VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXLIII)

Ens havíem quedat la darrera setmana reflexionant sobre la relació d’un jovenet amb una xica i el seu abandonament. Ens agradarà continuar un poc la història. El xic deia que si algú li demanava, per exemple, que li portarà una pinta ho prenia amb la punta dels dits i corria tot seguit a llavar-se les mans. En els seus jocs, evitava tots els seus contactes amb els cabells dels seus companys, i si açò arribava a produir-se, es regava dissimuladament la mà. Als tretze anys començaren a concretar-se els seus desitjos sexuals. Al col·legi, en les hores d’estudi, imaginava dones nues -sense pel de vellut- com el que havia vist en el museu, i amb llargues cabelleres soltes -a les quals acariciava i besava sobre tot en les cuixes i en el pel, sense dubte una nova manifestació dels seus fantàstics contactes amb cabells que li produïen gran plaer. Un dia va notar una sensació estranya i plaent al temps, també, que la primera evacuació. A partir d’aquells moments va començar eixa masturbació sense tocaments del penis, sols a base d’imaginació. Li seguien obsessionant els monyos, fins el punt d’arribar a abordar un dia, sobreposant-se a la seua timidesa, a una criada que anava a buscar un xiquet del seu col·legi. Avergonyit, remugà paraules intel·ligibles lloant el seu pentinat. Aleshores vingué una època molt penosa per a ell: els anys vint. La moda imposava la desaparició dels monyos deixant les nuques “a lo garçon”. A cada monyo desaparegut augmentava la seua angoixa i desassossec. Als setze anys va tenir el seu primer contacte sexual amb una prostituta, de les poques que encara es pentinaven un gran monyo. La seua evacuació precoç el va privar de la duració del plaer, però ja en sa casa es va masturbar amb el record d’aquella cabellera. Després, la seua vida ha sigut una continua recerca de monyos, la seua obsessió constant. Els que podia localitzar, foren de prostitutes o no, havien d’acabar en les seues mans encara exposant-se a perills incidents. Retallava totes les fotografies de diaris i revistes en les quals apareixien dones pentinades amb monyo. En una ocasió va tenir un gran desengany; conegué una xica que ostentava un monyo preciós en la seua opinió. Després de concertar una cita amb ella, va comparèixer davant d’ell amb amb uns cabells curtets i ondulats, creient que anava a complaure’l. Sense dir-li ni una sola paraula, va donar mitja volta i deixà plantada la xica. Durant uns dies va sentir una profunda pena”. A P. sempre li han repugnat els postissos i afegits, vistos fins i tot en qualsevol aparador. Per una altra banda, la cabellera deu formar part d’alguna dona atractiva. La d’una lletja el deixa a ell indiferent i fins i tot li produeix fàstic. Resulta curiós el fet que en una revista de teatre, en la platja o en qualsevol lloc on hi haja una massa de dones nuetes, el “nostre” P. fixe la seua mirada i els seus pensaments en la més preciosa cabellera o en el monyo major, sense importar-li molt altra cosa; encara que, per altra part, sent l’atracció normal cap altra dona.

            El fetitxe pot estar representat pels objectes menys imaginables: unes mitges, el calçat, un guant negre, el color d’un cabells, un barret, un subjectador, o qualsevol altra peça interior; per una particularitat anatòmica, com la forma d’un pit o un penis, o també sobre malformacions constitucionals que atraguen al subjecte, com, posem per cas, un llavi leporí.

            La predilecció per les dones d’amples malucs i carn abundant no pot considerar-se una anormalitat. Els gustos de l’home són molt variats, com pot apreciar-se en el curs de la història. Hi ha de tot en la vida. Vejam un cas:

            Un home patia una impotència que el desesperava. Quan era fadrí tenia el fetitxe de les dones d’abundants carns. Es va casar amb una dona que corresponia plenament al seu ideal i amb ella va ser potent i portà una vida sexual normal. Al cap d’alguns mesos, la dona va caure malalta i es va aprimar considerablement. Quan un dia l’home va voler “complir amb els seus deures sexuals”, es va trobar completament impotent, i així es va quedar. Pel contrari, si intentava el coit amb una dona grossa, recuperava tota la seua potència. (Krafft-Ebing).

            L’olor del cos -sobre tot de les axil·les- té un paper molt important en alguns fetitxistes, per als qual el suar de les aixelles és essencial per a poder practicar el coit. Aquests fetitxistes solen llepar i succionar la suor durant els seus contactes sexuals.

            Els pacients rares vegades aconsegueixen independitzar-se de la seua mania i lliurar-se d’ella.

            En general, per satisfer les seues inclinacions sexuals han d’acudir a les prostitutes que accepten les seues tendències.

            En rares ocasions arriben a vincular-se a una parella en la qual porten a cap contactes físics i espirituals, a la que estimen i amb la qual confien però acaben sempre per sorgir xocs, generalment perquè la col·laboració, malgrat tota la seua voluntat i la sincera estima, acaba per cansar-se de tolerar l’anomalia. Us donarem a conèixer un altre exemple que confirma el que diguem.

            Un jove advocat, que ja s’havia obligat una vegada a trencar el seu compromís matrimonial, es va casar al final amb altra dona a la qual va revelar de bestreta la seua anormalitat sexual. Durant uns anys el matrimoni va viure satisfactòriament feliç, gràcies a la generositat, a la comprensió i a la bondat de l’esposa, que finalment acabà per patir una intensa depressió nerviosa.

            La causa era deguda a que per satisfer les necessitats del seu marit havia de cobrir el llit amb un pany negre, com un “catafalc”, i ella no vestir més peces que unes mitges i guants igualment negres. La “fixació” del seu cònjuge respecte a aquest tètric decorat va arribar a paralitzar-la de tal forma que finalment va deixar d’experimentar per la seua part tota emoció sexual.

            Les temptatives per persuadir el seu espòs de sotmetre’l a un tractament psicoterapèutic fracassaren quantes vegades ho va intentar, perquè el malalt es negava fins i tot a visitar el metge, possiblement perquè estava ja esclavitzat per l’anomalia.

            En aquest cas, el fetitxe no estava constituït per un sol objecte, sinó per un conjunt d’ells reunits amb hores a crear certa atmosfera, allò que no és rar entre aquest gènere de perversió, encara que no sempre les seues inclinacions presenten un ambient tan macabre.

            El fetitxista tampoc és sempre capaç d’efectuar coits normals, ni tan sols quan li són facilitats amb la presència de l’objecte de la seua predilecció que específicament posa en activitat la seua libido, perquè freqüentment a la seua sola aparició els sobrevé espontàniament l’evacuació i l’orgasme, amb el qual la realització normal i regular de l’acte es fa impossible, apart de què en molts cassos tampoc és desitjada. Continuarem.