Un breu apunt més sobre Ioga

Per Ilde Leyda (professor de Ioga)

"La pràctica de ioga es dissenya segons les necessitats i els desitjos de cada alumne/a" (TKV Desikachar)

En el present gairebé tothom, d'una manera o d'una altra, ha sentit la paraula ioga i coneix a algú que va o ha anat o vol apuntar-se a classes de ioga o ell o ella mateixa n'ha practicat en alguna ocasió o, encara que siga, ha vist, ací o allà, alguna imatge d'alguna pràctica de ioga. Així com no ens resulta ja gens estrany tampoc trobar-nos pel carrer persones amb una colorida estoreta enrotllada de camí o de tornada de la seua sessió de ioga. Però no fa tants anys això no era encara així... Ara vivim una espècie de moda del ioga com de tantes altres coses que vénen i bastant ràpidament se'n van.

            Però, què és en realitat tot aquest assumpte del ioga? D'on ha eixit? Per a què el practica tota aquesta gent?

Origen del Ioga

El ioga és un saber, un mètode ancestral de cura i de millora personals a tots els nivells. El ioga prové de l'Índia i fins a les acaballes del segle XIX no va aplegar a Occident; en aquest sentit, sempre es recorda com una fita destacada la presència del gran iogui Vivekananda als Estats Units a partir de 1893.

            Hi ha especialistes en la matèria que afirmen que el ioga té uns 5.000, 6.000, inclús 7.000 anys d'antiguitat, però la realitat és que no podem saber-ho amb total certesa, ja que no ens han quedat documents ni massa proves concretes d'eixes èpoques tan llunyanes a la nostra. Conservem, això sí, restes arqueològiques de fa uns 3.500 o 4.000 anys, com les de Mohenjo-Daro i Harappa (a l'actual Pakistan), on es veuen figures humanes aparentment sentades en la clàssica postura de la meditació. No obstant això, resulta plausible, per als que ens dediquem al ioga seriosament, que molts dels aspectes bàsics i essencials com els exercicis respiratoris (prânâyâma) i la meditació (dhyâna) tinguen tants mil·lennis ja com la pròpia humanitat.

            Però anem per parts:

"Si el mètode està ben adaptat a la persona, li permet canviar i comprendre l'origen del seu malestar i els canvis favorables que la duen a la consecució" (Cristina Sáenz de Ynestrillas)

Âsana: raó de ser de les pràctiques físiques

En el ioga no n'hi ha res semblant a la competició, tan pròpia dels esports. La finalitat principal de les âsanes del ioga és tractar de mantenir el cos humà el més sa i tonificat possible, física i mentalment, durant el major nombre d'anys, sense oblidar, per suposat, que influirà també el que cada persona compta amb una genètica i amb un tarannà diferents, amb un estil de vida personal que va desgastant-nos més o menys ràpida o lentament; i sense oblidar en cap moment tampoc, clar, un llarg munt de factors que fan de cada ésser humà un cas únic al que s'ha d'adaptar adequada, intel·ligentment, el ioga per a que faça l'efecte desitjat. En paraules de Tirumalai Krishnamâchârya, el professor que més ha influït en el ioga actual arreu del món: "El ioga ha d'adaptar-se a cada persona i no la persona al ioga".

            "La pràctica d'âsana ajudarà al practicant a suportar, i inclús minimitzar, l'efecte de les influències exteriors sobre el cos: l'edat, el clima, l'alimentació i el treball", segons va establir, fa al voltant de 2.000 anys, el gran savi Patañjali.

Prânâyâma: els exercicis respiratoris

Els ioguis de l'Índia es van adonar fa mil·lennis que els ritmes respiratoris es troben directament lligats a l'estat de la ment: l'estat de la nostra ment influeix en els ritmes de la respiració i, viceversa, els ritmes de la respiració influeixen en el nostre estat mental. Van comprovar que si una persona aprén a regular els seus ritmes respiratoris adequadament, també podrà regular el funcionament de la seua ment i del seu sistema nerviós i podrà influir clarament en la seua lucidesa i en el seu benestar general. Psicologia cent per cent pràctica, directa, però no només psicologia... I la ciència occidental, amb el temps, després de molt d'escepticisme, ha anat corroborant tot això empíricament amb estudis al respecte de les més prestigioses universitats tant europees com nord-americanes. En la darrera dècada la neurociència occidental ve ja reconeixent la importància que té com respirem per al nostre benestar, per a la nostra cognició, per a les emocions i per al conjunt de la dinàmica cerebral.

            Patañjali: "El prânâyâma comprén la regulació de l'espiració, de la inspiració i de la suspensió de la respiració. La regulació d'aquestes tres fases es realitza modulant la seua durada i mantenint aquesta modulació durant un cert temps. La ment s'ha de centrar en aquest procés".

La ment humana: la meditació (dhyâna)

"La meditació és un estat natural de la ment quan alguna cosa ens interessa. En el ioga desenvolupem eixe estat a consciència" (Martyn Neal)

            La ment humana té una clara tendència a la distracció i a la dispersió, a marxar de manera nerviosa i/o embotada, condicionada, capriciosa o inclús atrotinada, segons el cas de cada persona i segons l'hora del dia, el nivell d'estrés i segons moltes altres circumstàncies tant internes com externes. Els ioguis afirmen que, en realitat, no som nosaltres els que dirigim la nostra ment, sinò que, ben al contrari, és ella la que, de forma més o menys capriciosa i erràtica, va conduint-nos ara cap ací ara cap allà.

            Per això, el ioga tracta d'anar aconseguint gradualment una major calma i concentració mentals. La ment nerviosa i/o embotada perd una enorme part del seu enorme potencial sense trellat, sense centrar-se amb qualitat pràcticament en res i en molts casos acaba tornant-se una autèntica càrrega que destorba, i de vegades inclús ofega, en lloc d'ajudar a la persona. En canvi, quan la ment es troba tranquil·la i ben concentrada disposa de molta més energia i lucidesa, de molta més claredat, i, en eixes condicions, la persona sent un gran benestar i es sent ama de si mateixa.

            És ben cert que els ritmes tecnològicament neuròtics de les globalitzades societats en què nosaltres vivim agreugen aquesta tendència natural de la ment humana. Però és igualment veritat que les tan exactes i contrastades tècniques del ioga segueixen funcionant i estant totalment vigents hui. Estan tan vigents avui com fa 6.000, 7.000 o més anys encara. Ho creguem nosaltres o no, ho acceptem nosaltres o no.

            "La meditació és donar-li a la ment la seua millor forma possible", segons el gran TKV Desikachar.

            Si té qualsevol dubte o comentari pot enviar un correu a ildeyoga@gmail.com.