Qui és qui?

Sifasol, l’Escola de Música Moderna de Benissa, ha ideat un curiós concurs a fi de promoure la interacció entre professorat i alumnat. Es tracta de Qui és qui?, on has d’endevinar la identitat d’un membre de la comunitat educativa a partir d’una sèrie de pistes, anècdotes o dades desconegudes de la seua biografia. El concurs es desenvolupa per les xarxes socials, en la pàgina de facebook i per instagram, i cada setmana hi ha una proposta que cal resoldre. Ara bé, cal anar amb atenció perquè les pistes estan elegides a propòsit i, a sovint, proporcionen informació que dona a pensar que és una persona i després resulta que és un altra.

            El director de Sifasol, Santi Ferrer, comenta que “es tracta d’ajuntar-nos, de conéixer-nos un poc més perquè ens vegem pel corredor però no sabem anècdotes o coses curioses d’uns i dels altres”. La metodologia és sempre la mateixa. Es fan una sèrie de preguntes curtetes, on es deixa caure alguna cosa curiosa per a enganxar a la gent “i que es calfe una miqueta el cap”, diu Ferrer. Una vegada apujat al face i instagram, es deixen passar un parell de dies a fi que els participants donen les respostes. “El concurs ha tingut molt bona acollida, fem colla i, la veritat, la gent sol encertar de qui estem parlant”, confessa el director.

            El mateix Ferrer és qui escull el personatge a descobrir en cada sessió. “Contacte amb ell i li dic que serà el protagonista del concurs d’esta setmana. Parlem i seleccionem les pistes que posarem a l’abast de tot a fi que esbrinen de qui es tracta”, indica. Un exemple que ho diu tot. Una persona que fa cinc anys que estudia clarinet i música i ha gravat un disc a l’escola. “Fins ací”, diu Ferrer, “pots pensar que és una persona jove. Però anem més enllà perquè resta una tercera pista: ha vist dos vegades en directe The Beatles a Londres. Aleshores, la cosa canvia, i molt”.

UN FUM D’ANÈCDOTES

            Dels personatges que ja han aparegut en el concurs podem contar alguna que altra anècdota. Per exemple, Lolo Garcia, professor de vent, improvisació i harmonia, diu que la major ovació que ha tingut sempre és molt curiosa i la recordarà per sempre. Quan era un xicon, en un concert de la banda, pensava que tenia el saxo penjat i, quan es va alçar a saludar, li va caure damunt del faristol i, de rebot, van caure dos o tres més en cadena. I el concert que més l’ha marcat és el festival de jazz d’Atenes, per la gent que va conéixer i l’ambient que música que va respirar allí.

            Angel Figueres, professor de cant, també té de les seues. Va treballar a la televisió i un dia, quan eixia del camerino, una colla de xicones li cridaven allò de “queremos un hijo tuyo”. Ell es va quedar bocabadat. Resulta que l’havien confós amb Manu Tenorio.

            L’escola té enguany més de 200 alumnes i, per tant, hi ha concurs per a una bona estona. A més, la cosa ha quallat de valent “i ja em presentem propostes per a incloure-les al concurs”, indica el director. I la iniciativa de fer-lo va sorgir d’una manera molt simple. “Quan anava a casa, li contava moltes coses a la meua dona. I ella em deia, però de qui parles? I això no es sap? A partir d’això, vaig pensar que tenia raó i no ens coneixíem prou entre nosaltres”. La intenció no és cap altra que “la gent que hi participa directament o, simplement, ho lleig, veja que en el món de la música no està a soles sinó qui hi ha molta més gent que comença a estudiar de manera tardana, s’ho ha deixat i ha tornat, gent més aficionada o professional, etc. És a dir, que hi ha de tot”.