VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXVIII)

Ens havíem detingut la darrera setmana reflexionant sobre l’orgasme femení. Continuem ara parlant d’eixe tema. Els defectes de constitució que poden frustrar la unió són de múltiple naturalesa, però en últim cas es redueixen sempre a l’obstrucció del canal vaginal que en la seua manifestació extrema i més penosa consisteix en l’adherència dels llavis vulvars entre sí com passa en l’hermafroditisme (conformació híbrida). Ja hem conegut l’origen comú embriològic dels grans llavis femenins i l’escrot que envolupa els testicles. Doncs bé, s’ha comprovat clínicament que existeixen casos entre persones de psiquisme netament femení en els seues característiques que, com a conseqüència de desordres congènits o provocats, evolucionen cap a la unió dels llavis genitals que arriben a soldar-se totalment.

            La citada contingència impedeix la penetració del penis i provoca en els actors, en la dona sobretot, eixes sensacions doloroses que obliguen a renunciar a la unió. Anant més enllà, el clítoris dels hermafrodites sol estar desenvolupat fins el punt que sembla un penis pels seu aspecte i quasi per la seua llargària.

            Entre les deformitats que poden impedir total o parcialment el coit i contra les que la ciència mèdica es mostra impotent pel comú, també se citen la duplicitat del canal vaginal i els estretaments de la vagina.

            A part dels citats, que solen ser deguts a una malformació congènita, en el curs d’una vida sexual poden produir-se altres impediments, els quals són corregibles, quasi sempre amb la cirurgia plàstica. Ens referim, per exemple, a les ulceracions de la vagina i l’úter, fins i tot tributàries de la medicina i de la cirurgia simple, o a les inflamacions i trauma lesius dels òrgans genitals; en eixe cas els dolors poden ser tan intensos que la dona preferisca renunciar als seus drets.

            En el curs del preludi sexual se sent normalment excitada i la resposta dels seus òrgans interns i externs és perfecta, congestionant-se de la forma sabuda i despertar els seus desitjos de realitzar el coit, però la penetració és pràcticament impossible a conseqüència del viu dolor que produeix.

            Altres vegades es queixen d’intenses molèsties en la matriu o en les seues proximitats, tractant-se quasi sempre d’un desplaçament o reversió uterina que no deu ser descuidada i que imposa una immediata consulta al ginecòleg.

            Fins aquí hem tractat dels impediments a la penetració del penis deguts a un estretament de la vagina o originats per dolors de divers origen; així i tot, pot donar-se també el cas contrari, és a dir, que el coit no siga realitzable en la seua fase inicial d’intromissió, sinó que la vagina es trobe distenguda, fins el punt que les parets d’ella no puguen entrar en contacte amb el penis, el que impedeix aconseguir l’orgasme en la dona i en l’home amb normalitat satisfactòria. En consumar-se el fet, la voluptuositat és escassa o nul·la i els actors renuncien promptament a la seua pràctica.

            Determinades dones, normalment constituïdes, es veuen afectades per lleugeres anomalies d’emplaçament dels òrgans sexuals externs, que fan difícil la penetració, però l’obstacle és fàcilment remeiable amb l’adopció d’una postura adequada. També l’excessiva corpulència pot crear un problema d’anàloga solució com ja hem exposat en indicar les posicions apropiades.

            Les anomalies física i deformacions anatòmiques no sols són capaces d’impedir o dificultar la intromissió; poden també frenar o suprimir l’orgasme femení, encara que la constitució i el funcionament dels muscles de la matriu siguen normals, com a conseqüència de què determinades connexions nervioses de la medul·la espinal la funció de la qual consisteix en transmetre l’excitació eròtica al cervell, no entren en funcionament. Entre aquestes pertorbacions nervioses també es classifiquen les localitzades en l’anomenat “centre d’erecció”, situat en la part inferior de la medul·la espinal, que pot estar deteriorat com un seqüela de malalties infeccioses, com la sífilis, un dels sistemes de la qual és l’atròfia del citat centre.

LES DISFUNCIONS ENDOCRINES I ELS ESTUPEFACIENTS

            Altres pertorbacions que anul·len l’orgasme són les provocades per una disminució (o interrupció) de l’activitat de les glàndules de secreció interna, específicament sexuals o no.

            El tim, per exemple, glàndula situada a la part inferior del coll, desenvolupa un important paper en les funcions sexuals i en la manifestació de l’orgasme. En l’embrió i inclús en el lactant, que es troba en plena activitat. Més endavant, les seues funcions van decreixent progressivament fins interrompre’s en la pubertat, i la seua acció té per objecte frenar la formació sexual massa precoç. Ara bé, si la seua activitat no acaba del tot, és a dir, si continua actuant durant i després de la pubertat, pertorba decisivament el funcionament de les glàndules sexuals i pot arribar a impedir l’orgasme, que també pot veure’s afectat per un defecte funcional de l’ovari, comunament acompanyat d’una deficiència de l’aparell genital femení i fins i tot d’un subdesenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, sobretot dels pits.

            Finalment la morfina, la cocaïna, la nicotina i l’alcohol dificulten o impossibiliten l’orgasme, que la seua principal ja és sabut que resideix en les proximitats del coll uterí, al fons de la cavitat vaginal i essent evident que tant l’excitació com la percepció sensorial són funcions activades i dirigides pel cervell, si la seua capacitat orgànica està parcialment paralitzada per alguna droga la consecució de l’orgasme pot veure’s frenada en idèntica mesura.

            Eixos exemples i molts altres que podríem exposar són suficients per a demostrar que qualsevol malestar o malaltia pot ser causa d’un desequilibri sexual.

ERRORS TÈCNICS I PSICOLÒGICS

            En altres pàgines d’aquestes històries hem exposat els trastorns d’orde funcional, moltes vegades d’origen psíquic, que tant en l’home com en la dona porten amb ells certes pertorbacions de la vida sexual. Continuarem.