Un carreró de llegenda: La dona i els fills del Genovés inauguren un mural en el trinquet de Benissa

Diumenge de vesprada i hi ha festa al trinquet de Benissa. El carreró de darrere està ple de gom a gom. Jugadors, d’ara i d’abans, aficionats i gent de la pilota han acudit a l’homenatge al mestre de mestres, Paco Cabanes, Genovés, el millor jugador de pilota valenciana de la història. L’ocasió ho mereixia perquè el carreró porta ara el nom del mític jugador i, a més, la paret da darrere del trinquet està decorada amb un gran mural amb la seua imatge que paga la pena veure’l. Són molts els reconeixements fets arreu del territori valencià al Genovés, com no podia ser d’altra manera. Però Paco ha tingut una relació o un vincle molt estret amb Benissa i tot té un perquè. De fet, l’acte va comptar amb la presència de la seua dona, Maria Luisa Cocera, i els dos fills, José i Paco Cabanes, acompanyats per la resta de la família.

            La sensació era compartida, preguntares a qui preguntares. Ramiro, pilotari de Benissa, comentava que “Paco ha estat un jugador únic, irrepetible, i es mereix este homenatge i molts més”. Fredi, per la seua banda, assegura que “estem parlant del millor jugador de tots els temps. Sé que ací té molts bons amics i és de justícia tot açò. Una decisió molt encertada i, a més, el carrer que dona accés al trinquet. Millor impossible”. El president de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana, Joan Alepuz, es va referir a la vessant humana del Genovés “perquè va ser un gran jugador però, a més, una bona persona”. I Raül Ivars diu que “el millor premi per a un trinqueter és poder fer un homenatge a Paco”. A més, Ivars conta que “este carreró és molt especial perquè ací també s’ha jugat a pilota. Tots els xiquets que no podíem entrar, jugàvem ací mentre dins estaven els professionals de la pilota”.

ES VA VESTIR DE BLANC A BENISSA

            L’alcalde, Arturo Poquet, va recordar els inicis del Genovés com a jugador de pilota. De la mà de Toni Canana, va vindre de ben jove a Benissa a treballar d’algepsaire. Ell jugava al seu poble al raspall i Canana el va dur al trinquet per mantenir l’afició. Paco es va ensenyar a tirar la pilota per dalt de la corda a Benissa i es va vestir per primera vegada de blanc allí. Al 1972 va representar Benissa en un torneig juvenil i poc després va pegar un bot tan gran en la seua trajectòria que ja era quasi imparable. De fet, pocs mesos després, el Genovés va guanyar el seu primer campionat com a professional i, amb ell, va començar a forjar-se la llegenda.

            Ramiro recorda que “va tindre una progressió tremenda, tant a nivell físic com tècnic. La seua era una pilota molt forta i, a més, col·locada on calia”. “D’estar més o menys igualats”, conta, “en pocs mesos ja no podia amb ell, ni jo ni ningú”. El seu poder era tan gran que li van prohibir pegar la pilota per dalt. A més, moltes partides jugava amb el seu germà com a punter i davant tenien als trios més forts de l’època. I, segons conta gent que el va veure jugar, Genovés va guanyar moltes partides i també en va perdre “però sempre ho donava tot i això el convertia en un cavaller del trinquet”.

            L’homenatge a Genovés va estar carregat d’emotivitat quan la seua dona va dir unes paraules. Primer per agrair el reconeixement públic perquè “sé que ell estimava molt Benissa perquè tot va començar ací”, va assenyalar Maria Luisa. “De fet”, va contar, “als pocs mesos de començar a treballar d’algepsaire ens vam posar a festejar. Per això sé que estaria molt content per tot el que té ara a Benissa, un carrer i un mural al trinquet. Tota la família estem molt satisfets i emocionats perquè els meus fills han perdut a son pare i jo a l’home de la meua vida”. Paraules senzilles però plenes de sinceritat perquè ixen directament del cor. I així ho va percebre tot el públic amb un aplaudiment massiu durant més de dos minuts.

            Genovés II va comentar a CANFALI MARINA ALTA que “mon pare sempre va tindre un molt bon record de Benissa i ara té un carrer just al costat del trinquet. Estem molt agraïts, de veritat”. “El millor homenatge a mon pare”, afegix, “és el que li han fet en vida perquè ha estat sempre un jugador i un home estimat per tot el món de la pilota i això és el que queda per sempre”.