Els del teatre!

Diuen els entesos que és bo portar a la menudalla al teatre perquè fomenta la creativitat i la imaginació, desenvolupa habilitats socials i emocionals, enriqueix el coneixement cultural i l’educació i, a més, millora la concentració, l’atenció i estimula l’expressió i la comunicació. Tot i això i més promou la campanya de teatre a les escoles que la MACMA va engegar l’any 1998 i encara roda -mai millor dit- per la Marina Alta a hores d’ara. Però, a més, té una qualitat afegida i no és altra que “democratitzar el teatre i fer-lo arribar a tots els indrets”, en paraules de Vicent Ortuño, l’home que va posar en marxa està idea com a gerent de la MACMA d’aleshores. I més que res pensant en els xiquets i les xiquetes de pobles menuts com ara Murla, Benigembla, Parcent i molts altres que no tenen infraestructures adequades per a gaudir de la màgia del teatre. Per això es va pensar de portar-lo a les aules i, llevat de les poblacions més grans que sí tenen recursos, ha estat present en tots els pobles.

            Tot i que no són xifres oficials, es calcula que s’han fet més de 3.000 representacions i han participat més de 120.000 xiquets, quasi res diu el paperet. Una proposta que, en paraules d’Ortuño, “ha fet solatge i, a més, ha fet públic perquè els xiquets i les xiquetes ho han mamat”. Per això, “esta campanya és impagable i no es pot perdre”, conclou. I no s’ha perdut, perquè la tasca d’Ortuño ha tingut continuïtat de la mà primer de Jovi Lozano i després de Núria Gómez. I tant, perquè, malgrat el grapat d’anys des de l’origen, el teatre a les escoles està més viu que mai i enguany no faltarà a la cita amb l’obra El Viatge de Gulliver, un proposta diferent de ràdio-teatre, amb tot un equip de transmissió i gravació radiofònica a l’aula.

            L’any 1998 es va representar Les botes del gat amb botes, pel grup Teatre de la Caixeta, a huit municipis. Aleshores estava gestant-se un projecte que, ben aviat, va calar de valent i passava pels col·legis de més d’una trentena de localitats. A partir de l’edició de 2009, hi ha una aposta pel teatre fet per gent de la Marina Alta, amb formacions com ara L’Oracle de l’Est, Rodamons Teatre, Moni Poppins, Tarannà Teatre, Terato Teatre, Napicols Teatre, etc. I amb actors i actrius de la terreta com Agustí Palero, Mónica Palacios, Toni Pérez, Paqui Noguera, Jaume Costa, Marisa Costa, Paco Bertomeu, Dolo Vicens, Yolanda Flores i un llarg etcètera.

Mónica Palacios assegura que “als xiquets no els enganyes, has de ser veritat perquè, si no creus en allò que fas, no arriba”. El que més l’emociona és “sentir allò de ‘els del teatre!’, quan arribes a l’escola i els més menuts veuen el cotxe”. “Amb això”, diu Palacios, “estàs ja més que pagada i, encara que siguen les 9 de matí i molts dies no estàs per a fer teatre, et compensa de valent”. I tant perquè la campanya es concentra en tres mesos -febrer, març i abril- i recorren tota la comarca. Hi ha dies que fan fins a cinc sessions repartides de matí i de vesprada.

            El 2020 hi hagué una parada a causa de la pandèmia sanitària però “una vegada que ho van reprendre”, recorda Mónica, la campanya “va ser molt intensa i emotiva, tot i les mascaretes, la distància social i que es feia a l’exterior. Però era veure la satisfacció en els ulls dels nanos perquè s’havia normalitzat tot i el teatre tornava a l’escola”.

D’anècdotes, n’ha viscut moltes però en recorda una ben significativa: “vam arribar a un cole i una de les xiquetes, de 7 anys, estava molt trista perquè estava malalta a casa. Vam agafar el mòbil de la mestra i va poder veure la representació pel telèfon des de casa. Una satisfacció molt gran per a ella i per a nosaltres”. “La veritat”, conclou Mónica Palacios, “esta campanya és un caramelet perquè sents bategar el teatre a l’aula i això ens ompli el cor i l’ànima”.