Reportatge: Més de 2.000 fotografies per a retrobar-nos amb el passat de Dénia

L’Arxiu de Dénia ha incorporat al seu fons 2.150 fotografies i targetes postals amb retrats i vistes urbanes i de paisatges. Pertanyen a la col·lecció de la família Cardona-Far i han sigut atresorades al llarg de vora quaranta anys. Són el resultat de visites a mercats, intercanvis, adquisicions i també troballes fortuïtes en llocs tan insòlits com un contenidor d’obra. Però són també el reflex de la passió que Bernat Cardona Bañó sent per la fotografia i també pel seu poble. Junt a les imatges, algunes a més en plaques de vidre, figuren documents i impresos així com objectes i material fotogràfic. Estan datades entre finals del segle XIX i els anys 70 del segle XX i constitueixen, com ha dit l’arxivera, Rosa Seser, “una col·lecció d’interés no només per a Dénia sinó per a la història de la fotografia, en especial valenciana”, pel fet que reuneix fotos de diversos professionals.

Les fotografies i targetes postals s’agrupen en 18 àlbums. Als fotògrafs valencians es dediquen 8 àlbums amb 937 fotografies, amb retrats, famílies, escolars... Un d’ells està íntegrament dedicat al fotògraf Julio Derrey i altres contenen treballs de fotògrafs d’Elx, Alcoi, Torrevella o Elda, per posar un cas. Un àlbum recull imatges relacionades amb poblacions de la Marina Alta; altre reuneix fotografies de fotògrafs espanyols; i un tercer, imatges de fotògrafs estrangers, com ara una foto de l’entrada de les tropes aliades a Berlín. Cal destacar també la inclusió d’un àlbum de publicitat sobre material fotogràfic.

Entre el material donat, hi ha una gran quantitat de fotografies de primeries del segle XX. Les fotografies i targetes sobre Dénia sumen més de 600 exemplars. Entre les fotos, hi ha retrats d’homes, dones i xiquets realitzats per fotògrafs que van treballar a Dénia des de finals del segle XIX fins els anys seixanta del segle XX, com Torres, Julio Planchard, Jacquemin, Belda y Señora, Ribas, Marsal o Julián Mateo. També retrats de personatges coneguts –el torero Ivarito (1926), el tenor Cortis (1928), els boys Scouts als anys 20- i fotografies que recullen moments històrics, com la inauguració del Teatro-Circo (1902), la del Sagrat Cor (1928) amb l’Arzobispo Melo; o les inundacions de Dénia de l’any 1957.

El material donat a l’Arxiu Municipal està organitzat -un fet important però poc freqüent, com ha subratllat l’arxivera- i això facilitarà el treball posterior de datació i localització de personatges. Molts d’ells no estan identificats i les fotografies deixen en l’aire moltes preguntes. És el cas per exemple de set vistes de Dénia de l’any 1957 amb notes en anglés, l’autor de les quals es desconeix.

Enumerar totes les imatges en este article seria impossible. Rosa Seser cita també la fotografia d’un grup de xiques amb bandes de les diverses regions d’Espanya que estan al voltant d’una xica amb corona amb la bandera d’Espanya a la mà. La foto és de José Marsal, aproximadament de 1915, i podria estar feta al col·legi de les monges.

La donació inclou una col·lecció de 140 postals en blanc i negre amb vistes de Dénia, datades entre 1906 i els anys seixanta d’André Fabert, Loty, Marsal, Ediciones Folqué. Seser ha destacat la col·lecció de postals de Roisin, de l’any 1930,  amb 10 vistes de Dénia, perfectament conservada amb la seua cartereta original. També figuren unes 230 postals en color d’editors com Subirats i Casanova o Hermanos Galiana realitzades a partir dels anys setanta del segle XX.

El metge excursionista

Entre el material donat per la família Cardona-Far hi ha 15 plaques de vidre estereoscòpiques -imatges dobles que es veien amb un visor- amb vistes de Dénia, el castell, el barri mariner i les Rotes realitzades al voltant de l’any 1918 pel metge Francesc Xavier Parés Bartra, possiblement durant una visita a Dénia amb la seua esposa Josefa Terradas Brutau. Fotògraf aficionat -molt reconegut tot i ser amateur, ha precisat Seser-, era membre del Centre Excursionista de Catalunya i amb la seua esposa compartia l’afecció per les excussions i la fotografia. Les plaques de vidre s’han digitalitzat i d’elles s’han extret unes meravelloses fotografies com una de les incloses en el llibre Dénia, blanc i negre (Edicions Tívoli) amb una imatge de la rota de Zarzo i el castell d’Olimbroi al fons.

La col·lecció inclou fotografies emmarcades, entre elles set de Godofredo Ros Fillol i Mariano Benlliure. Estan relacionades amb el bust en bronze del primer que va realitzat l’escultor l’any 1947 a Madrid, poc abans de morir, i duen les signatures originals. Godofredo Ros estava vinculat a Dénia, on estiuava, i va ser autor del conte L’anell del marqués de Dénia.   

També destaquen més de 100 documents i fotografies del metge Augusto Gómez Porta, alcalde de Dénia entre 1899-1900. “L’esposa i els fills del metge, la casa de Dénia al carrer Marques de Campo, l’estiu a Les Rotes, la mort de la filla Adela l’any 1906 amb 18 anys, queda gravat en imatges”, explica l’arxivera municipal.  Gómez Porta va ser autor d’una memòria sobre la seua gestió com alcalde que s’inclou en la donació.

Entre els documents, impresos i premsa amb notícies de Dénia cal destacar l’inventari de les propietats de Juan Merle de l’any 1880, el full comercial de la Fábrica de Juguetes “Sport” F. Sauquillo-Denia de l’any 1928 amb els cotxes metàl·lics que fabricava, un gravat original de la revista La Ilustración Española y Americana (1877) -“Barrio marítimo de Dénia. Vista del patio de una posada en Dénia”-, un exemplar del periòdic Nuevo Mundo de 1902 on pareixen sis imatges de Dénia, un exemplar de Mundo Gráfico de 1936 que inclou el reportatge “Un sindicalista salva del fuego la imagen del Cristo de la Santíssima Sangre en Dénia” , la portada i “La vida, los amores extraordinarios y la muerte de Carmen Moragas” -l’actriu que va ser l’amor de Juan Chabàs i també del rei Alfons XIII-, un exemplar del periòdic Ahora de gener de 1936 que inclou l’article “Un incendio destruye la capilla de las monjas agustinas de Denia”, un exemplar del Heraldo de Aragón de 1938 que parla de “Vuelos sobre los puertos de la zona roja” i un cartell de bous de 1956 de la “Plaza de toros de Denia”.

La família Cardona-Far ha donat també una caixa de fusta per a guardar negatius esteroscòpics de vidre, una càmera Verascope amb funda i un dispositiu fotogràfic Kinderman i CO per al revelat de negatius de vidre.

Culpa de la Kónica f1

L’afició de Bernat Cardona per la fotografia ve de lluny. Tot comença quan la dona, al poc de casar-se, li regala una càmera Kònica f1, analògica evidentment. Poc imaginava Pepa el que vindria després. Comença a buscar assessorament per retratar allò que l’envolta entre fotògrafs amateurs o professionals com Guillén,anant a mercadets a buscar material i fins i tot entre les escombraries. I la bola va fent-se gran. És un dels fundadors del Fotoclub Dénia i, des de fa uns anys, li pega també a la fotografia subaquàtica.

Diu que la fotografia l’ha acompanyat sempre i que no ha pogut evitar anar arreplegant tot allò que ha trobat que estigués relacionat amb ella. “Han sigut molts anys d’arreplegar i arriba un moment que et planteges què fer amb tant de material”, indica. Així que un bon dia, fa un parell d’anys, la família acorda fer una donació per a la ciutat de Dénia i comença a posar ordre a tot el que havia anat acumulant.

De la col·lecció, destaca que hi ha material inèdit sobre fets i coses que no es tenien en imatges. Eixes imatges contribuiran ara a reforçar la memòria escrita de la ciutat. Algunes de les fotografies es podran vore a partir del 21 de gener en una exposició que l’Ajuntament ha organitzat en el Centre d’Art l’Estació.

Cardona considera que “el millor lloc on podien estar eixes fotografies és en l’Arxiu del meu poble”. Agraeix el treball de Rosa Seser i Lidia Peris des de l’Arxiu Municipal i l’acollida que han fet a la donació, així com el suport que ha rebut de la família i dels companys del Fotoclub Dénia.

Assegura que ara ja no busca material però si casualment caiguera alguna cosa en les seues mans, no sap si renunciaria a ella. “Açò és pitjor que una droga”, fa broma. Material encara li’n queda, com ara una col·lecció de màquines de fotos i dos laboratoris de revelat en blanc i negre. Què farà amb ells? El temps dirà!