Moure els peus engarrotats per la pandèmia

L’Esbart Dansaire torna a l’activitat amb una actuació després de mesos sense ballar

És ben cert que la pandèmia no ha tingut pietat de ningú. Però, potser, hi ha gent que ha notat els efectes directes amb una major intensitat perquè la rutina diària, la il·lusió i les ganes de compartir hores d’esplai s’han trencat de soca-rel i la tan anomenada nova normalitat ha esdevingut monotonia. Les dones i els homes del grup benisser l’Esbart Dansaire han tornat a l’activitat després de mesos i mesos sense ballar. Els peus i les cames estaven ja engarrotats i ara han mamprés de nou els assajos per a una actuació programada per al 17 de juliol. A més, una representació dels dansaires de Benissa van acudir dimecres al plató d’À Punt per demostrar, en viu i en directe, el que són capaços de fer.

            La declaració de l’estat d’alarma i el confinament ens van tancar a casa. Com va fer molta més gent, la distracció i el contacte amb el grup es va mantenir a través del whatsApp i poc més. Ara bé, no van faltar els típics vídeos casolans per divertir-se però no és el mateix, ni de bon tros. Calgué esperar al mes d’octubre per a fer una xicoteta dansada –amb mascareta- per la festivitat del 9 d’Octubre. Però d’ençà, res de res. I les cames tremolaven ja de ganes de ballar. Cati Ginestar, membre del grup, assegura que “ballar amb mascareta, no és igual. Tens una sensació estranya i va ser una experiència un poc angoixant”.

            Ara toca, de nou, tindre preparats els vestits de ballar per a l’actuació a mitjan juliol. Es tracta del vestit típic o estàndard del segle XVIII, tot i que amb algun que altre element més actual. L’Esbart Dansaire està integrat, a hores d’ara, per 33 persones, 26 dones i 7 homes. Necessiten més presència masculina però –no hi ha altra- de moment s’apanyen com poden. “Hi ha balls en els quals ens toca fer d’home però la posició de les mans és de dona, encara que la gent això no ho aprecia”, diu Ginestar. Hi ha formacions, fins i tot, que alguna dona balla vestida amb saragüells, “però nosaltres, de moment, no hem arribat a tant”, comenta Cati mentre somriu.

DEU ANYS DEL BALL DEL CORPUS

            El 2020 era una data esperada perquè l’Esbart Dansaire volia commemorar el desé aniversari de la recuperació dels Balls del Corpus a Benissa. De nou, la pandèmia va tirar a terra tota la programació i s’ha hagut d’ajornar sense data fixa. El ball reuneix més de 70 persones entre balladors i músics i és necessària la col·laboració de voluntaris que no integren el grup. Es fa un recorregut per tot el poble amb punts de parada fixats a fi de fer algun dels huit balls que s’han recuperat de l’oblit.

            La tradició popular del Corpus és antiga i els balls tenen el seu precedent en jocs o representacions dels segles XV i XVI. A principi del segle XV apareixen personatges de l’Antic i Nou Testament, s’incorporen noves figures a la processó i es representen nous misteris i Autos. A més, apareixen documentades les comparses de la Moma i la Degollà i Roques, construïdes en el segle XVI. I poc després ixen al carrer els Gegants i els Nanos i, a partir del XVII, s’integren danses d’origen popular com la de bastonets, la dels gitanos, etc.

            Els balls anuncien als veïns del poble que la processó està per arribar. Cal seguir un ordre i cada ball o dansa porta la seua dolçaina. Les danses comencen amb els balls infantils, que tenen el seu origen en els jocs populars de temps enrere. L’Esbart Dansaire ha recuperat balls com els d’Arets de Castelló, Llauradors, Arquets, Magrana, Les danses de la Marina i la Dansa de la Moma.

            Una bona manera de combatre la pandèmia és ballar amb els amics, passar una bona estona i oblidar-se –encara que siga unes hores- de tot el que ha canviat en els darrers mesos. I si pot ser sense mascareta, millor que millor.