Una taula rodona sobre la transició democràtica a Pego enceta el Cicle de Memòria Històrica 2021

La III edició del Cicle de Memòria Històrica organitzat per la Regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal de Pego s’ha inaugurat amb una taula rodona sobre la transició democràtica al municipi en el que han intervingut diferents regidors electes supervivents de les legislatures 1979-1983 i 1983-1987. En concret han participat l’exalcalde socialista  Vicent Gilabert Miralles, junt als regidors Joaquim Pastor Sendra (PSPV), Eduardo Franquesa Millet (Unión del Centro Democràtico), Rafael Siscar Siscar (Partido Comunista de España), Pascual García Naya (Alianza Popular), Ximo Pastor Sastre (Independent integrat en la segona candidatura socialista a les municipals), i Mari Carmen Feliu Alemany i Fernando Alcina Sendra (Independents d’Esquerres).

PARTICIPACIÓ DE REGIDORS ELECTES DE LES DOS PRIMERES LEGISLATURES

        L’esdeveniment ha estat introduït per la regidora de Cultura, Laura Castellà, per a incidir en l’ambientació que aportava a l’activitat l’exposició Llapis, paper i bombes traslladada del Museu de la Universitat d’Alacant al saló d’actes de la Casa de Cultura com una mirada de com veuen la vida els xiquets refugiats de la guerra. Així mateix ha aprofitat l’acte per a recordar a tots els regidors electes de la primera etapa democràtica que per la seua desaparició no podien participar en l’acte. “Tenim l’obligació d’escoltar i aprendre de les persones que van viure fets que han passat a la història”, ha reivindicat.

        La taula rodona ha estat moderada per l’arxiver Joan Miquel Almela qui ha cedit respectius torns de paraula emmarcats en els blocs de com van ser per a cadascun les primeres eleccions democràtiques, les raons per les que es van presentar per a regidors, com funcionava la política local en 1979 i una reflexió final al voltant del que havia significat en el plànol personal la participació en política.

ANÈCDOTES I VIVÈNCIES

        En la primera han emergit diferents anècdotes com l’afirmació de l’exalcalde al voltant de que “les primeres eleccions no van ser cap cosa extraordinària perquè ningú s’atrevia a presentar-se i després quan tots ho veien planet tots volien fer-ho”. Amb això tots han posat de relleu la il·lusió en que van encarar la tornada de la democràcia no des de postures rupturistes sinó des de la conciliació, menys la regidora Independent d’Esquerres que ha apuntat que en dit grup “no ens fiaven de la participació dels hereus del franquisme en la democràcia”.

        Pel que fa a la motivació de presentar-se com a candidats en aquelles primeres eleccions ha destacat la intervenció de Rafael Siscar al afirmar que el fet havia estat en la discriminació que havia sofert durant els quasi quaranta anys de franquisme. “Jo corria en bicicleta, i no em donaven cap premi per ser fill de roig, de forma que quan guanyava donaven el segon i el tercer i jo em quedava sense”.

En el que han coincidit pràcticament tots els participants ha estat en el clima d’harmonia d’aquella primera corporació on el Partit Socialista malgrat la majoria absoluta que ostentava va optar per cedir delegacions a tots els regidors que la integraven, contràriament al que ha anat fent-se en els anys succesius. Aquella col·laboració, segons han reconegut, es va traduir en la concreció de projectes tan emblemàtics per al desenvolupament social dels pegolins com la construcció de la piscina de la Trilladora, la incorporació del casal dels Sala que hui alberga la Casa de Cultura i el cine Victoria al patrimoni municipal amb l’oportuna adquisició, la compra del terrenys per la futura depuradora i l’ampliació de l’edifici consistorial.

A banda el col·loqui ha rememorat vivències com la presa de la Casa del Poble de mans particulars per part de la gent d’esquerres en un fet que va comportar el desplegament d’un destacament de la Guàrdia Civil per les rodalies del Pla de la Font, les disputes per l’aigua amb pobles veïns o la commoció que va suposar l’intent de cop d’estat del 23-F.