In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja/ La llum de l'Esperit Sant en Jesús Pobre

ROSA RIBES FORNÉS

La Festa Major de Jesús Pobre obri el calendari festiu dels pobles de voltant i és l'anunci que estem a un pas de l'estiu. Se celebra per Pentecosta, quan es commemora la vinguda de l'Esperit Sant i una de les festes més importants en la litúrgia catòlica. En 1851, el jutge Remigio Salomón va reparar en aquesta tradició, lligada en certa manera a la devoció a Jesús Pobre i al Pare Pere, en un article publicat en el Setmanari Pintoresc Espanyol. Per la proximitat de les festes de la població, reparem nosaltres hui en una obra d'art del segle XVI que guarda un paral·lelisme iconogràfic amb el retaule de ceràmica de la façana del Convent de Jesús Pobre i que, a les portes de Pentecosta, va eixir fa uns dies a subhasta.

El plafó ceràmic situat al costat de la porta del convent, format per vint taulells, representa a la Verge del Rosari. La seua imatge, en el centre del retaule, apareix donant un rosari al fundador de l'Ordre dels Predicadors, Santo Domingo de Guzmán. Està envoltada per una sèrie de vinyetes que representen diversos passatges de la seua vida i la de Jesucrist. Són els anomenats Misteris del Sant Rosario: gojosos, dolorosos i gloriosos. Un dels taulells representa el moment de Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant, un dels cinc anomenats Misteris de Gloria.

Josep A. Gisbert, coneixedor de la subhasta a Madrid d'una miniatura sobre pergamí que representa els Misteris del Rosari, amb una imatge de la Mare de Déu en el centre donant-li el rosari a Santo Domingo, va veure immediatament el paral·lelisme d'aquesta il·lustració miniada amb el plafó ceràmic de Jesús Pobre. L'obra subhastada, una pintura al tremp amb or, data de la segona meitat del segle XVI, de temps de Felip II, i pertany a l'Escola Escurialense. És per tant anterior -quasi un segle- a l'hospici per a franciscans que va fundar Fra Pere Esteve, el Pare Pere, en Jesús Pobre, datat en1648. Una inscripció en la façana situa la construcció del convent en 1789, la data en la qual possiblement va ser alçat ex nou prop del lloc que va ocupar l'hospici primigeni. El plafó ceràmic de la Verge del Rosari i els Misteris dataria de la segona meitat del segle XIX.

L'arqueòleg subratlla el valor del retaule ceràmic inserit en la façana del Convent de Jesús Pobre, un bé de rellevància local que, com tots els plafons ceràmics anteriors a la Guerra Civil, gaudeix de protecció especial. Explica que en el seu moment va ser “magníficament estudiat” per Beatriu Navarro i Josep Lluís Cebrián en un article de caràcter monogràfic sobre dos pintors ceramistes del segle XIX. Pels seus paral·lelismes iconogràfics, en la tècnica de dibuix i en la pintura, atribueixen la seua autoria al pintor M. Mollá, de València. Ho relacionen amb un altre taulell situat sobre el portal de la façana del convent, que donarien compte que va poder ser un veí d'Agullent anomenat Pedro Juan Plá i Belda, probablement un frare exclaustrat, qui el va sufragar. “Posen així”, diu Gisbert, “nom i cognoms a l'autor del plafó ceràmic i a qui va pagar l'encàrrec”, realitzat després de la desamortització dels béns eclesiàstics però en un temps en el qual a l'església contigua al convent es continuaven celebrant els oficis i la litúrgia.

Al pintor valencià se li atribueixen més de 35 plafons dispersos en diferents poblacions. Dues obres seues, que porten la seua signatura, es troben en el Museu de Ceràmica González Martí i en el Victoria and Albert Museum (V&A), amb dates que van entre 1855 i 1865, la qual cosa fa pensar que l'encàrrec de Jesús Pobre es faria realitat i es col·locaria en la façana del convent aproximadament entre els anys 1850 i 1860.

Com hem dit, el fet que es desamortitzara el convent i passara a mans privades no va ser raó perquè es deixara de celebrar la litúrgia religiosa de la missa a l'església. A ella assistien els veïns de Jesús Pobre i dels voltants, com descriu Remigio Salomó en el seu article, on parla de les seues festes -que en aquells dies es feien coincidir amb el tercer dia de Pentecosta- i d'un temple ple d'exvots, models tallats i pintures de les embarcacions d'aquells mariners que s'havien salvat d'algun perill i agraïen la mediació del Pare Pere i Jesús Pobre. 

El convent era propietat de José Joaquín García, que feia les funcions d'alcalde pedani ‘de la vall’ i qui, en companyia d'un ermità anomenat el Pare Ramón, cuidava de la seua integritat amb la intenció d'evitar que continuara empitjorant el seu estat i fora declarat en ruïna.

“És tal i tan gran la devoció que es té als pobles comarcans, i fins i tot en altres distants, á Jesus Pobre, que moltes persones van á visitar-li durant l'any, però principalment el tercer dia de Pasqua de l'Esperit Sant, en el qual és extraordinari el concurs.

També sol trobar-se amb freqüència en els camins que condueixen des d'Alacant, Jábea, Dénia, València, etc. Á dit exconvento, tripulacions de vaixells nàufrags o que en els seus llargs i sempre arriscats viatges s'han vist en terribles dificultats, els individus en unió de les quals de les seues famílies i amics i plens tots de recolliment i d'envejable fé, van regularment descalços els primers á complir els seus vots i promeses i á deposiotar en les parets de la capella de Jesus Pobre models exactes i bufons de les seues embarcacions, o llenços que representen la mar embravida i les crespades ones submergint aquelles”.

*Extracte de l'article de Remigio Salomó L'ex – convent de Jesús Pobre. Publicat en 1851 en el Setmanari Pintoresc Espanyol, Madrid. 

El retaule de Mollá

El retaule de Mollá situat al costat de la porta del convent es troba en un estat de conservació molt deficient. En els anys 80 va ser objecte d'una xicoteta restauració, en la qual es va repintar allò que havia quedat esborrat amb el pas del temps però en la qual no es va tindre en compte que estava en la intempèrie. “Hui tenim un retaule absolutament descarnat”, diu Gisbert, “que requereix un immediat procés de restauració donat el seu caràcter de bé de rellevància local i perquè, en aqueixes condicions, perilla la seua integritat física”.

“En complir-se el dia de Pentecosta, estaven tots junts en el mateix lloc. De sobte, es va produir des del cel un baluern, com d'un vent que bufava fortament i va omplir tota la casa on es trobaven asseguts. Van veure aparéixer unes llengües, com a flamerades, que es dividien posant-se damunt de cadascun d'ells. Es van omplir tots d'Esperit Sant i van començar a parlar en altres llengües, segons l'Esperit els concedia manifestar-se. Residien llavors a Jerusalem jueus devots vinguts de tots els pobles que hi ha sota el cel. En sentir-se aquest soroll, va acudir la multitud i van quedar desconcertats, perquè cadascun els sentia parlar en la seua pròpia llengua . Estaven tots estupefactes i admirats, dient: “No són galileus tots aqueixos que estan parlant? Llavors, com és que cadascun de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua nativa? Entre nosaltres hi ha parts, medes, elamitas i habitants de Mesopotàmia, de la Judea i Capadòcia, del Ponto i Àsia, de Frígia i Panflia, d'Egipte i de la zona de Líbia que limita amb Cirene; hi ha ciutadans romans forasters, tant jueus com prosélitos; també hi ha cretencs i àrabs; i cadascun els sentim parlar de les grandeses de Déu en la nostra pròpia llengua”. 

*Lectura del llibre dels Fets dels Apòstols en la missa de Pentecosta