Els col·lectius ecologistes alcen la veu enfront de l'actuació de la CHJ i els ajuntaments davant la sequera
Parlen de “incoherència” i “deixadesa”
Diverses entitats en defensa del territori han alçat la veu enfront de la situació preocupant que viu la Marina Alta per falta d'aigua i l'actuació incoherent i de “deixadesa” dels màxims responsables a l'hora de vetlar per la protecció dels aqüífers. Apunten en concret als ajuntaments que toleren que es posen en marxa nous plans urbanístics, noves amenaces per a l'equilibri ambiental i territorial, quan la sequera està conduint a una situació d'emergència, segons advertia el passat 21 de març la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). Esta última no es deslliura de les crítiques pel seu silenci i per delegar responsabilitats en l'administració municipal. Tampoc la Conselleria de Medi Ambient, per no vetlar pel bé públic.
En un comunicat firmat pels col·lectius Pego *Viou, *Acció Ecologista *AGRÓ i la Plataforma *Salvem la Vall, s'advertix a la CHJ, als ajuntaments que han concedit llicències urbanístiques com els de Pego i Llíber i a la Conselleria de Medi Ambient que “seran responsables dels danys que es puguen causar”. Anuncien que emprendran accions judicials en defensa del benestar general i “l'adequada protecció del domini públic hidràulic, la satisfacció de les demandes d'aigua, l'equilibri i l'harmonització del desenvolupament comarca amb el medi ambient”, d'acord amb la Llei d'Aigües.
Fa tan sols uns dies, el dilluns 25, la Confederació comunicava oficialment a tots els ajuntaments de la Marina Alta que la situació de sequera i escassetat d'aigua en la seua demarcació està empitjorant, recorden els grups ecologistes. La CHJ avisava i, al mateix temps, delegava als ajuntaments la implementació de mesures enfront d'esta situació d'emergència derivada de l'escassetat d'aigua, “protegint-se del que les entitats cíviques comarcals venen denunciant des de fa mesos: la falta d'actuacions fermes per a limitar, ja no el consum agrícola sinó l'urbà, que és més preocupants donat l'increment de població (i per tant de consum d'aigua) amb l'arribada dels turistes de la Setmana Santa i l'estiu, així com l'incoherent silenci de la CHJ davant la reactivació dels nous plans urbanístics en totes la comarca, com el camp de golf i la macro-urbanització *Penya Roja de Pego i el macro PAI Medina de Llíber”.
Les entitats signants del comunicat subratllen que el Pla Especial de Sequera (PES) al qual la CHJ remet als ajuntaments insta el “reforç de la vigilància per a la conservació dels ecosistemes aquàtics i protecció de zones humides i espècies fluvials, així com a fiscalitzar l'impacte d'altres mesures sobre el medi natural, amb especial atenció a la Marjal de Pego-Oliva”. Remarquen que el propi PES considera que este paratge pot patir “episodis crítics”.
Recorden també que en el cas del PAI de Llíber, *Accioó Ecologista *AGRÓ va denunciar ja davant la CHJ la seua preocupació per la situació de dèficit hídric comarcal i particularment pel cas del pou de Parcent, “ja que les demandes d'aigua dels últims cinc anys han excedit els volums autoritzats tant per Llíber com per Xaló”. També al·ludia al fet que altres pous disponibles no complixen amb els paràmetres de potabilitat establits per la corresponent legislació.