VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXVI)

En la darrera setmana havíem entrat a parlar sobre alguns exemples concrets relacionats amb l’intersexualisme humà, tot exposant les causes de la pertorbació. Continuarem ara referint-nos a un comunicat de Fibiger del 1905. Ell deia que existien tres casos apareguts pel 1905 relacionats amb el seudohermafrodisme femení, dels quals el segon és particularment ric en ensenyances.

            Un home de quaranta-set anys que patia una malaltia de la pell de caràcter maligne va morir al cap de dos mesos de tractament. A la seua defunció va deixar tres fills, que la seua esposa va declarar després de la defunció que no li pertanyien.

            El nostre home, fins que va contraure la seua fatal malaltia, havia gaudit de bona salut i el seu caràcter era alegre i optimista; la seua libido va ser sempre intensa i netament orientada cap a les dones, com ho demostra el fet de què mantingués unes relacions sexuals normals amb la seua esposa, i fins i tot algunes més, de caràcter extraconjugal.

            El malalt, físicament proporcionat malgrat la seua baixa estatura (mesurava 1.51 m.), presentava una somatologia d’aspecte viril. Portava un cabell curt i lluïa una acurada barba, però el vell de la seua regió púbica era típica i característicament femení. L’estructura del pit era viril i els òrgans sexuals externs tenien eixa mateixa aparença, però estaven poc desenvolupats.

            Els resultats de l’autòpsia poden resumir-se de la manera següent: el penis mesurava 4 centímetres per la seua cara externa, presentant un desenvolupament normal del gland i del prepuci. S’observava un “hipospadias”, (anomalia consistent en que l’orifici de l’uretra s’obri per la superfície inferior del membre i no en la seua extremitat), que situava l’obertura de l’uretra 2.5 centímetres més avall de l’extrem de l’òrgan copulador. Existien dos cossos esponjosos i un cavernós uretral, travessat per aquest canal i proveït d’un bulb bastant desenvolupat.

            Per baix del penis, la pell formava un replec que oferia l’aspecte d’una petita bossa escrotal, la part superior de la qual estava marcada en el sentit de la seua llargària per un solc bastant desenvolupat. La llargària de la uretra arribava a 14 centímetres i la pròstata a un diàmetre de 3. A nivell del pas de la porció membranosa a la cavernosa del canal uretral es dintingia un badall de 12 mil·límetres de llarg, que acabava en una vagina de petites dimensions, però ampla, en el sentit de l’amplària i ben desenvolupada i que comunicava amb un úter igualment petit però de conformació normal.

            Per si fora poc, i també normalment situats, es trobaren dos ovaris i dos trompes.

            L’anàlisi microscòpic verificat amb 500 fragments d’ovaris va facilitar la comprovació de què l’estat dels teixits era semblant al que s’observa en les madures; cossos fibrosos, fol·licles atrofiats i un fol·licle desenvolupat. A part de la pròstata, no es va poder apreciar l’existència de ningun altre òrgan sexual intern masculí.

            Les càpsules suprarenals eren excessivament grans (3x5,3 cm.) i cadascuna d’elles pesava, després de la fixació, de 29 a 30 grams, sense que el seu examen microscòpic revelara cap anomalia.

            De moment, no s’ha trobat cap explicació per a la hiperplàsia de les suprarenals, que varen alçar innumerables controvèrsies, però posteriors investigacions han suggerit que el seu excessiu desenvolupament i la conseqüent superproducció anormal andrògenes havien tingut lloc molt prompte, durant l’època embrionària del subjecte, per la qual cosa aparegueren les ressenyades anormalitats en la diferenciació de les regions perifèriques de la uretra i dels òrgans sexual externs evolucionant al mateix temps la pròstata com en un home. Simultàniament, la producció anòmala i excessiva d’hormones andrògenes va provocar la virilització dels caràcters secundaris masculins en tal mesura que solament l’autòpsia va poder provar que el malalt havia sigut en realitat una malalta. Genètica i orgànicament, no va ser més que una femella.

            Com a segon exemple de pseudohermaforditisme femení anem a presentar el cas provocat per una hiperplàsia de la membrana de les càpsules suprarenals publicat per Melicow i Cahill.

            El protagonista va ser un xiquet de set anys al qual se li va diagnosticar un hipospàdias a la volta que una criptorquídia (absència de testicles en la bossa escrotal, per la seua permanència en les respectives criptes inguinals).

            Després de vàries intervencions quirúrgiques es va aconseguir corregir la primera malformació, aconseguint que la uretra arribara a travessar el penis en tota la seua llargària. Quan el pacient va ser internat en la clínica el seu aspecte era viril en excés, presentava un vell intens per tot el cos, un penis normalment desenvolupat i una veu grossa masculina, però va ser impossible trobar per palpació ni els testicles ni la pròstata. En la seua orina aparegueren grans quantitats de 17 detosteroides. En el curs de l’última operació es va descobrir una matriu, dues trompes i dos ovaris, i en la seua estructura i naturalesa foren comprovades microscòpicament, a més d’una doble hiperplàsia de les càpsules suprarenals que li foren extirpades el mateix temps que l’úter i els seus annexes.

            La virilització havia sigut tan intensa i acusada que, malgrat que en realitat aquest xiquet era una xiqueta, es va decidir extirpar-li els òrgans femenins amb la finalitat de permetre-li viure com un home.

            Una altra forma d’intersexualisme que citarem ara és també un cas mencionat en la mateixa obra.

            Aquesta volta era una “joveneta” de disset anys ingressada en la secció ginecològica de l’hospital per a ser tractada d’un defecte de conformació dels seus genitals externs. A la pacient no se li havien desenvolupat els sis i mai havia tingut una menstruació. En canvi, el clítoris evolucionava ràpidament, en forma de membre viril en el extrem del qual s’obria l’orifici uretral. Des del punt de vista emocional, “la jove” es manifestava viriloide, sostenint amistats amb joves de la seua edat en pla de camarada sense experimentar ninguna reacció eròtica.

            Un detingut reconeixement mèdic va revelar l’existència d’un penis de 7 a 8 centímetres, a efecte de lleuger hipospadies; a més, a l’interior del llavi esquerre es va comprovar l’existència d’una rudimentària vagina. En el curs de l’operació que es va dur a efecte es va descobrir una estranya barreja d’òrgans sexuals masculins i femenins, perquè a més d’un úter i dues trompes evolucionades, figurava també la pròstata, les vesícules seminals, els tubs deferents i els epidídims. Continuarem.