La vella piconadora de camins, petjada del patrimoni industrial

A algú se li va ocórrer fa uns anys rescatar de l'oblit una vella piconadora de camins que va pertànyer a la Germanor Sindical de Llauradors de Ramaders de Dénia i que, amb el temps, va passar a les mans de l'Ajuntament. Aqueix algú va ser Guillermo Bellot, professor d'Automoció de l'IES Maria Ibars ja jubilat i membre fundador d'ASETRAMA, l'associació que agrupa cinquanta-tres tallers de reparació d'automòbils de la comarca. Les tres entitats citades van veure amb bons ulls la proposta i va ser l'alumnat del centre l'encarregat de reparar-la i millorar el seu aspecte. Hui, la “piconadora” -com se la coneix- s'exhibeix en el Bosc de Diana com a mostra d'un patrimoni arqueològic industrial que no cal deixar perdre en el calaix de l'oblit.

Encara que va ser instal·lada fa ja mesos, la pandèmia va obligar a retardar diverses vegades l'acte de reconeixement als impulsors de la iniciativa i als qui la van fer realitat. Ahir es va celebrar un xicotet acte per a col·locar la placa que immortalitza l'ocorregut i l'alcalde, Vicent Grimalt, va dir sentir-se orgullós de la recuperació de la màquina que, com va recordar Francisco Bulufer, president d'ASETRAMA, va ser la primera piconadora que va arribar a la comarca. Adquirida en 1960 per a l'arranjament dels camins agrícoles, es van pagar per ella 492.000 pessetes. Amb l'extinció de les germanors sindicals, en 1977 va passar a formar part del patrimoni de la Cambra Agrària Local i en la dècada dels 80 l'Ajuntament es va fer càrrec de la seua custòdia.

Va haver-hi una primera restauració en aqueixos anys que va permetre utilitzar-la al departament municipal d'Obres i Serveis. En ella, entre molts altres, va participar Noel Barber, llavors alumne de l'institut. Ho va tornar a fer en aquesta ocasió com a cap de Departament d'Automoció, del qual estava al capdavant. Ahir, durant l'acte, va dir que la formació professional necessita “més recursos, més suport, menys paraules i menys reformes educatives”. Es va referir també a ella Josep Antoni Server, director del Maria Ibars quan es va reparar la màquina, i la va definir com una oportunitat per a les persones i una opció de vida digna que millora la cohesió social, afavoreix la integració i ajuda a superar les desigualtats. 

Com va dir Server, la “piconadora” va eixir pel seu peu del centre gràcies al treball de l'alumnat i de tot el departament. Quatre dels joves que van participar en el procés no van poder assistir a l'acte -va indicar l'actual director, Joanba Martí- però sí que ho va fer una bona representació de l'alumnat i el professorat. També van assistir l'últim conductor de la màquina José Antonio Vives Pastor, i el fill d'Agustí Zaragoza Martí, que la va manejar amb anterioritat. El primer conductor va ser Francisco Diego Bañó, als familiars del qual els va anar també impossible ser presents.