Un diàleg del violoncel amb diferents cultures 

Matthieu Saglio inicia a Dénia el seu gira europea amb un espectacle que recull influències del jazz i de la world music 

L'atzar ha volgut que Dénia siga l'arrancada de la gira que el violoncel·lista Matthieu Saglio oferirà aquest estiu per diferents països europeus, presentant els temes del seu últim disc. L'actuació serà dissabte que ve 12 dins de Música al Castell, que enguany se celebrarà als jardins de la finca de Torrecremada. Posteriorment, tocarà en altres destacats festivals, com el Fijazz de la Diputació d'Alacant o el de San Javier. 

No és la primera vegada que Mathieu Saglio participa en Música al Castell. Ja va estar en 2018 amb el grup Nes i molt abans amb Jerez-Texas, una formació musical que mescla el jazz, el flamenc i la música clàssica. Saglio reconeix estar encantant amb iniciar a Dénia les seues actuacions d'aquest estiu, encara que assenyala que ha sigut per qüestions d'agenda. Li encanta la ciutat fins al punt que va decidir rodar unes escenes del vídeo promocional del seu disc en el camí de la Cova Tallà. 

Al llarg de la seua carrera, Matthieu Saglio ha intentat establir un diàleg del seu violoncel amb diferents cultures per a anar creant un univers musical propi. De formació clàssica, Saglio va defugir de l'academicisme i a partir de 1996 va començar a acostar-se al jazz i posteriorment es va iniciar en les músiques del món. 

Nascut a França, els seus estudis d'enginyeria agrònoma li van portar a instal·lar-se a València, on resideix des de fa vint anys. En la Comunitat Valenciana, va decidir convertir-se en músic professional. Ara, està presentant el seu últim disc, El camí dels vents, en el qual intervenen destacats músics europeus de jazz, companys de molts anys i fins i tot els seus fills. Per a les actuacions en directe ha format el Matthieu Saglio Quartet amb Steve Shehan (percussió), Christian Belhomme (piano i teclats) i Léo Ullmann (violí). 

Saglio està convençut que “la música no entén de fronteres” i que és un llenguatge tan universal que permet establir una connexió entre els instrumentistes (“a vegades, sense parlar el mateix idioma”, apunta) i també amb el públic, de totes les edats o d'idees diferents. 

Encara que no s'encasella en cap gènere, explica que l'atrau la llibertat que té el jazz (en les seues actuacions sol tocar una versió del conegut All Blues, de Milers Davis). Però les seues composicions són obertes a diferents gèneres musicals. Sempre des de la idea de buscar la bellesa a partir de temes molt melòdics i amb una base rítmica.