Llíber manté viu el Tres i Sota, un joc de cartes d’engany i por

Els aficionats del poble es disputen el títol de campió de l’any a les festes patronals entre sorna i burletes

LLUÍS PONS

Pepe i Ximo tanquen la partida final, que ha anat ben encaixada -és a dir, molt igualada fins l’últim sospir-, amb la combinació somniada: un tres i l’ama. Enrere han quedat bona cosa de rialles, sorna i sana emprenyamenta, alguna que altra fullaeta -quan es falseja per enganyar el rival- i molt de cantar -jugar-se les pedres, els fesols en aquest cas- en el campionat del joc de cartes Tres i Sota que s’ha disputat a les festes patronals de Llíber. Es tracta d’un curiós i entretingut joc que només es juga a aquest municipi de la Vall de Pop de poc més d’un miler d’habitants, i dels quals més de la meitat són residents estrangers. Allí el consideren un joc autòcton -encara que també s’ha jugat, però poc, a Senija i Xaló- i que ve de temps enrere que ningú encerta a situar, potser tan vell com els malnoms que també encara perduren al poble.