Pepe Bossos i Pepe El Randero, promotors del tir i arrossegament a la Marina

El tir i arrossegament és un esport tradicional i autòcton de molts pobles de la Comunitat Valenciana i de les Terres de l'Ebre a Catalunya. El seu origen data del segle XIX a l’horta de València arran dels treballs que es feien en el conreu de l’arròs, on calia utilitzar carros pesats i cavalls de tir provinents del nord d’Espanya, de les races hispano-bretona, burguete o pamplonesa. La competició, com a pràctica quotidiana en el camp, naix per veure quin cavall tenia més força a l’hora de traure més quilograms d’arròs. Són les denominades porfies, és a dir, apostes o desafiaments que, a més, els carreters traslladaven també a la platja o a vora de riu carregant arena i alga, o en les canteres i obres amb els carros plens de material i enderrocs. Les porfies evolucionaren a allò que hui es coneix com a tir i arrossegament.

            Ramon Tamarit, El Morrero, tractant natural de Meliana, va ser el primer a desafiar els seus cavalls amb compradors o venedors a l’antic llit del riu Túria on es feia el mercat ramader allà pels anys 40. Esta practica va adquirir una gran popularitat i es va posar un reglament que s’ha modernitzat fins a dia d’avui. Les primeres competicions es van fer a la plaça de bous de Castelló (1945) i a València (1946-47) a càrrec del Sindicat de Ramaders i Agricultors i el mateix Tamarit, respectivament. El guanyador de la prova serà aquell cavall que aconseguisca recórrer la pista guiat per un carreter en el mínim de temps possible. El cavall ha de realitzar tres parades obligatòries en què s’augmenta la càrrega fins a arribar a carregar amb dos vegades el seu pes. 

            I què se sap del tir i arrossegament a la Marina Alta? Res millor que preguntar a un expert, Quico Llopis Ivars, de la Quadra Benavent de Benissa. En les anys 70 comença a practicar-se a les poblacions de Pego i Dénia. En el primer cas a mans de José Pascual, conegut com a Pepe El Randero, professor -ja jubilat- de Filosofia, Grec i Francés, ja que el governador prohibeix els bous i el tir i arrossegament es converteix en l’alternativa per a fer festa. A Dénia, per la seua banda, formava part de les festes de Sant Roc i el seu promotor va ser José Cardona, Pepe Bossos, banquer de professió. Altres localitats de la comarca, com ara Benissa, Pedreguer, Xàbia, Teulada, Gata de Gorgos, Alcalalí, etc., es van unir més tard, a finals dels anys 80, arran de la celebració de la Volta en Carro, una fita que va reunir carreters de València, Castelló i Alacant “i això va fer que es barrejara tota la cultura del món del cavall agrícola i tot allò que tenia a veure amb els aparells, els carros i les maneres de treballar amb els animals”, comenta Llopis. “La convivència fou tan gran i exitosa”, afegeix, “que es va crear una cultura homogènia en el món del cavall”.

            A Benissa se celebren les competicions de tir i arrossegament des de 1987, primer amb la Penya El Carro i després amb l’Associació de Carreters i Cavallistes. Si volen conèixer més dades, a les Cases del Batlle hi ha una exposició en què el mateix Quico Llopis recopila tota la història dels orígens d’un esport ben popular. Es pot visitar fins al 31 de gener dins de la programació de la Fira i Porrat de Benissa. Llopis diu que “el que es busca en este tipus de concursos és disfrutar amb els cavalls. La finalitat principal és la compenetració entre cavall i carreter i com aquest, sols amb la veu, va accelerant o tranquil·litzant l’animal per a fer un bon passe”. “A major nombre d’animals”, conclou, “més bonica i complicada és la faena”.