Tocar sense prejudicis i amb l'assignatura de creativitat

Sifasol és un planter de cantants i músics de ritmes i estils moderns

Sempre s'ha dit que hi ha músics que toquen d'oïda, sense necessitat de papers. O un virtuós del saxo –per exemple- és capaç d'improvisar, deixar-se portar i sentir la música que porta dins. Perquè la música és això, interpretar sensacions i emocions en forma de notes transformades en sons. Una manera d'entendre aquest art que tira més pel camí del pragmatisme i no de l'idealisme, és a dir, es guia més per la utilitat i s'adapta a les circumstàncies o, per dir-ho d'una altra manera, al talent natural de cadascun. Aqueixa és la raó de ser de l'Escola de Música Moderna Sifasol de Benissa, fundada fa quinze anys i que ha donat ja els seus primers fruits. El director, Santi Ferrer, comenta que “som el costat fosc però de manera conscient perquè pensem i si la fallada també funciona? Apostem per la creativitat i tocar sense prejudicis perquè els xiquets i les xiquetes estan oberts a tot i això és essencial”. 

El qualificatiu de moderna és perquè centra la seua atenció en el jazz, el soul, la bossa nova, el funky i altres ritmes allunyats dels denominats “clàssics”. Però, a més, Ferrer assegura que “és una nova forma d'aprenentatge, sense una programació fixa i predeterminada. Ens deixem portar i ensenyem el que l'alumnat ens demana o intuïm al que poden arribar a través de l'experimentació”. “El més curiós del cas”, afig, “és que, moltes vegades, les seues sensacions són les vàlides, tenen raó, i t'adaptes a ells”.

Aquest projecte d'aprenentatge està en mans de músics amb moltes hores de vol –o de carrer o d'escenaris-. “El professorat és la base. Busquem un bon músic, molts en actiu, i que té resultat, és a dir, saben transmetre perquè són bons docents”, diu el director. En la nòmina de professors estan, per posar tres exemples, Quique Ramírez, virtuós de la bateria, Óscar Manillar, baixista durant molts anys de l'orquestra Montecarlo, i Lolo García, un especialista dels instruments de canya que ha recorregut mig món i ha fet peces per a pel·lícules, sèries i anuncis publicitaris.

L'escola s'ha convertit en un planter de músics joves i, també, en un lloc de trobada per als quals porten molts anys en l'ofici i volen fer un pas més. Dels primers, hi ha grups que han actuat ja davant del públic, joves d'entre 15 i 20 anys, com la Little Big band o Són a l'aire. La Big band li dona a tot, rock, soul, funky i blues i, fins i tot, versiona l'Highway to hell d'AC/DC. I el Son, amb guitarres, ukelele i tres veus, fa versions acústiques de Mannà, De Morant i molts més. El trompeta de la Gossa Sorda i el baix d'Aspencat, dos grups capdavanters –en el seu moment- del rock en valencià van passar per l'escola per a perfeccionar l'instrument. Les famoses Jam Sessions de Sifasol són obertes i pot participar qualsevol músic amb ganes de tocar. “Ens ajuntem i, sense assajar, toquem i improvisem a veure el que ix”, diu Ferrer. I el resultat és més que satisfactori perquè qui va, repeteix, i qui l'escolta, també. 

La novetat d'enguany, segons avança el director, és que les Jams Sessions es traslladen a Teulada, a la Societat Recreativa Cultural, el primer dilluns de cada mes. I el programa lliure del curs ofereix altres dues novetats, el songwriting, una assignatura de composició per a cantautors de diferents estils, i el vocal experience, una pràctica vocal grupal destinada als joves. “No fa falta saber música només tindre ganes de tocar o cantar”, insisteix Ferrer. “La música es llig però, a més, s'escolta. En classe donem pautes però ensenyem escoltant i imitant perquè la creativitat està per damunt de tot”, afig.

Sifasol va començar fa quinze anys amb classes de guitarra moderna. Ara el seu programa és molt més ampli amb baix elèctric, contrabaix modern, teclat elèctric, bateria, harmonia i altra. També estan els combos de pop, rock, latin, jazz i guateque, pràctiques instrumentals grupals per a gaudir amb els diferents estils musicals. I, per descomptat, la Big band, amb el repertori específic d'aquesta formació jazzística per excel·lència.

Perquè això, aprendre mentre toques i gaudeixes, sense més. La música en estat pur, sense condiments.