VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXIX)

La darrera setmana ens havíem detingut amb una cita entre el joc amor`s i el preludi. Podríem seguir ara a l’entorn d’aquest tema. Diríem que la tensió sexual es concreta en principi sota la forma de joc amorós, que consisteix en gestos, contactes més o menys furtius i buscats, encaixada de mans, manifestacions de coqueteria, etc., en una paraula, les diverses expressions del que s’anomena “flirt”.

            No resulta fàcil fixar els límits efectius que separen el joc amorós i els preludis de l’amor. En qualsevol cas,a partir del moment en què la sensació tàctil ocupa lloc preponderant podem assegurar que aquest límit està ja franquejat. Fins aquell moment, l’“experiència” carnal del protagonista es circumscrivia, i es contentava, com una espècie de carícia “amagadeta”, com fortuïta, però des de l’instant en què les zones erògenes d’un o d’ambdós comencen a reaccionar, la situació canvia d’aspecte.

LES ZONES ERÒGENES

            Certes zones dels òrgans sexuals externs, la glàndula del penis i el clítoris sobretot, estan guarnits de nervis sensitius que reaccionen ràpidament a l’estímul tàctil. A més a més, existeixen altres llocs de l’organisme que, sense tanta profusió de terminacions nervioses sensibles, responen també enèrgicament al tacte. Són les zones erògenes.

            En l’home, la reacció a la demanda excitativa -a més de les regions anals i genitals- se situa especialment en els llavis i la mucosa de la cavitat bucal. L’organisme femení disposa, en canvi, de més zones erògenes; són, en primer terme, tot orifici, tota solució de continuïtat de la pell, principalment en la seua transició amb la mucosa; boca, orelles, nas, ulls, anus i uretra; en segon lloc, els plecs entre el cap i la nuca, el coll, les parets més anterior i posterior de les cuixes, el ventre, el pubis, el recte, la delicada pell del lòbul de l’orella, la cara interna de les cuixes, els malucs, l’esquena a tot el llarg de la columna vertebral i, finalment, els pits i l’arèola amb el seu centre.

            Eixes zones estan previstes de terminacions nervioses molt sensibles. Reaccionen al tacte, a la pressió i a les carícies, provocant certes cosquerelles. El sentiment de ser consquerejat pel company es tradueix en sensacions eròtiques.

            Els llavis i la llengua desenvolupen un paper primordial en els jocs sexuals. El bes mutu labial amb contacte prolongat produeix una màxima excitació sexual. La llengua, com element actiu en les diverses zones erògenes, s’utilitza per aconseguir extraordinàries tensions.

            L’orella, tant en el pavelló com en el lòbul, és particularment sensible. Fins i tot s’afirma que molts orientals, particularment els xinesos d’ambdós sexes, es masturben mitjançant el contacte amb una ploma de manera determinada, del pavelló a l’oïda.

            La nuca i el gargamell reaccionen també sexualment a certes besades i contactes amb la llengua. Fins i tot existeixen parts del cap aparentment insensibles, com els cabells i les dents, que poden tenir reaccions eròtiques. És sabut que determinats “roces” del naixement del cabell, sobretot en la nuca, tenen bastant importància en joc amorós. A propòsit dels cabells, Kinsey ha observat que unes lleugeres carícies i fins i tot un “bufit” poden provocar fortes reaccions. En quant a les dents, transmeten la pressió exercida pels mossos a les terminacions nervioses de la boca, que reacciona per la seua part.

            “También los mamelones masculinos reaccionan eróticamente -escriu el doctor Haire-, aunque esto es poco conocido y no se suele tratar mucho en la literatura especializada. Las mujeres lo suelen ignorar y el propio hombre no tiene conciencia de ello más que muy raramente. Los homosexuales lo saben, en cambio, y hacen desempeñar un papel importante a los pezones en sus retozos”.

            Les prostitutes professionals coneixen perfectament la sensibilitat dels mugrons masculins, i trauen gran partit d’això en els seus jocs de llengua. Fins i tot alguns homes es masturben amb una mà mentre amb l’altra s’exciten alternativament el “mamelons”.

            El doctor Haire afirma que és poc coneguda la sensibilitat del perineu. Aquesta zona intermèdia entre l’anus i el sexe és molt sensible a certa pressió. Esta es pot exercir directament o per la penetració a la vagina o en l’anus. Aquest és tan nerviós com l’orifici de la vagina, però l’intestí és tan insensible com la vagina, perquè posseeix escasses terminacions nervioses. Malgrat açò, moltes dones declaren que la penetració a l’intestí provoca un plaer comparable al de la penetració vaginal. El coit anal, així com esta forma de coit homosexual -molt rar, per altra part-, respon a aquest fet.

            D’açò es desprèn que quasi totes les regions del cos femení posseeixen una major o menor capacitat de resposta a l’estímul eròtic del tacte. Malgrat açò la sensibilitat de les citades zones, tant en l’home com en la dona, afecta a caràcters individuals variables en extrem.

            Cal preguntar-se per què aquestes zones del cos, si manquen de nervis sensitius, reaccionen tan intensament a la provocació. Determinades hipòtesis jutgen el fenomen com una regressió cap a una antiga etapa de l’evolució (atavieme); altres ho consideren una forma de manifestacions de l’organisme provocades per un moviment de carícia rítmica, i alguns intenten replicar esta excitació per mitjà de reaccions d’ordre psíquic, però cap d’eixes interpretacions sembla satisfactòria i el problema no està definitivament resolt.

            Com zona erògena, el si femení desenvolupa capital importància; respon a les excitacions tàctils amb més intensitat que qualsevol altra, fins i tot motes vegades més que la genital, raó per la qual els especialistes d’anatomia cregueren en èpoques passades que entre els mugrons i el clítoris existia una connexió nerviosa, opinió que ara per ara està desmentida.

            L’atractiu que tenen per a l’home els sístoles proverbials, la següent anècdota ho confirma: Durant un examen de Puericultura, el catedràtic pregunta a l’alumna sobre l’alimentació dels recents nascuts. Després del desenvolupament de les teories corrents, aquestes són les respostes:

            “La leche del pecho tiene las siguientes ventajas sobre la embotellada: es estéril, sale a la temperatura del cuerpo, su concentración está exactamente equilibrada a las necesidades del lactante, y -añade él examinando- ¡el envase es tan bonito!” (doctor Pierre Berthorrel, L’anou au microscope.

            Si prescindim dels pits, les demés zones erògenes en rebre les carícies experimenten una espècie d’excitació local traduïda per unes cosquerelles, sensació que transmetent-la fins el cervell, on es transforma en imàtges sexuals, és rebuda pels genitals.

            El procés és diferent quan el tacte és rebut pel pit i l’arèola; si els llavis o la mà acaricien aquesta regió, provoquen, principalment en els mugrons una afluència de sang que determina un augment de volum i un característic enduriment. Aquest estat es transmet, per reflex, al clítoris i a l’úter provocant una reacció especial de les hormones sexuals que afecta igualment el cervell. Continuarem.