VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXXIII)

Ens havíem detingut parlant de les hormones sexuals. Continuarem ara parlant del seu funcionament.

COM TREBALLEN LES HORMONES

            Les nombroses funcions encomanades a les hormones poden sintetitzar-se en dos grans grups: 1) des d’un punt de vista individual, regulant la diferenciació i l’adaptació de l’individu al medi ambient; i 2) des del punt de vista de l’espècie, totes elles influeixen, directa o indirectament sobre la reproducció.

            La secreció hormonal, i per consegüent les glàndules de secreció interna estan regulades així mateix pel sistema nerviós, i en particular pel centre “hipotalamohipofisari”, que automàticament, i segons siga el nivell en sang de cada hormona, inhibeix o excita la seua producció en les quantitats necessàries per al perfecte equilibri de l’organisme. El més curiós -el més apassionant diríem, cenyint-lo a l’aspecte purament sexual que ens interessa- és que aquest meravellós equilibri, aquest automatisme de les funcions hormonals, previst per la naturalesa per a portar a terme els seus fins des de la pubertat fins la menopausa, pot modificar-se, pot alterar-se a voluntat, simplement amb l’administració addicional d’una u altra hormona cuidadosament dosificada, de manera que tot el cicle o part d’ell es detinga, es reanude, torne o avance capritxosament. Fenòmens com l’ovulació i la menstruació, íntimament relacionats amb la fecundació i l’embaràs, poden ser així manipulats pel metge, i fins i tot pel propi interessat, sense el menor problema per l’organisme que obeeix cegament al tractament hormonal. No ens anticipem però, al nostre pla expositiu. Veiem, primer cóm actuen elles soles, les hormones sexuals, en primer lloc les secretades pel testicle i els ovaris.

            Entre l’embolic de canalículs sinuosos dels quals estan constituïts els testicles i on tenen el seu origen els espermatozoides, existeixen uns illots de cèl·lules que produeixen una hormona a la qual designarem pel moment amb el nom d’hormona sexual masculina. De la mateixa manera, una operació paral·lela té lloc en l’ovari. La paret d’aquesta càpsula engendra també una hormona, que anomenarem provisionalment hormona sexual femenina.

            Cadascuna en el seu paper específic, constitueixen els primers factors determinants de la pubertat. En l’home provoquen el desenvolupament del penis i els testicles, el canvi de veu, el creixement del borrissol tant en els genitals primer, com després en el “buit” axil·lar, cara, pit, braços i cames. I en la dona, en primer lloc, la maduració dels òrgans sexuals, que després es cobriran de pel també el mateix que l’axil·la, el creixement dels pits, la característica rodonor de les formes femenines i, específicament, la funció menstrual.

“CARACTERS” SEXUALS, PRIMARIS I SECUNDARIS

            Les diferències físiques entre l’home i la dona es classifiquen, segons la seua importància, en diferents grups. En principi destaquen les determinades pels òrgans sexuals, tant interns com externs (verga, escrot, testicles, pròstata, etc., en l’home, i llavis genitals, clítoris, vagina, úter, trompes i ovaris, en la dona). Aquestes diferències són les més importants i han sigut designades amb el nom de “caràcters sexuals primaris”.

            Baix la designació de “caràcters” sexuals secundaris s’inclouen, a més a més, altres òrgans i particularitats que sense estar directament al servei de les relacions sexuals i de la procreació, formen part, també, de la dotació sexual de l’individu.

            Observem aquí que en aquest document que estem treballant es segueix la classificació tradicional amb sols dos tipus de caràcters sexuals. Segons Marañon, els caràcters primaris són els testicles, el epidídim, el conducte referent, les vesícules seminals, la pròstata i el penis per a l’home, i els ovaris, les trompes, l’úter, la vagina, la vulva i els pits en la dona. Entre els secundaris s’inclouen aquells que sense estar compresos en el grup anterior, distingeixen al baró de la femella; per exemple; l’aparell locomotor, la silueta, la distribució del greix, el cabell i el “borrissol”, els trets facials, la veu, etc.

            Actualment, així i tot, alguns autors tendeixen a establir una classificació molt més precisa, basant-se en el fet que determina que un nou ser siga baró o femella depén en exclusiva de la seua fórmula cromosòmica, és a dir, de l’existència del parell de cromosomes X en la dona i del XY en l’home. A continuació, donem l’esquema proposat per Botella Llusiá, que divideix els caràcters sexuals en quatre tipus:

            1) Primaris. Fórmula cromosòmica XY. Home. Fórmula cromosòmica XX. Dona.

            2) Secundaris. Testicle. Ovari.

            3) Terciaris. Epidídim, deferent, vesícula, pròstata, penis. Trompes, úter, vagina, vulva.

            4) Quaternaris. “Presencia de bigote, barba, calvicie y vello en el tronco y extremidades. Hombros anchos, caderas extrechas, osamenta más desarrollada. Distribución del vello corporal y cabello largo y sedoso. Cara lampiña. Esqueleto débil. Hombros estrechos, caderas anchas.

            Pelvis masculina. Pelvis femenina. Curvas suaves. Distribución de la grasa. Más angulosa, menos depósito graso. Tono de voz graso. Tono de voz agudo. Atrofia de las mamas. Desarrollo de las mamas. Psiquismo masculino. Psiquismo femenino”.

            D’aquest quadre es dedueix que l’únic caràcter sexual primari és el cromosòmic, que és congènit, i per consegüent indispensable.

            La presència d’ovari o testicle, que abans es considerava com caràcter primari, ve a ser, d’acord amb la present classificació, un caràcter secundari, perquè depèn de la formula cromosòmica. Aquest caràcter es diferència en quinta setmana de vida intrauterina.

            Els caràcters sexuals terciaris comencen a manifestar-se cap als dos o tres mesos de vida embrionària; per últim, els quaternaris, es manifesten a partir de la pubertat.

            Els susdits caràcters arriben a la seua maduresa gràcies a l’activitat de les hormones, fins el punt que si estes falten els caràcters sexuals secundaris no es desenvolupen. I encara morfològicament més evidents i per això en aparença, menys influenciats, els caràcters primaris estan així mateix sotmesos al decisiu influx hormonal. Seguirem.