Una piconadora a cavall de l'ahir i del hui

La vella màquina restaurada per l'alumnat d'Automoció i Asetrama llueix en el Bosc de Diana

El passat industrial de la ciutat, que ha sigut deixat tan de costat i les petjades del qual s'ofeguen en l'oblit, saca de tant en tant el cap per a recordar-nos que som el que som pel que vam ser. Des de la setmana passada, llueix a l'entrada del Bosc de Diana una estranya màquina que, siga per les formes o pel color, és alhora atractiva i curiosa i no deixa de cridar la nostra atenció. Són xicotetes mostres d'un passat recent -l'agrícola i l'industrial- en una Dénia que lluita per obrir-se pas entre trànsit i ciment. Compromesa amb els ODS i la defensa de les mars, té encara un deute pendent amb la ciutadania: el condicionament del seu gran parc urbà, del qual tots coneixem el nom però que dista molt de ser una realitat. La màquina en qüestió és una piconadora adquirida l'any 1960 per la Germanor Sindical de Llauradors i ramaders de Dénia, quan encara l'agricultura tenia un pes important en la seua economia, per a l'arranjament dels camins agrícoles del municipi. Recentment restaurada, la vella piconadora sembla voler unir el ressò d'una activitat que va caure en el més absolut abandó amb un present i un futur en els quals ens replantegem no sols cap a on anem sinó també cap a on volem anar. 

 La piconadora representa molt més. L'Associació de Tallers de Reparació d'Automòbils i afins de la Marina Alta (ASETRAMA), que agrupa els tallers i concessionaris de la comarca, va proposar a l'Ajuntament de Dénia en 2019 la restauració estètica de la màquina perquè poguera ser exhibida com a mostra del patrimoni industrial de la ciutat. En el procés es va implicar l'alumnat i professorat del Departament de Transport i Manteniment de Vehicles de l'IES Maria Ibars, que es va encarregar de realitzar la posada a punt. Amb un any de retard -també ací s'ha deixat notar l'efecte de la pandèmia-, la vella piconadora era traslladada el dijous 25 de març al Bosc de Diana. El trasllat va ser tota una aventura i no va estar exempt d'expectació, especialment a l'eixida de l'institut. 

La seua nova ubicació, al costat de l'entrada a la zona verda urbana que dona accés al Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgó, va ser triada per l'Ajuntament.

EN ACTIU FINS A 1997

Darrere de la restauració de la piconadora, hi ha molta història. La seua compra va ser aprovada al desembre de 1960 per import de 492.000 pessetes a una empresa situada a Madrid dedicada a la fabricació i comercialització de maquinària per a obres públiques. Es faria càrrec de la seua conducció Agustín Zaragoza Martí, component del capítol de la Germanor de Llauradors. En 1964, segons han esbrinat els membres d'Asetrama, es va substituir el motor perquè donava problemes per un funcionament irregular. El vell motor Baudouin de la sèrie DB2 de dos cilindres va ser substituït per un motor Perkins model HL de 1.500 rpm, que segueix instal·lat actualment.

Amb l'extinció de les germanors sindicals, en 1977, la piconadora va passar a formar part de l'inventari de la Cambra Agrària Local de Dénia. Va estar en actiu fins a la dècada dels 80. En dissoldre's les cambres agràries, el seu patrimoni va passar a ser custodiat per l'Ajuntament. En 1985, va ser restaurada i posada en servei per l'alumnat del Departament d'Automoció de l'antic Institut Nacional de Formació Professional de Dénia per al departament d'Obres i Serveis de l'Ajuntament. La màquina tornava a funcionar i la seua conducció va ser adjudicada al funcionari José Antonio Vives Pastor, conegut com a Pepe El Pandago. Va ser retirada definitivament del servei en 1997 i després va ser oblidada en un racó.

Curiós és que la seua nova posada a punt haja corregut per compte dels qui li van donar una segona vida i per partida doble: molts d'ells eren llavors professors o alumnes d'automoció i formen ara part d'Asetrama; i els altres, són ara estudiants de formació professional o docents en el mateix centre, reconvertit des de fa ja anys en l'IES Maria Ibars. No és casualitat, va ser l'associació la que va voler rescatar de l'oblit la vella màquina, l'estat de la qual era lamentable i que llueix hui una meravellosa imatge.

La restauració de la piconadora és una acció més de l'acord de col·laboració aconseguit entre Asetrama i l'IES Maria Ibars. Aquest es plasma en conferències, pràctiques de l'alumnat, l'ús de les instal·lacions del centre per part dels associats per a algunes activitats i altres iniciatives que tenen també, entre els seus fins, facilitar la inserció laboral dels estudiants i millorar la seua formació. “És un estira i arronsa, un acord bidereccional”, explica Guillermo Bellot, que va ser professor d'Automoció en el centre i impulsor de l'associació.

Asetrama es va crear a conseqüència de la interacció i la relació que va sorgir entre mecànics autodidactes i exalumnes de l'institut arran del projecte d'inserció laboral de l'alumnat posat en marxa pel departament d'Automoció de l'IFP Dénia en el curs 1981-1982. Aquesta relació es va anar enfortint amb el temps i l'any 2002 va donar peu al naixement de l'entitat, que arrancava la seua marxa amb una quinzena d'associats. Actualment agrupa 53 tallers de tota la comarca. 

Entre altres funcions, Asetrama dona assessorament als seus socis a nivells fiscal, laboral, jurídic i tècnic. Està integrada en la Federació Espanyola d'Empresaris Professionals d'Automoció (Conepa) i el seu president és Francisco Bolufer García, un exalumne de formació professional que regenta un taller de reparació d'automòbils a Xàbia.

Per a Guillermo Bellot la major satisfacció és haver aconseguit que l'associació tirara avant amb professionals autodidactes i altres amb formació acadèmica. Encara que els primers cada vegada són menys, van ser els qui van confiar en aquells primers estudiants d'Automoció i els van brindar l'oportunitat de fer pràctiques i perfeccionar la seua formació. “Ells van fer possible que arribàrem on estem”, diu Bellot. De fet, l'acta constitucional de l'entitat la van signar dos propietaris de taller autodidactes: Juan Boronat Carpi, de Dénia, i Pedro Durá Noguera, de Pedreguer.

Aquells que van començar sent alumnes que acudien als tallers a formar-se, “són ara empresaris que continuen agafant alumnes en pràctiques”, diu el representant de l'associació. Va ser durant el manat del seu anterior president, Toni Reig Giner, amb taller a Beniarbeig i exalumne d'Automoció, quan es va posar en marxa el projecte de la piconadora. Aquesta no tornarà a compactar quitrà per a l'asfaltat de carrers però serà imatge i reflex d'un altre temps i també d'aqueix bon entesa.