VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXIX)

La darrera setmana començàvem a tractar reflexions relacionades amb errors tècnics i psicològics que originaven pertorbacions sexuals. Continuant amb aquesta temàtica haurem de dir que aqueixes disfuncions són quasi sempre provocades per algun error psicològic elemental o per faltes comeses en la pràctica de l’acte carnal, podent-se classificar en part com defectes de “tècnica” i la resta com equivocacions relacionades amb la psicologia de l’encontre i la seua significació.

            Entre aquests últims estudiarem els més importants. És un fet fisiològic normal que el procés d’excitació sexual de l’home difereix extraordinàriament del de la dona, molt més ràpidament, per regla general, amb una capacitat d’ascens quasi instantània, i també en el descens, mentre que en la segona són graduals, sent de notar que quan més inexperta és la parella més accentuades es troben eixes condicions.

            Al contrari, si tots dos tenen suficient experiència, o almenys un d’ells, el desenvolupament es verifica amb perfecta sincronia, o siga que el coit acaba amb l’orgasme simultani de la parella. Això ha de ser així, donçs si el femení es retarda massa, allò normal és que no arribe a aconseguir-se, que l’excitació de l’aparell genital de l’actora persistirà, arribant a ser causa de trastorns de tipus psíquic i nerviós.

            Des del punt de vista físic, aquest sincronisme pot aconseguir-se per varis procediments. En primer lloc, i sobretot en els homes fàcilment excitables o en aquells que, per falta de costum, tenen una ejaculació precoç, realitzant l’acte dues vegades seguides. Aquesta ejaculació precoç és un símptoma caracteritzat per l’expulsió del semen a la primera excitació sexual, sense haver arribat a una ombra normal de tensió, que impossibilita el coit. No hi ha que confundir-se amb l’”acte breu”, esporàdicament normal. Està clar que eixa exigència de les dues vegades seguides sols és realitzable pels qui poden realitzar-la si no es fatiguen per excés. Respecte del citat “acte breu” direm que l’acme, o tensió màxima, s’aconsegueix en poc de temps -1 o 2 minuts-, molt abans que l’orgasme femení, excepte en rares ocasions (desig ardent, continència prolongada, etc.) en què també la dona pot produir un “acte breu”.

            ACTE SEXUAL PERFECTE: El factor temps és la clau d’un erotisme feliç i harmònic. Quan el baró aconsegueix acoblar el seu ritme d’excitació al de la seua parella, es produeix l’orgasme simultani i l’acte sexual és perfecte. Mitjançant el preludi amorós (carícies prèvies en zones erògenes), la dona arriba a l’ombra d’excitació abans que l’home i tots dos coincideixen. Si malgrat tot es produeix l’ejaculació poc abans que l’orgasme femení, el baró no té que abandonar la seua parella d’una forma egoista. Al contrari, ha de continuar i accelerar els moviments del penis en la vagina i ajudar la dona amb carícies, i si és precís amb tocs digitals en el clítoris, fins aconseguir el seu complet orgasme i la total relaxació. D’ell depèn, en suma, la felicitat conjugal.

            ORGASME MASCULÍ: En l’home, la fase d’erecció arriba ràpidament. La seua duració depèn de diversos factors i s’acompanya d’un plaer moderat. Quan eixa sensació augmenta, culmina amb l’orgasme, que sol ser breu, i després desapareix per complet, en pocs segons.

            EJACULACIÓ PRECOÇ: Es tracta d’un sistema neuròtic caracteritzat per l’expulsió del semen a la primera excitació sexual, sense haver aconseguit una ombra normal de tensió, la qual impossibilita el coit. No s’ha de confondre amb l’”acte breu”, esporàdicament normal.

            ORGASME FEMENÍ NORMAL: En la dona, el temps d’excitació és més prolongat, però una vegada arriba, les sensacions voluptuoses són molt vives i l’orgasme no es produeix en fletxa única, com en l’home, sinó en forma de salva, amb varis acmes més o menys espaiats. La fase de relaxació és també més lenta, amb petits orgasmes espontanis.

            ORGASME FEMENÍ MÚLTIPLE: A vegades els acmes de l’orgasme són tan separats entre ells (8-10 segons) que poden considerar-se com una cadena d’orgasmes aïllats. La seua interrupció deixa insatisfeta i sexualment frustrada a la dona.

            EXCITACIÓ FEMENINA SENSE ORGASME: Si l’ejaculació masculina i la conseqüent finalització de l’acte sexual es produeix abans de què la dona aconseguisca l’orgasme, l’ombra d’excitació per ella aconseguida pot turmentar-la durant un temps llarg. Així s’origina, a vegades, la frigidesa femenina.

            Una segona possibilitat, la més natural i la que més acusada influència exerceix sobre la voluptuositat, és la pràctica intel·ligent del joc amorós i del preludi sexual, procediment que permet a la dona trobar-se a l’inici del coit en unes condicions d’excitació que faciliten a l’home provocar i dirigir l’arribada a l’objectiu final en el mateix moment.

            Veiem, doncs, que quan no es tenen en compte les diferències naturals d’excitabilitat -el que ocorre amb massa freqüència- el comportament dels dos protagonistes és defectuós i la integritat de l’acte no pot aconseguir-se, com ho prova l’existència de molts matrimonis en la qual ambdós cònjugues creuen fermament en la impossibilitat de la dona d’experimentar joc eròtic algun en la còpula.

            Algunes dones, fins i tot, ignoren fins al punt que al metge li resulta difícil extraure els detalls necessaris per emetre un diagnòstic, que habitualment sols es pot establir plantejant preguntes relacionades amb la masturbació, sent quasi sempre una revelació per a la consultant saber que la sensació de l’acte sexual és la mateixa que en l’experiència masturbatòria: l’orgasme sexual.

            De qualsevol forma, és convenient senyalar la diferència entre les dos classes d’excitació originades pel clítoris i la vagina. En el començament de les relacions heterosexuals, fins i tot amb un home expert i delicat, la satisfacció de l’esposa és rarament aconseguida, degut a que en la dona ignorant -des del punt de vista pràctic sexual- tota la font d’excitabilitat resideix exclusivament en el clítoris -poc accessible i a penes contactat durant el coit- mentre que l’orifici vaginal és encara escassament sensible.