VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXIV)

Ens havíem detingut la darrera setmana amb una cita relativa a les dones, la major part d’elles que experimenten un trastorn emocional de nefandes conseqüències. Continuarem ara dient que eixes dones, impulsades per la seua por inconscient, segueixen mantenent relacions amb un home al que no estimen. Són les que dubten de si, de la seua feminitat, i estableixen, prossegueixen i munten llassos única i inconscientment per a la seua tranquil·litat. I d’eixes relacions mai poden plorar sentiments com la lleialtat, l’entrega del cor, la capacitat d’entrega, d’abandonar-se; en resum, de tot el dispensable per a una vida sexual autèntica.

            Conseqüentment, faran la seua aparició les pertorbacions emocionals i la frigidesa, l’origen de la qual no serà altre que el temor subsistent en les relacions entre l’home i la dona.

            En estos casos té greus conseqüències la masturbació del xiquet i de l’adolescent perquè amb aquest acte es provoca l’orgasme amb ajuda de representacions cerebrals i imaginàries; per consegüent no es tracta de pura excitació física, sinó que els factors psíquics i espirituals que caracteritzen tota autèntica relació sexual són menyspreats.

            La vergonya i inconveniències internes que acompanyen a tot el que contacte la sexualitat i que tant escampades es troben en els nostres models educatius, contribueixen a preparar un terreny favorable per a la gènesi d’estos trastorns, però existeixen encara altres factors no menys significatius que poden falsejar el desenvolupament psicofísic de la jove en potència, la qual no és rar que advertisca en els seus germans o en altres xiquets que els seus òrgans genitals són diferents, i això li inspira un sentiment de inferioritat.

            I si a això afegim que molts pares es manifesten més feliços i encantats amb el naixement d’un xiquet que d’una xiqueta, conservant a més eixa espècie de psicosi en tot el referent a les qüestions que concerneixen a la seua educació posterior, sobre explicacions per a justificar el complex.

            En lloc de donar a conèixer a la xiqueta les possibilitats particulars de la feminitat, d’ajudar-la a descobrir i realitzar el seu destí, els pares diuen habitualment a les seues filles que no poden fer altra cosa o cap altra “porque todavía es una niña”...

            Aquesta educació no pot ocasionar més que una falta de seguretat i de confiança en sí, que ajuntada als “tabús” amb el quals generalment es rodegen les qüestions sexuals i els seus problemes proporcionen el risc de suscitar seriosos trastorns emocionals quan la jove es trobe en estat d’abordar la seua vida amorosa.

            Aleshores pot ocórrer que fins que s’aventura a compensar la seua carència de fermesa i seguretat comprovant amb experiències diverses la seua capacitat com a dona, actitud que els tindrà que veure amb la veritable facultat d’amar. I l’espera de l’esdeveniment sexual vindrà caracteritzada per una extrema tensió, que es trobarà en proporció directa amb la seua manca de seguretat i confiança.

            Els sentiments d’inferioritat i la supervaloració de la sexualitat física constitueixen, doncs, una de les causes més freqüents de frigidesa femenina. Sols la dona que es sent segura d’ella mateixa, de la seua feminitat -tant física com espiritual-, podrà abandonar-se i viure l’amor. La vida sexual és un do al mateix temps físic i psíquic i únicament el ser que puga donar-se completament sabrà trobar en ell tota la seua veritable riquesa.

            Però la dona que no se “poseisca”, que no es senta segura de sí, que té la imperiosa necessitat d’una confirmació externa, no pot gaudir del poder i la satisfacció de “donar-se”, de fer donació del seu ser.

            Estes consideracions no deuen portar a creure que la dona frígida dona la impressió de ser una persona paralitzada, incapacitada de la seua conducta, o poc segura de sí; el contrari, moltes vegades eixa falta de seguretat íntima i potser inconscient ve compensada externament per una afectació de fermesa exagerada i un aparent desenvolupament perquè les tensions no alliberades del món emocional exigeixen sempre una compensació qualsevol.

            Per això les dones que fan testimoni d’un desig acrescut d’activitat sexual solen ser aquelles que no tingueren capacitat d’aconseguir la seua plenitud, ni de viure el seu veritable destí femení. Això explica que multitud de prostitutes mai hagen experimentat l’orgasme total.

            Així s’estableix una profunda dualitat en la dona frígida: per una banda, la seua ostentació d’una vida de felicitat i benestar ficticis, i per altra, una profunda desesperança i un immens desconsol ocults, perquè la frigidesa no sempre torna pessimista i trista en el seu exterior a la dona que la pateix, encara que un bon psicòleg descobrirà l’oposició entre les aparences externes i l’actitud emocional inconscient.

            Si després d’haver explorat les predisposicions psíquiques de la frigidesa femenina dediquem la nostra atenció a l’estructura orgànica de l’aparell genital femení, comprendrem millor fins quin punt l’actitud mental pot convertir-se en decisiva en la disposició sexual de la dona.

            La presència principal de l’excitació eròtica, el clítoris, està ubicat a l’exterior de la vagina i un poc cercant durant el coit, mentre que la mucosa vaginal es troba quasi desproveïda de receptors nerviosos que puguen transmetre les sensacions.

            Malgrat tot, la dona normal i sana pot aconseguir l’orgasme sense mitjançar contacte directe amb el clítoris, per transmetre la sensibilitat al centre excitatiu per via reflexa; d’això es dedueix que el que fa possibles els reflexes és l’actitud psíquica.

            Bastants dones no condicionades als eludits reflexes recorren de manera passatgera i durant l’acte a determinades pràctiques (manuals o imaginatives), però eixos mètodes no són suficients per a eliminar l’obstacle inicial i les seus manipulacions “tècniques” es semblen a les de la masturbació; en quant a les representacions imaginàries, en molts casos ingènues, són suficients per a destruir el contacte afectiu i potencial amb la parella concreta.

            Els trastorns de la sensibilitat sexual influeixen no sols en l’emotivitat psíquica de la dona i en la seua actitud cap el món que la rodeja, sinó que s’exterioritzen per mitjà de greus reaccions orgàniques el resultat de les quals és una crispació dels genitals immediatament apreciable i que sol acabar en l’anomenat vaginisme. Continuarem.