Peces de museu que són memòria del poble

“Amb el calendari, aprenem i recordem”, deia Rosa Seser, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), durant la presentació de l’almanac de 2025. En esta ocasió ens convida a fer-ho a través dels joguets, aquells que produïren les fàbriques de la Marina Alta al llarg del segle XX i que formen part de la memòria col·lectiva dels seus pobles. Tenen un protagonisme especial les peces fabricades a Dénia, on arribaren a comptabilitzar-se un centenar de fàbriques. Però també les fotografies de catàleg i aquelles que deixen constància de com es feien servir com a part del decorat dels retrats d’estudi. En total, més de cent imatges que parlen d’una indústria pròspera a la qual estigueren vinculats altres oficis, com els de representant i el de transportista.

            Els responsables de l’edició del Calendari de l’IECMA 2025 han estat Maite Carrió, presidenta de l’Associació d’Amics del Joguet de Dénia, Jaume Salort i Josep Ahuir, ambdós treballadors del àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia. La portada s’il·lustra amb la imatge acolorida d’un xiquet dalt d’un tricicle. L’explicació sobre l’evolució de la indústria joguetera a Dénia i la Marina Alta entre els anys 1904 i 2024 ocupa una altra plana i dona pas als mesos de l’any.

Al llarg de dotze pàgines -una per cada mes- es reprodueixen tot tipus de joguets fent constar el poble de procedència: arrossegalls, cotxes de pedals, trens, nines i cases de nines, mobles i vaixelles de taula, jocs d’habilitats, velers... Una selecció de peces que reflecteix com jugaven els xiquets d’abans i també com era el món en què vivien.

            Tots, com indicava Maite Carrió, poden considerar-se “obres d’art” perquè són “joguets irrepetibles”. Apuntava que cal per tant conservar-los i difondre’ls, el que fa necessària l’ampliació del Museu del Joguet de Dénia, anunciada en el seu dia, i també fer-ne difusió a les escoles, afegia.

            Una de les característiques d’estos joguets és el seu color viu, que els fa molt especials. Jaume Salort els defineix com “peces de museu, de vitrina”, un bé etnològic al qual se li dona rellevància a través d’un calendari que, a més a més, posa de manifest la importància de la fotografia d’estudi.

            De les vora cent fàbriques que arribaren a coexistir a Dénia només en queda una en actiu, Cayro, dedicada als jocs de taula. Algunes eren empreses menudes però altres arribaren a tindre un centenar de treballadors. Foren també l’origen de indústries complementàries, com les dedicades a la fabricació de rodes o altres components necessaris per a la producció. Sorgí així mateix el treball a casa, on s’elaboraven peces per a les fàbriques. L’exemple més clar és el de les nines de drap i les seues vestimentes.

            Llanda, fusta, plàstic... El joguet de Dénia s’exportà a Europa, Amèrica i Àsia i s’exhibí en molts aparadors d’arreu del món. Moltes empreses però no pogueren adaptar-se a l’arribada del plàstic que, amb el canvi de gustos, la crisis del petroli, la competència exterior i la puixança del turisme suposà el seu tancament. Altres es reconvertiren per a produir articles de càmping o de platja, si bé la indústria joguetera no tornaria a alçar el cap.

            Rosa Seser va destacar en la presentació del calendari la capacitat de la població de Dénia de reinventar-se davant les crisis. En una ciutat que ja en els segles XI i XII produïa xiulets i cavallets en les seues terrisseries i els exportava per tot el Mediterrani i al nord d’Àfrica, com recordava Josep Ahuir, en el segle XX la indústria joguetera substituí a la de la pansa quan arribà la fil·loxera i, anys després, la del turisme a la del joguet.