VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXII)

Capa a la maduresa sexual us donarem a conèixer el que informa l’investigador S.H. Ribbing sobre aquest tema. Ell diu que no sap si està amb la maduresa sexual. Segons els seus criteris la qüestió sexual són les arrels i la flor, el principi i el final de tota moral. Que encara que treballàrem dia i nit en favor de la humanitat, que encara que li entregaren tots els nostres bens, creu que seria inútil, si hem descuidat i envellit la vida sexual. Que eixa escola primària en renovació constant del veritable altruisme.

            La sexualitat en el xiquet. “Complex de complexes”.

            Un dels majors descobriments de la ciència psicològica ha sigut el poder afirmar que l’instin sexual no és un simple mecanisme que es posa en marxa en la pubertat, sinó que es produeix i es desenvolupa en el ser humà des del mateix instant de la fecundació, per anar evolucionant després fins aconseguir un estat de maduresa que s’ha anat donant en anomenar “l’edat adulta”.

            A partir de Freud, el psicoanàlisi ha anat vivint les distintes fases per les que pot travessar el desenvolupament de l’instint sexual. Així tenim, per exemple, el complex d’Edipo, el complex de Diana, el complex d’Electra etc.

            La noció de “complex” amplament difosa en els darrers anys ha causat molts estralls per l’ús inadequat que sol donar-se-li.

            En principi és erroni suposar que un complex siga res dolent, i que “tenir complexes” signifique necessàriament patir un desequilibri. El psicòleg suïs Charles Bauddouin afirma pel contrari que els complexos són tan indispensable des del punt de vista psíquic com puga ser-ho des del punt de vista psicològic tenir estómac, cor o fetge... Tant és així, que ara constitueix un acte de pública salut ajudar als pares a desfer-se de certes fòbies respecte als complexos dels seus fills. Tenim el complex d’Edipo, per exemple. El fet de què un xiquet petit se sent gelós de son pare en determinats moments és perfectament natural i no més perillós o evitable que la varicel·la o el “xarampió”.

            El que resultaria funest per al xiquet seria quedar bloquejat en esta fase: però si, com és natural i no més perillós o evitable que la varicel·la o el “xarampió”.

            Existeix una regla molt senzilla, que concerneix quan un xiquet acusa una important alteració de caràcter i no és a ell al qui s’ha de tractar... sinó als seus pares. I el mateix cal dir dels problemes que es presenten durant la pubertat i l’adolescència. Si ara veiem tants pares que després d’educar amb èxit els seus fills petits fracassen estrepitosament en fer-se majors, es deuen a que no han sigut capaços de comprendre la significació de les crisis que, amb tot, ells mateixos experimentaren d’una o altra forma en el despertar de la seua joventut.

            Analitzem doncs els intricats problemes de la sexualitat estudiant-los des del seu més remot origen: el període infantil.

EL PLAER COM NECESSITAT VITAL

            En estudiar la sexualitat en el xiquet no ens referim, com és lògic, a les relacions sexuals ni a l’orgasme de l’individu, sinó a les fases preliminars que es revelen abans de la pubertat.

            Els primers impulsos sexuals deuen associar-se amb les primeres necessitats orgàniques del xiquet. Freud va identificar l’instint sexual contingut en el desig impulsiu del xiquet a satisfer les seues necessitats elementals.

            Els instints elementals del xiquet –la cerca i la necessitat de calor, d’aliment, de seguretat, etc. -es troben encara poc diferenciats. La lactància, per exemple, és per al recentment nat alguna cosa més que la simple satisfacció del seu apetit; trobar un plaer en ella que tractarà de repetir fora dels moments en què troba aliment.

            És ben conegut el fet de què al lactant i al xiquet agrada xuclar-se el dit fins l’extrem de què moltes vegades semblen aïllar-se del món exterior fins quan s’entrega a aquesta precisa ocupació, mostrant la seua satisfacció en el color de les galtes i reflectint en els seus ull el “plaer” que la feina els proporciona. Això és el que sabem un poc. Quan després controla les seues necessitats naturals, el fet de retardar un tant la seua satisfacció pot convertir-se en una nova font de plaer, encara que a ella puga resultar inclús dolorós.

            Existeixen xiquets que s’obstinen en rebutjar el recipient que se’ls ofereix a hores regulars, i a les mares no se’ls ocorre que la retenció de les seues necessitats desperta en ells sensacions plaents que augmenten amb la duració del temps de retenció.

            Freud i alguns educadors no es troben tan lluny de la veritat quan afirmen que els xiquets són més xicotets salvatges, enlloc dels angelets innocents que sempre ens volem imaginar.

            Aquests fets no es troben en connexió directa com la vida sexual que sempre volem imaginar-nos. Com el naixement d’un riu que no té semblança.

            Les sensacions plaents del xiquet no estan concentrades en les seus zones genitals com en les dels adults. En els xiquets es desperten principalment al contacte dels orificis naturals del cos (boca, anus i òrgans genitals) i determinats llocs de la pell, com els muscles, natges i axil·les.

            Durant l’evolució del bebè la seua atenció és atreta a poc a poc cap pels atributs del sexe i ja pot observar-se fins en el lactant una espècie de “masturbació” que en res es sembla a la que pot efectuar l’adolescent o l’home adult, no va acompanyada de pensaments, imatges ni evocacions sexuals. El contacte dels òrgans sexuals desperta en el xiquet una sensació agradable i pot ser res més.