez Devesa, que va distribuir els instruments en funció de les necessitats de la banda. A l'octubre, amb  motiu de les festes patronals, la banda ix per primera vegada al carrer.

            Els cinc músics relaten centenars d'anècdotes d'aquests cinquanta anys d'història. Des de les primeres actuacions en altres poblacions en les quals dormien repartits a les cases de veïns fins a l'actuació de la banda en 1979 en TVE en el programa Fantàstic. Els cinc coincideixen que la banda comporta amistat, esforç, constància, convivència i amor per la música. I que el gran mèrit de la banda de Calp és unir a persones diferents per a fer música i construir una història en comú. Aquells nens que fa 50 anys van ingressar en la banda i avui romanen en ella són bon exemple d'això.