Benissa/ Mones i llonganissa: el maridatge perfecte per al cabasset de Pasqua

Els padrins regalen als fillols la mona i ha de portar tants ous com anys tinga l’infant

La tradició de l’Edat Mitjana es manté viva a la comarca

DÍDAC VENGUT

Tot i que és una època de religiositat i recolliment, la Setmana Santa té també la seua vessant gastronòmica. Com moltes altres, és una celebració que es viu en família i al voltant d’una taula. Mengem dolços i productes que res tenen a veure amb l’abstinència de carn que proposa la Quaresma. En molts casos es tracta de receptes típiques quasi totes basades, per història i tradició, en els costums d’abstinència d’abans. Els orígens de la mona es remunten al segle XV, quan cada dilluns de Pasqua els padrins la regalaven als fillols. De fet, munna en àrab significa “obsequi”. Diu la tradició que la mona ha de tenir tants ous com anys té l’infant que la rep i el màxim són dotze. Ens alguns indrets, el fillol ha de cantar una xicoteta cançó si vol que li donen la mona.

            Sembla que el costum de l’ou es remunta a l’antic Egipte, quan els amics i la família es regalaven ous decorats per celebrar la fi de l’hivern i el principi de la primavera.