VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXVII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXVII)
  27/11/2017

 

Continuem reflexionant sobre el sexe manifestant que els drames utilitzats per la literatura i un dels més característics i commovedors, en el qual concerneix a l’amant que afavoreix les relacions de la seua parella amb un tercer, el trobarem en la Sonata a Kreutzer, de León Tolstoi.

            Posdnidchev sap que el violinista aconseguirà de la seua dona tot el que es propose. “Yo sufría atrozmente -diu-, però a pesar de eso, o quizás a causa de ello, una fuerza desconocida me obliga contra mi voluntad a manifestarme, no sólo cortés, sino solícito con ese hombre...”. Després conviden al seductor a acompanyar la seua dona en les seues aficions musicals, encara sabent “... que tantos adulterios tienen su origen en la música”. I continua dient que desitjava injuriar-lo, tirar-lo al carrer, però alguna cosa l’obligava de nou a mostrar-se amable i carinyós amb ell...”. Així és com ha obrat, a impulsos del sentiment estrany que l’impedia demostrar-li tanta més amistat quan més intolerable i dolorosa li era la seua presència...

            El gran psicòleg que fou Shakespeare va descriure magistralment en el seu sonet 42 altre “sweet flattery” (dolç afalac). “Dulce halago”. Així escriu:

            “Porque sabes que la amo, tú la amas

            y por amor a mí ella consiente,

            permitiendo a mi amigo justificar su falta

            por el amor a mí. Si yo te pierdo, amigo,

            mi perdida será ganancia de mi amada;

            y si pierdo a la amada, ganancia aportará para el amigo.

            Ambos encontraréis el otro al uno y yo ambos perderé.

            Y es por amor a mí que me imponéis los dos este tormento;

            Pero ved dónde está la causa de mi gozo:

            Mi amigo y yo no somos más que uno ¡oh, dulce halago!

            y en tal caso es a mí, pues, a quien ella ama”.

            Aquí no es tracta de que l’amada siga el pont cap a l’amic, sinó al contrari, que l’amic el constituisca cap a l’amada, però el resultat és idèntic; es tracta d’una relació entre tres persones acceptada sense zels per part del que resulta lesionat pel fet, en virtut d’un mòbil homosexual.

            Tampoc és infreqüent que aquest mòbil inconscient de naturalesa homosexual es reforce amb altre incestuós, que el motiu del qual es converteix en el més important. I en aquest cas el germà de l’amant o la germana de l’amada poden desenvolupar el paper de tercer. Ocasionalment passa també que la tendència homosexual es dirigisca, no cap a individu indeterminat, sinó a un ser del mateix sexe, per la qual cosa qualsevol tercer serà benvingut.

            En aquest grup es cataloga l’home que autoritza -potser indueix- a la dona que ama (de no amar-la, la significació del fet manca d’importància en el nostre estudi) a portar una vida de prostituta, no sols sense sentir zels, sinó per experimentar un augment del plaer que amb ella goja.

            Altre sector el formen aquells que amen apassionadament, però als que la unió indissoluble amb el ser amat se’ls presenta com un fet inquietant. Contràriament a l’home fidel, aquests sers s’espanten davant la idea d’un llaç massa estret amb la parella i per a ells la possibilitat d’adquirir la certitud d’una “infidelitat” per part de l’objecte del seu amor representa un alleujament que els deixa respirar tranquils i observen sense zels la alliberació de seu antagonista, que significa per a ells la seguretat de viure el seu propi amor amb l’ànima lleugera.

            Fraud va posar l’atenció sobre els zels patològics com mecanisme de defensa, però pot arribar-se al mateix resultat amb l’actitud posada. En efecte, baix la màscara de l’“amplitud d’esperit” s’adopta a vegades una actitud exempta de zels, però que constitueix en realitat una mesura de protecció i seguretat contra sentiments d’angoixa i culpabilitat. De fet, esta pseudograndesa d’ànima tendeix més al benefici dels desitjos i temptacions personals que als de parella.

            Igualment pot existir una conscient voluntat de no sentir zels originada per una situació inevitable, per un generós sentit de la realitat, com per exemple, quan el contacte amorós es veu impedit o pertorbat per la malaltia, l’edat excessiva, la separació o, senzillament, per una altra unió.

            És enorme el nombre de persones que composen aquest grup en el qual la supervivència psíquica de la parella sols és possible gràcies a l’entrenament de la seua voluntat de no sentir zels.

            En general, aquesta situació i la conseqüent voluntat de lliurar-se o de mantenir-se allunyat de l’impuls dels zels, se sol fonamentar en la convicció de què la relació de la parella amb un tercer no afecta més que a la perifèria de la seua personalitat i de la seua vida.

            Aquest concepte es fa patent en el repetit exemple de les relacions del proxeneta i la prostituta, quan les seues “infidelitats per raó de la professió” no són tingudes en compte, però sobre la qual vela zelosament per impedir i castigar amb duresa els seus eventual “flirtejos amorosos” extra professionals.

            En altres ocasions són consideracions d’ordre tàctic les que poden inspirar el favor del ser amat, però freqüentment el resultat es revela oposat a la intenció, essent, a la postre, esta tàctica d’absència de zels tan aleatòria com la contrària de provocació deliberada dels mateixos.

            Per últim, la voluntat de no sentir zels pot tenir el seu origen en conviccions d’ordre religiós, filosòfic o ètic, i “a priori” no poden qualificar-se aquestes tendències de neuròtiques, però quan es tracta d’individus dèbils d’esperit no és aventurat afirmar que la neurosi és el seu origen. En el seu estudi sobre Strindberg, Leopold von Wiese escriu: “Existen casos en que el autodominio educa la personalidad, pero a veces se logran sobre el yo victorias pírricas que la abaten y la destruyen. Si nos imponemos leyes y prohibiciones contrarias a nustra naturaleza, no llegaremos más que al desastre en la mayoría de las ocasiones, después de haber obtenido una victoria que no pasará de ser una mentira, una violación y una ausencia de libertad”.

            En suma, que la nostra “verdadera naturaleza” vol que allí on l’home ame, se senta al mateix temps zelós. Continuarem.

<<< Tornar a la portada