VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXX)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXX)
  17/05/2018

 

La darrera setmana ens havíem detingut en la cita de l’excitació del clítoris. Continuarem ara amb eixes sensibilitats vaginals que va adquirint gradualment la dona, sumant-les a la clitoriana, a la que en part substitueix, per arribar al terme fisiològic del coit. Per tant, i mentre arriba a disfrutar d’eixa capacitat sensorial, quasi sempre tributària d’aprenentatge, és un deure masculí el de secundar a la parella mitjançant un cert autodomini, retardant en el possible l’ejaculació, a l’objecte de multiplicar les probabilitat de la seua companya. I si en eixa iniciació no aconsegueix l’orgasme femení, l’home tractarà de col·laborar, activant mitjançant l’excitació digital la sensibilitat clitoriana, encara que esta tècnica no és aconsellable com a norma habitual, ja pot donar com a resultat que no es produisca la transferència sensitiva a la vagina, en dependre sempre del clítoris. Aconseguida ja la citada transposició, la carícia vulvar durant el coit tampoc està contraindicada sempre que siga de manera esporàdica.

            Però quan l’esposa mai arriba a l’espasme final amb l’exclusiva pràctica del coit, o siga que ha d’anar acompanyada de l’ajuda manual simultània del marit, és evident que la major part de la culpabilitat ha de ser imputada a aquest que, segurament, va cometre grollers errors en els primers temps. Això és tan freqüent que cap home hauria de sentir-se avergonyit de sincerar-se amb el metge que tracte el matrimoni.

            Exposades les circumstàncies en les quals una dona inexperta pot trobar inconvenients per a gaudir de la plenitud del dèbit conjugal, diguem també que l’esposa experimentada pot al seu temps cometre grans errors, degut a la possibilitat que té d’arribar, si ho desitja, no sols ràpidament al fi, sinó d’aconseguir-lo vàries vegades en el curs d’un únic coit, sense necessitat d’esperar.

            Ara bé, l’home normalment constituït té necessitat d’un major o menor temps de recuperació després del seu orgasme, i és una equivocació obligar-lo a recomençar una i altra vegada, puix encara que aconseguisca acabar-lo és possible que la fatiga (ara no es tracta de laxitud) i l’esforç acumulats, fins i tot, si s’aconsegueix superar, li provoquen en el curs de successives actuacions l’ejaculació sense orgasme, i fins i tot sense apetència, apart d’altres molt contratemps tant físics com psíquics.

 

ACOPLAMENTS DESORDENATS

 

            Altre abús no menys extés és que els cònjuges, solidàriament i potser alliçonats per la lectura d’algunes “obres d’iniciació”, organitzen les seues relacions sexuals a manera de competició esportiva, practicant en un temps record la major gama possible de posicions i utilitzant tots els recursos disponibles. Eixos “exercicis” provoquen un estat perillós d’hiperexcitació nerviosa que, apart de ser perjudicial des del punt de vista psíquic, condueix a una disminució de la sensibilitat dels òrgans sexuals, que pot arribar a anular-se ocasionalment, amb el risc de no recuperar-se després per total.

            Tots els procediment que tendeixen a desnaturalitzar la veritable significació de l’acoblament sexual no constitueixen sinó greus errors, moltes vegades de irremeiables conseqüències i sense recórrer a l’exemple de la violació serà suficient condemnar tota imposició ineludible i dictatorial pel que té d’arriscada i decisiva per a les futures relacions i convivència del conjugués.

            Des del punt de vista psíquic l’obligat col·laborador es veu impel·lit a oferir mai del seu gust i contra la seua voluntat un “amor” que no desitja concedir i en el que no trobarà en aquell moment cap satisfacció i sí moltes vegades una evident contrarietat. La dona que patisca l’assalt del seu cònjuge, resulta evidentment objecte de violació en el més exacte sentit de la paraula i l’acte així consumat no passa de ser, en fi de contes, més que un equivalent avantatjós de la masturbació.

            Les relacions conjugals basades en eixe principi sols poden conduir al fracàs, no arribant a constituir mai una veritable unió; al contrari, en quasi la seua totalitat susciten un sentiment de repulsa que be sap descobrir el metge, que no ignora el que paraules com “asco”, repugnància, aversió, malestar, por... poden encobrir. L’hora d’encaminar-se al llit es converteix per al qui el pateix en un veritable malson obsessiu, únicament interromput pel malson del seu cònjuge, que proporciona a l’altre el descans i la soledat que ànsia.

            I allò pitjor és que eixe estat d’angoixa s’estén a l’existència quotidiana. La part constrenyida (ja es tracte de l’home o la dona, encara que quasi sempre sol ser la segona) experimentaran en tot moment les repercussions de l’obligatorietat imposada a la seua vida sexual i, conseqüentment, les disputes, la desconfiança mútua, la falta de comprensió etc., faran impossible la vida en comú.

            Des el punt de vista físic, la constant oposició condueix a un estat de tibantor que es manifesta orgànicament, trencant-se pels punts de menor resistència, i si el subjecte en tensió està exposat a trastorns de qualsevol classe, al·lèrgics, per exemple, la crisi latent de la seua vida sexual pot desenvolupar una bronquitis asiàtica, càlculs biliars, còlics nefrítics, dolencies gàstriques, etc.

            I no s’interprete tot això com especulacions exagerades, sinó com fets certs, comprovats per l’experiència clínica, que així mateix insisteix en què tots els mètodes coercitius són perillosos en el terreny sexual i no sols per a la víctima, sinó també per al responsable d’eixe gènere d’equivocacions.

            I quan en la vida conjugal priven els errors i les faltes, s’interromp primer i queda destruïda després la convenient evolució dels caràcters i de la comunitat física i espiritual de la parella.

 

PERTURBACIONS DE LA SEXUALITAT

 

            Una dona frígida és un ser que no ha trobat encara a qui entregar el seu amor. Stendhal.

            La sexualitat, com tota manifestació dels sers humans, està subjecta a malalties i trastorns. Trastorns i malalties que poden afectar-la tant en el seu aspecte físic i orgànic com en la seua altra vessant psíquica i emocional. Les malalties característiques dels òrgans genitals o estretament relacionats amb l’acte sexual són conegudes com “malalties venèries” i han constituït una veritable plaga en temps no molt llunyans, contribuint notablement a rodejar la sexualitat d’un matís morbós, de perill i de “càstig”. Continuarem.

<<< Tornar a la portada