Camisetes i cromos, un valor afegit

Utilitzades per a donar riquesa i categoria al producte, hui en dia són objecte de col·leccionisme

Un ric vocabulari embolica el món de la pansa a la Marina Alta. Paraules com escaldar, caldera, cassa, falçó, lleixiu, canyissos, riurau o pilons poden resultar-nos més o menys familiars. Però no tothom coneix l'existència de les camisetes, aquells embolcalls de paper que es col·locaven a l'interior de les caixes perquè el producte no s'espatllara. Esta era la seua funció. Ara bé, la rica ornamentació que en moltes ocasions se'ls va donar les ha convertides en xicotetes obres d'art. Són el que es coneix com ‘ephemera’, dibuixos o representacions gràfiques de curta vida, que no han estat pensades per a la seva permanència en el temps. No deixen per això de tenir un valor artístic, pel disseny, la qualitat i l'ús de la tècnica, el litografiat. També perquè són representatives d'un període i una època. A través d'elles podem conèixer quins eren els gustos del moment. Però, a més, ens poden oferir més informació.

Al costat d'una col·lecció de camisetes de les capsetes de pansa s'exhibeixen en el Museu Etnològic de Dénia una sèrie de cromos amb imatges similars. La diferència entre les unes i les altres és clara. Les camisetes abracen el producte amb diverses solapes, on figuren els dibuixos, i es col·loquen a l'interior. Els cromos van normalment damunt de la caixa i a vegades a l'interior, sobre les panses, sense arribar a abraçar-les.

Jessica Agulles explicava en una de les visites guiades organitzades per l'Àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia que camisetes i cromos conferien riquesa al producte, un valor afegit que era signe de qualitat. No totes les caixes de pansa els portaven. Solien utilitzar-se en ocasions especials, com ara Nadal, o quan es volia fer un regal.

Són habitualment cromolitografies, impressions de vius colors en les quals s'utilitzen diverses planxes. Procedien sobretot de tallers de Màlaga i València. N'hi va haver també en blanc i negre, sobretot en l'època de declivi de la indústria i el comerç de la pansa, quan va començar a estendre's la fil·loxera.

En les estampacions, que podien utilitzar-se amb finalitats diferents -etiquetes de taronges, per a caixes de galetes, etc.- s'aprecien diferents qualitats i temes molt recurrents. Per norma general són més abundants les imatges de dones que d'homes, encara que entre gitanes, flamenques i falleres es cola algun famós torero que va cedir la seva imatge per a les il·lustracions. Es reprodueixen també dibuixos modernistes, allunyats del tipisme anterior i propis del parisenc Art Nouveau, així com imatges goyesques. Veurem motius japonesos i xinesos, florals, onírics, fades, papallones… alguns amb tal precisió tècnica que recorden als dibuixos a l'oli.

Adornades amb blondes, moltes vegades daurades o platejades, les camisetes guardaven un espai per al nom del producte o de l'empresa que el comercialitzava. En algunes, com indicava Agulles en la visita, el nom apareix traduït a l'anglès (Richard en lloc de Ricardo), un reflex del mercat al qual anaven destinades majoritàriament les panses de Dénia i de la Marina Alta. Com a curiositats, va exhibir un cromo amb una partitura de música pel revers i també una camiseta en la qual apareix una imatge del carrer Marquès de Campo de Dénia. Esta última podria haver-se estampat a partir dels anys 20, quan es va establir la Impremta Esquerdo, la primera de la ciutat.

Les imatges són atractives i reflecteixen l'ideal de bellesa femení de l'època. Són signe de luxe i refinament i en alguns casos apareix el nom de l'autor. Creades com a obres efímeres, avui en dia són objecte de col·leccionisme.

Els qui estiguin interessats en el món de la pansa, un monocultiu en el qual es va bolcar tota la comarca, poden acostar-se al Museu Etnològic de Dénia. Coneixeran també alguns detalls de com era la vida en una capital burgesa de finals del segle XIX i principis del XX, un moment històric en el qual, una vegada més, el port i la mar van jugar un paper determinant.