OPINIÓ- JESÚS MIGUEL GONZÁLEZ LANÁQUERA/ El problema irresoluble de l'habitatge a Espanya

Una legislatura més, i el problema de l'habitatge a Espanya -més concretament la regulació del preu dels lloguers- seguirà sense afrontar-se. No importa que en els pactes previs per a la coalició de Govern, el PSOE es comprometera amb el seu soci preferent, Unides Podemos, a resoldre aquest assumpte tan delicat que fa molt temps requereix d'una solució efectiva. Clar és que el PSOE va deixar de ser socialista i obrer quan el seu fundador, Pablo Iglesias Posse, va ser enterrat amb tots els honors i reconeixements per la seua lluita en favor del proletariat, i d'això fa quasi un segle, però encara conserva massa votants que no s'han adonat d'això i continuen creient que aquest partit és d'esquerres, com als seus dirigents sovint els agrada fer gala, amb la boca xicoteta, o gran. També, en teoria, es tracta d'un partit de profundes arrels republicanes, i no obstant això des de l'aprovació de la Constitució del 78 no ha fet una altra cosa que avalar, emparar i defensar la monarquia, fins i tot en moments tan difícils per a aquesta institució com els actuals, en els quals ha deixat si es fes creditora de qualsevol aval, empara o defensa. Però aquest és un altre tema.

La Constitució del 78 és, per descomptat, lletra morta quaranta-tres anys després de la seua entrada en vigor. Bona part dels sacrosants drets que reconeix per a la ciutadania en el seu articulat, mai s'han complit, ni existeix la menor probabilitat que vagen a complir-se mentre ostenten el poder els partits denominats constitucionalistes, i per tant, monàrquics. Un d'aquests drets bàsics que mai s'ha portat a terme és el de proveir o facilitar als ciutadans espanyols menys afavorits econòmicament -la majoria- l'accés a un habitatge digne i adequat, sent els poders públics els qui anaven a comprometre's en la defensa d'aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interés general per a impedir l'especulació. I etcètera, etcètera. Però resulta que una de les causes principals -si no la que més- per les quals el problema de l'habitatge a Espanya és irresoluble radica precisament en l'especulació, que els poders públics no sols no han tractat d'impedir, sinó que des del principi han fomentat en benefici propi i d'altres agents econòmics del sistema. Això ja ho sabíem, però ara a més ens ha fet saber també el ministre socialista de la cosa que l'habitatge és un dret constitucional, faltaria més, però que sobretot és un bé de consum, i consegüentment, segons les lleis imperants del lliure mercat, no pot ser regulat, sotmés, intervingut. Acabàrem. “És el mercat, amics”, que va dir un altre ínclit exministre del nom del qual no vull acordar-me. En conclusió, qualsevol dret reconegut per la Constitució espanyola del 78 que entre en conflicte amb els interessos del lliure mercat, perd automàticament la seua condició de tal dret consagrat per a convertir-se en una molt vistosa i neutra declaració de bones intencions que no compromet per a res als poders públics. I en aqueixes estem, i continuarem estant per sempre.

No obstant això, el curiós de l'assumpte és que, en altres països i ciutats europees del nostre entorn capitalista de lliure mercat, sí s'ha posat límit als excessos i abusos de l'especulació immobiliària i s'ha regulat el preu del lloguer de l'habitatge, i ningú s'ha emportat les mans al capdavant per això. Però Espanya en això també havia de ser diferent, és clar, i som europeus únicament per a allò que convé als amos del mas. Aqueixos que clamen una vegada i una altra contra qualsevol temptació d'intervencionisme públic en el lliure mercat, ja que això atemptaria contra la llibertat i la democràcia, i que proclamen que en tot cas el mercat sempre acabarà autoregulant-se només, segons les seues pròpies lleis de l'oferta i la demanda. No obstant això, en tot el relacionat amb el negoci immobiliari espanyol sabem que això no és així. Les grans forquetes d'habitatge -principalment entitats bancàries-, prefereixen mantindre els seus pisos buits i retirats de la circulació, a l'espera d'un nou repunt de la bambolla immobiliària, abans que oferir-los al mercat per al seu lloguer o venda per davall d'uns determinats valors de lucre financerament rendibles als seus interessos especulatius. I per fi, per si tot això fora poc i per a empitjorar la situació, han aparegut no fa molts anys uns nous ocells de rampinya immobiliària, campiones per antonomàsia de l'especulació depredadora, els denominats “fons voltor”. I contra aquests poc pot fer-se, que ja se sap que el voltor és una espècie protegida.