Una mirada al passat: la Germandat Sindical de Teulada

El règim franquista va crear la Germandat Sindical Nacional per a la protecció i assistència de la gent del camp, llauradors i ramaders. Una entitat amb una clara jerarquia o estructura que abastava tots els nivells o rangs, el nacional, el provincial, el comarcal i el local. Com a òrgan inferior estaven les Cambres Oficials Sindicals Agràries datades entre 1947 i 1977. A la Marina Alta, la Cooperativa Agrícola Sindical (CAS) agrupava un total de 16 cooperatives locals i tenia la seua seu en la localitat de Gata de Gorgos.

Les Germandats Sindicals Locals naixen a partir de 1944 com a resultat directe del Dret al Treball i de l'obligació a la sindicació. Estaven emmarcades dins de la Falange Espanyola de la Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista. La de Teulada tenia la seua seu en l'edifici adjunt al Centre Ecomuseogràfic i que hui és propietat de la Cooperativa Agrícola Sant Vicent Ferrer. En la façana encara està el rètol original que recorda el seu passat.

Les funcions de la Germanor Sindical o Cambra Agrària eren molt diverses. Des de relacionar-se amb el Servei Nacional de Productes Agraris (SENPA) i contractar les guarderies rurals fins a gestionar les bàscules de pesos, preparar les cartilles dels llauradors i contractar les pòlisses d'assegurances col·lectives contra fenòmens meteorològics, com a incendis, inundacions, etc.

DOCUMENTS QUE PARLEN DE LA SEUA HISTÒRIA

La documentació més antiga conservada en l'arxiu de la Cambra Agrària de Teulada data dels anys 1944 i 1946. De la secció d'Administració General es conserven documents que permeten conéixer el tipus de comunicació de l'entitat amb els pobles veïns del Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, Xàbia, etc., i amb les oficines de rang superior.

El fons documental de la Germanor Sindical està ara custodiat o depositat en l'Arxiu Municipal. Papers i més papers amb molts anys però, alhora, amb molta història que revelen dades d'organització i funcionament. Hi ha un cens electoral sindical, de 1960, amb una llista de socis amb dret a vot en les eleccions per a triar a la directiva i als representants de l'entitat. El tècnic de Cultura, Jaume Buigues, apunta que “el procés de la convocatòria s'anunciava de manera que tots els integrants de la comunitat tingueren coneixement”. D'aquesta manera, es presentaven diferents llistes de censos com el de la Confraria de Pescadors i el del sindicat mixt, format per hostaleria, construcció, vidre, cafés i fusteries.

La Cambra Agrària estava constituïda per diferents sindicats procedents de les branques de la construcció, vidre i ceràmica, hostaleria, pesca, alimentació i l'activitat agropecuària. Cada sindicat triava als seus representants en la Cambra i també en la directiva de manera proporcional, és a dir, d'acord amb el nombre d'afiliats de cadascun dels sindicats. Com a mostra, en els eleccions de 1996 es van triar per a la directiva un total de 13 compromissaris de la Germanor Sindical de Llauradors i Ramaders, 5 del Sindicat Local Mixt i 2 de la Confraria de Pescadors.

L'Arxiu Municipal compta també amb les actes de les eleccions de compromissaris de la Confraria de Pescadors de la Rada de Moraira. Es tracta d'una acta de constitució de la Junta de Secció Social, de l'Assemblea Mixta Paritària i de la Junta de Secció Econòmica. Una altra “joia” documental és un llibre de comptabilitat de 1951. Els afiliats havien de complir amb una sèrie de normes per al bon funcionament de l'entitat i, de no fer-ho, pagaven una multa. El guarda rural s'encarregava de detectar aquestes faltes. En el llibre hi ha una ordre de pagament pels serveis prestats pel guàrdia.

I, per a finalitzar, en la Memòria d'Activitats i Comptes, de 1975, hi ha un inventari dels materials que es van comprar aqueix any. En el Centre Ecomuseogràfic es conserva una màquina d'escriure, una Olivetti 88, que, per aquell llavors, va costar la barbaritat de 13.200 pessetes, tota una fortuna.

La Germandat Sindical de Teulada no és més que un exemple de cases, edificis i altres amb molta història darrere amagada –o desconeguda- o desapercebuda per la quotidianitat, el desinterés o les presses. Tant munta, munta tant.