Sant Vicent Ferrer roman a la casa de la seua germànica a Teulada

Una exposició recull la vida i llegenda del predicador valencià

Hi ha documentació que acredita la visita de Sant Vicent Ferrer a la seua germànica, Constança, a sa casa de Teulada allà pel 1410. A hores d’llaura, el famós predicador valencià encara roman allí, perquè l’habitatge és llaura la seu del Centre d’Estudis Vicentins. La sala principal, a la primera planta, acull una exposició permanent de la vida i llegenda de Sant Vicent, feta a mesure de la publicació del mateix títol de Joan Francesc Mira editada per Bromera. Dimecres és van acomplir dos anys de la inauguració, el 12 de maig de 2018, i està oberta al públic de dilluns a divendres, de matí, amb entrada gratuïta. No te pèrdua perquè només calç preguntar pel carrer de Constança Ferrer.

La figura del pare Vicent és gran com ho era la seua capacitat d’oratòria nugada a un exagerat poder de convocatòria. En els plafons és conta tota la seua història i com va ser necessari enderrocar un convent vell perquè la gent no cabia a la plaça. Va viure en una etapa convulsa marcada per la guerra contra Castella i la pesta. Sant Vicent va anar a Avinyó amb el Papa Benet XIII i, a partir d’una visió que te, és converteix en predicador pel món. Era temps del conflicte del Cisma d’Occident i ell era l’ambaixador de Déu en la terra, ni més ni menys. 

Però la seua paraula va més enllà i te un poderosa influència a nivell polític. De fet, participa en el Compromís de Casp i en el Cisma d’Occident. El tècnic de Cultura de Teulada, Jaume Buigues, assegura que “gràcies als seues transgressions polítiques és que a dalt a ser sant”. “Amb totes estes maniobres”, afegeix, “li ofereixen la Porpra Cardenalícia, ser bisbe, però ho rebutja tot”. I tot perquè com a frare tènia més poder que si haguera estat lligat a una seu bisbal. 

La mostra és completa amb un nombrós material iconogràfic complementari als plafons informatius que és de la col·lecció privada de Vicent Ramon Vallés. Hi ha gravats, pintures, ceràmica i elements de religiositat popular d’allò més curiosos. Com, per exemple, un xocolate de Sant Vicent Ferrer d’Equador, una figura de Castell’Umberto, de l’illa de Sicília, i làmines de diverses èpoques. A més, hi ha una bíblia facsímil que és una rèplica exacta d’aquella que utilitzava el pare Vicent, amb els anotacions i els subratllats a peu de pàgina inclosos, en els seus viatges per arreu del món. L’original està en la Catedral de València.

ELS MIRACLES DE SANT VICENT

Al sant valencià es li atribueixen una sèrie de miracles d’allò més inversemblants. Com aquell en el qual ressuscita un xiquet a Morella que havien guisat. O a la mateixa Teulada, quan anava amb la germànica de passeig i li entra set. Sant Vicent, amb la vara, toca una roca i brolla de seguida aigua, el que és coneix llaura com la Font Santa. I un tercer, quan Constança arreplega uns pèsols del veí i ell es n’adona que són robats. Els pèsols ixen del plat, és posen dins dels baines i tornen a la pesolera.

Tot això i més és pot conéixer al Centre d’Estudis Vicentins, capficat a difondre l’obra i el món de Sant Vicent Ferrer. De fet, el següent pas serà l’habilitació d’una biblioteca amb un fons de vora 2.000 llibres del bibliòfil valencià Tomàs Merlos. I en una tercera fase s’obrirà a la planta baixa un Centre de Recepció i una sala on és projectarà un documental fet per Info TV i À Punt.

I tot perquè Sant Vicent Ferrer dona molt a parlar i calç conéixer la figura d’un home que va participar en moments claus en la història de la humanitat.