Preparats per a la defensa per mar

Una recent investigació documenta 18 nius de metralladores en el litoral de Dénia

L'existència de búnquers o nius de metralladores en la costa de Dénia no ha passat desapercebuda per als qui han jugat i passejat per les seues platges durant la segona meitat del segle passat. Alguns són ja un record: van ser dinamitats i les seues restes passen desapercebuts o han sigut engolits per la mar o l'arena. Uns altres, els Les Deveses i Santa Anna, són més fàcils de reconéixer. Els testimoniatges orals, les fotografies antigues i un recent treball de camp realitzat aquest mateix mes de setembre han permés documentar l'existència de 18 casamatas o nius de metralladores de la Guerra Civil al llarg de la costa de Les Rotes y Les Marines. S'obrin així noves portes a una investigació que ens permetrà conéixer com ser va organitzar la defensa per a protegir la protecció civil dels atacs per mar.

L'arqueòleg Toni Vergel, autor del treball de recerca, va donar a conéixer el dijous en una conferència els avanços que s'han fet en aquest camp. Va centrar la seua intervenció en els nius de metralladores que hi havia en la costa entre Gandia i Dénia. Fins al Molinell, tots estan situats a una distància estratègica d'entre 700 i 800 metres perquè la defensa estiga coberta entre l'un i l'altre. Els búnquers documentats en el terme de Dénia, tal vegada per falta encara d'informació, no permeten assegurar que la distància entre l'un i l'altre fora la mateixa. No obstant això, les característiques i la funció eren les mateixes.

Durant la seua ponència, inclosa en el cicle de conferències i visites La Defensa en Temps de Guerra organitzades pel Museu Arqueològic, Toni Vergel va revelar que possiblement els nius de metralladores d'aquesta part del litoral -almenys els oficials- es construïen abans que els de la Safor. Així ho recull Emilio Sanz de Bremond en el seu llibre sobre la guerra, on indica que al començament de 1937 els enginyers militars van traçar un pla per a la defensa de la costa de Dénia que incloïa diverses d'aquestes construccions. Entre elles, els nius de metralladores de les esculleres nord i sud, hui desapareguts i les restes del qual s'han utilitzat per a reforçar els espigons, com s'ha pogut documentar.

La casamata no és un element defensiu nou, com va dir l'arqueòleg. En la Guerra del 36 va jugar un important paper com a muralla defensiva, ja que la distància que separava l'una de l'altra permetia cobrir tot el front marítim sense deixar opció de pas a l'enemic. Ara bé, la seua funció no era destruir els grans creuers sinó més aviat protegir la població civil dels seus atacs i evitar desembarcaments, a més de facilitar informació. Entre altres coses, perquè hi havia més nius que metralladores. Aquestes últimes estaven a més antiquades i procedien en molts casos de la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa s'utilitzaven més que gens explosius i fusells. 

Els nius de metralladores es construïen amb formigó armat, utilitzant varetes de ferro i amb la tècnica de l'encofrat. Tenien una o diverses troneres i passadissos a l'interior i un lloc destinat a guardar la munició en la part de darrere, on estava l'accés i per on era més fàcil fugir en cas de necessitat. D'aparença circular des de l'exterior, el sostre era pla i estava cobert amb arena per a camuflar-lo. El cost de cadascuna d'aquestes estructures defensives era bastant elevat per a l'època i podia rondar les 15.000 pessetes.

Toni Vergel va explicar que havien de tindre a prop un pou per al proveïment d'aigua i un camí d'accés que, en cas de no existir, s'habilitava expressament. Va parlar també de la seua possible relació amb les cases de carabiners i, en el cas de Dénia, va destacar que el seu nivell de conservació era millor que el dels nius de metralladores d'Oliva, que han quedat pràcticament soterrats i que, en bona part, s'han pogut documentar per la cartografia i les fonts orals.

A Dénia, on només es tenia coneixement oficial de les restes de dos nius de metralladores, les fonts orals -com les que recollia Rosa Seser en el seu llibre sobre la guerra- apuntaven a l'existència d'una bateria més àmplia. El treball de Vergel ha permés constatar l'existència de 18 construccions defensives d'aquest tipus. És important ara, com va indicar, estudiar noves fonts cartogràfiques i documentals, avançar en la recopilació de fonts orals. La investigació segueix en curs i, com ell va dir, “el millor està per vindre”.

El cicle de conferències La Defensa en Temps de Guerra, inclòs en un projecte més ampli sobre La República i la Guerra, finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, es va obrir el diumenge passat amb l'anàlisi de la defensa de la costa valencià realitzat per Edelmir Galdón, artífex durant el seu pas per la Conselleria de Cultura que el patrimoni de la Guerra Civil gaudira de protecció. L'historiador Eladi Mainar parlarà hui dels bombardejos entre Gandia i Dénia (castell 10.30 h.) i José María Azcárraga aportarà el diumenge que ve nova informació sobre la bateria costanera d'obusos de Les Rotes (10.30 h. carretera Dénia-Xàbia).