“Sense deixar d'estar tristos per la pandèmia, som feliços”

A José María Gallud la pandèmia li ha permès descobrir la seva vocació: la pintura. Diu haver-se adaptat bé a les noves circumstàncies. Li ha ajudat la fe (és cristià evangèlic protestant) i les dues reunions setmanals de l'Església per videoconferència. Això sí, “no és el mateix, la calor humana, tenir algú al costat, les preguntes directes… això és una altra cosa”. Amb la gimnàstica, la televisió i la pintura no ha tingut temps d'avorrir-se. I si hagués sabut com s'estava de bé en la residència (només porta nou mesos) “hagués vingut abans”.

En el centre hi ha hagut temps per a cuidar el galliner i l'hort, acaronar les plantes o fer manualitats. Que li ho preguntin a Tonica Orozco, que presumeix de tenir el balcó més bonic de tota la residència. “Estem tristos per la pandèmia, però distrets i feliços”, assegura. El ganxet, les flors i les plantes l'entretenen. Durant el tancament forçós ha fet molts treballs manuals, com els fermalls amb cors als quals ha posat un llacet negre en senyal de dol per les víctimes del coronavirus. Però no sols això, també arc de Sant Martí i uns bonics agafa somnis que llueixen en el recinte. Troba a faltar anar a Dénia i veure a alguna amiga per a xerrar, “perquè a mi m'agrada molt parlar”. I com no, també a la família i les abraçades de les netes. “Tinc un peluix a l'habitació i li parle, també a les meves plantes i les meves flors, i així em faig l'ànim”, ens compta. “Sé que trigaré a veure-les”, afegeix. Però sap que aquest dia està més a prop, que aviat la petita li tornarà a dir: “iaia, et veig més xicoteta”. I ella li respondrà, “és que els anys em fan petita”.